Resultats de la cerca

Pertany a una família de compilacions iniciada, sembla, poc abans del 1283 amb un text titulat probablement Llibre dels reis Els capítols s’encapçalen amb expressions com “Diu la Història”, “Devets saber”, “Diu lo comte” L’encapçalament de les rúbriques duu el títol Rubrica del llibre apellat de les nobleses e proeses dels Reis e dels nobles barons e en especial parle dels fets de Carles Maines Rei de França i Emperador de Roma e de Alemanya e d’altres singulars fets Conté 561 rúbriques, corresponents a sengles capítols —de les quals només s’han conservat 509— i arriba fins a la coronació d’…

Fou conseller quart de Barcelona l’any 1640 i autor d’un diari de gran interès per a la guerra dels Segadors El seu testimoniatge comença amb l’arribada a Barcelona del duc de Cardona al juny del 1640, en ser nomenat substitut del comte de Santa Coloma com a virrei de Catalunya, i acaba al juny del 1641 És especialment rellevant la informació sobre els motins i les tensions socials que afectaren la capital del Principat durant aquell any El text es conserva a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona ms B-148 i és la transcripció d’un escrit copiat pel gendre de Joan Francesc Ferrer del seu…

Fill de pares catalans i net de castellans, participà en un primer moment en el moviment revolucionari català del 1640, tot i que després fou perseguit i acabà per exiliar-se a la cort de Madrid, on rebé de Felip IV de Castella un ajut per a la seva manutenció i la de la seva germana Fou autor d’unes Misceláneas históricas y políticas sobre la guerra de Cataluña desde el año 1639 , dedicades a Felip IV El relat d’aquest exiliat filipista s’inicia el 1639 i arriba fins a la caiguda política d’Olivares al gener del 1643 Enmig de prolixes descripcions politicomilitars, la crònica conté…

Vida i obra Llicenciat en dret per la Universitat de Múrcia, exercí com a advocat a Palma Fou regidor de l’Ajuntament de Palma durant la Segona República per la CEDA i, finalment, acabà militant a Falange Com a escriptor, es dedicà sobretot al sainet –en publicà una quinzena–, gènere que renovà introduint nous personatges i situacions, tot en un ambient idealista de romanticisme melodramàticTambé escriví dues novelles L’altre camí premi Ciutat de Palma 1959 i Pel camí del vent 1966 Collaborà en el Correo de Mallorca i després en el Diario de Mallorca…

Tanmateix, en absorbir Catalonia Monastica , una altra publicació del monestir, s’amplià posteriorment a la història monàstica catalana 1955 El primer director fou Anselm Albareda, al qual succeí l’equip de monjos arxivers, entre els quals hi havia Cebrià Baraut i Anscari M Mundó El seu antecedent fou la Revista Montserratina gener del 1907-desembre del 1917, que havia tingut com a directors Ramon Colomé 1907-15 i Romuald Simó 1915-17, i en què predominava l’ús de la llengua castellana L’abat Antoni M Marcet, elegit com a coadjutor de l’abat Deàs 1913, decidí donar-li més volada i en nasqué…

En sortiren nou números 1979-90, més un de previ 1978, sense numerar, on s’afirmava que la publicació, entroncant amb l’impuls historiogràfic del Primer Congrés d’Història del País Valencià 1971, pretenia activar la tasca dels joves investigadors El 1979 se’n fixà la periodicitat anual, s’establí la línia de la revista, oberta a la pluralitat científica i centrada en els estudis contemporanis, preferentment valencians, i se’n dissenyà la portada, feta per Francesc Jarque i basada en l’obra d’Andreu Alfaro, Un País que ja anem fent Inclogué articles i materials tant en castellà…

Desenvolupament enciclopèdic També és coneguda amb el nom de Crònica de Sant Joan de la Penya o pinatesa , perquè l’historiador Jerónimo Zurita la considerà escrita per un monjo d’aquest monestir aragonès Pere III la concebé com una introducció a laseva Crònica personal vg Crònica de Pere el Cerimoniós si les Cròniques dels reis d’Aragó tenen el regnat d’Alfons el Benigne com a colofó, la Crònica de Pere III el Cerimoniós té aquest mateix regnat com a preàmbul De les Cròniques dels reis d’Aragó es conserven quatre…

El primer volum correspon a l’obra de JM Millàs i Vallicrosa sobre la ciència àrab medieval Se n’han publicat 53 volums fins el 1999, i inclou els diplomataris de la Catalunya carolíngia, començats per Ramon d’Abadal 1926, i també altres obres importants de la historiografia catalana del s XX la de Puig i Cadafalch sobre art romànic, la de Martínez i Ferrando sobre el conestable Pere de Portugal 1936 i la de Ferran Soldevila sobre Pere el Gran 1950, entre d’altres També s’hi han publicat estudis significatius en el seu moment, com ara el d’Emili Vigo sobre la política catalana del Comitè de…

La seva redacció, en una primera versió catalana, s’inicià immediatament després del retorn de Soldevila del seu exili 1943, i es perllongà fins el 1948 Fou possible gràcies al finançament de l’agrupació benèfica Minerva que reuní un conjunt de mecenes encapçalats per Fèlix Millet Les dificultats que existien per a ser publicada en la llengua original era vigent una prohibició d’editar en català obres científiques, així com les destinades a la mainada feren que només pogués aparèixer una versió en castellà durant el període 1952-59, a càrrec de l’editorial Ariel Amb aquesta obra, Soldevila…

Desenvolupament enciclopèdic Arribà a ser un personatge important del seguici de Jaume I i gaudí de l’amistat del bisbe Vidal de Canyelles i del també jurista Ramon de Penyafort Era un expert en dret feudal i sovint Jaume I li confià missions delicades, com les gestions per a casar l’infant Pere, el futur Pere II de Catalunya, amb la siciliana Constança de Hohenstaufen És autor, a més, d’una recopilació de dret feudal català, les anomenades Commemoracions o Costums de Catalunya entre senyors i vassalls Segons Miquel Coll i Alentorn, tant per l’època en què foren escrites com pels títols,…