Resultats de la cerca

Estudià amb M Ferrer i J Barba Vers el 1852 accedí al magisteri de Santa Maria del Pi a Barcelona Segons B Saldoni, Sunyer localitzà la Misa Scala Aretina de F Valls Abandonà la capella de música per dedicar-se a la docència i a oferir concerts, i també compongué un bon nombre de sarsueles catalanes Impulsà la creació de l’Associació de Compositors Espanyols Nomenat professor honorari del Conservatori de Madrid, dedicà la seva òpera Don Alfonso el Casto 1859, que restà inèdita, a la reina Isabel II Les seves composicions apleguen des de repertori de música de saló fins a obres de…

Consisteix en 53 volums en quart, que apleguen aproximadament 200000 documents o fragments de documents transcrits a mà per Alart i procedents principalment dels arxius dels antics comtats de Rosselló i Cerdanya A més d’algunes edicions molt parcials, però molt valuoses respecte al volum immens de documentació recollida Privilèges et titres relatifs aux franchises, institutions et propriétés communales de Roussillon et Cerdagne XI-1660 1878 Cartulaire roussillonnais 1880, un bon nombre dels documents transcrits en el Cartulari foren aprofitats per Alart a l’hora d’endegar…

Fill d’Alexandre Galí La seva participació en la Guerra Civil Espanyola com a oficial format a l’Escola de Guerra de la Generalitat marcà profundament la seva trajectòria intellectual i política posterior El 1939 s’exilià a Mèxic, on fundà la revista Quaderns de l’Exili i amplià estudis d’arqueologia i antropologia En retornar a Catalunya el 1948, prenent com a grans referents teòrics Charles Péguy i Antoine de Saint-Exupéry, impulsà el moviment CC Crist Catalunya, de gran transcendència en la renovació del catalanisme polític de postguerra Recollí aquesta experiència en Recalada 1948-1962…

Desenvolupament enciclopèdic Vallat, que ingressà en la carrera diplomàtica, ocupà del 1860 al 1870 el càrrec de cònsol de França a Barcelona El fet que fos un home molt atent al moviment de la Renaixença, sorgida a mitjan s XIX en molts pobles sense Estat de l’àrea de les llengües d’oc, explica la riquesa d’obres catalanes que conté el fons de tot el domini lingüístic amb manuscrits, llibres, fullets, goigs, romanços, imagineria, estampes, plecs, etc, molts dels quals els adquirí durant la seva estada a Barcelona a llibreters de vell i de nou Alguns dels exemplars manuscrits, incunables, i…

La institució pren aquest nom pel fet d’estar installada al palau de la Paeria, l’antiga casa del paer en cap alcalde, l’obra més representativa de l’arquitectura civil romànica de la ciutat de Lleida Allà es custodien uns dos-cents metres lineals de documentació, els quals es troben a l’abast dels investigadors mitjançant una sala de consulta que té una capacitat per a quinze persones La documentació dipositada, reflex de les funcions desenvolupades per la municipalitat des de mitjan s XII fins al s XX, és dividida en quatre classes o tipologies documentals els Pergamins, els Llibres…

Conserva la forma grega, bé que actualment pot traduir-se a les diverses llengües Primitiva salutació pagana a l’emperador, fou aviat adreçada a Crist i introduïda com a resposta a les lletanies diaconals, tal com apareix ja en les Constitucions Apostòliques segle IV Sembla que el papa sant Gregori 595-604 en suprimí les peticions i només deixà les invocacions, que eren molt populars A l’època carolíngia esdevingué un cant més complex i molt melismàtic, reservat a la schola aquesta és bàsicament la forma que ha perviscut fins als nostres dies Al segle XI foren…

Vida i obra Estudià a Vic i a Cervera i es doctorà en dret canònic el 1800 Fou canonge del capítol de Vic Es relacionà amb molts erudits de l’època com Fèlix Amat, Fèlix Torres i Amat, Joan Corominas i Pròsper de Bofarull Fou membre actiu de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1835, a la qual llegà la seva collecció de monedes i medalles, iu corresponent de l’Academia de la Historia 1817 És autor d’una sèrie d’opuscles impresos a Vic entre el 1818 i el 1838 en els quals aplegà multitud de documents, inscripcions i notes, crítiques de temes sobretot de Vic i la seva diòcesi i on revela el…

Es tracta d’una documentació provinent bàsicament de l’antiga canònica regular de Santa Maria, la collegiata secular i la comunitat de preveres Altres fons d’importància són la notaria pública l’escrivania del paborde, la cúria del veguer, el deganat de Manresa i el Bages, l’arxiprestat de Manresa i l’arxiu de la parròquia de Santa Maria de la Seu El seu origen remot data del s XI, quan apareixen les primeres referències històriques l’any 1020 i documentals l’any 1098 Se sap que durant el 1594 es construí un local per a ser utilitzat com a arxiu capitular, i que patí els estralls d’un incendi…

Desenvolupament enciclopèdic Des del primer moment es distingí pel seu tarannà obert i progressista Fou clausurat governativament durant dues etapes 1866-68 i 1939-48 Actualment s’estructura en deu seccions Els moments de més vitalitat foren els anys fundacionals, del 1920 al 1936 amb la plena catalanització del Centre, impulsada pel grup noucentista sota la presidència de l’erudit Pau Font de Rubinat, i l’iniciat cap al 1970 Durant la transició acollí activitats de caràcter democràtic, no sempre autoritzades La seva actitud és tinguda com a punt de referència cívica La biblioteca, integrada…

El 1935 fou installat al primer pis del Castellet, abans d’ocupar, des del 1981, el conjunt de l’antiga universitat Els arxius anteriors a la Revolució Francesa fons antic foren dipositats el 1960 a l’Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals Entre les peces de més interès per a la història de la vila, es poden esmentar els Llibres verds , major i menor , el Llibre de provisions , el Llibre de les monedes i la Rigaudina , entre d’altres Els Llibres verds apleguen el conjunt dels privilegis de la vila de Perpinyà El Llibre verd major tom 1 1162-1785, recopilació de les actes…