Resultats de la cerca

Datades cap a la fi del segle XII o el principi del XIII —escrits potser per a la Quaresma de l’any 1204—, les Homilies  són d’un gran valor lingüístic i històric Foren trobades a la rectoria d’Organyà Alt Urgell, parròquia on al segle XII s’establí una comunitat de canonges regulars agustinians, procedents del monestir de Sant Ruf d’Avinyó, per Joaquim Miret i Sans  el 1904 Actualment es conserven a la Biblioteca de Catalunya ms 289 Es tracta d’un recull fragmentari de vuit fulls d’extensió, que inclou sis homilies o sermons corresponents als temps litúrgics de sexagèsima, quinquagèsima,…

Vida i obra Traduí les obres historiogràfiques de Rodrigo Jiménez de Rada, arquebisbe de Toledo Gràcies a una anotació d’un manuscrit d’El Escorial, avui perdut, transcrita a mitjan segle XVII per Nicolás Antonio, sabem que el 1266 traduí al català la Historia Arabum Coetàniament, o poc temps després, es degueren traduir les altres obres del toledà La raó és que, per una banda, Jiménez havia conclòs el De rebus Hispaniae on, per primer cop, el terme Hispània ja no es limitava a al-Àndalus, sinó que s’estenia al conjunt de la península Ibèrica, i, per l’altra, l’arquebisbe havia…

Vida i obra Fill de Pere Tastu , començà treballant amb aquest, i el 1819 s’establí definitivament a París, on exercí d’impressor, editor i collaborador de diverses empreses periodístiques Nain Jaune , Diable Boiteux i editorials, i fundà La Renommé Fou amic i editor de L Carnot Treballà per al partit liberal fins que, arruïnat, abandonà el negoci d’impressor arran de la revolució de juliol del 1830 Es dedicà llavors a treballs d’investigació sobre literatura i història catalanes, i especialment a la valoració del català que els estudiosos del temps desconeixien « Ce qui me révolte c’est l…

Vida i obra Estudià batxillerat al collegi privat de Santa Teresa i a l’Institut Balear, ambdós de Palma, i fou un alumne brillant Es llicencià en geografia i història i es doctorà a Madrid al desembre del 1907 amb la tesi Investigaciones sobre metodología geográfica 1908, que fou publicada en la revista argentina Boletín de Instrucción Pública 1909 Fou culturalment molt actiu a Mallorca els darrers anys del s XIX i els primers del s XX Formà part del grup d’escriptors modernistes, regionalistes i regeneracionistes que tingueren en el diari La Almudaina el seu principal òrgan d’expressió Poc…

Vida i obra A setze anys s’inicià collaborant a La Mainada i fou un periodista i assagista prolífic Militant d’Acció Catalana fou secretari general de la joventut d’Acció Catalana, tingué càrrecs de responsabilitat a la Generalitat republicana durant la Guerra Civil Espanyola, com la de director general dels serveis correccionals de la Generalitat juny del 1937-1938, on feu una acció justa i humanitària Al seu llibre  Les presons dels altres  1990 explica aquesta experiència El 1939 s’exilià a l’Estat francès i no retornà fins al 1948 Aleshores, s’installà a Barcelona com a impressor i…

Vida i obra El 3 de març de 1458 fou nomenat notari públic pel rei Alfons IV de Catalunya-Aragó A la mort de Jaume Garcia, Joan II el nomenà arxiver de l’Arxiu Reial de Barcelona 9 de desembre de 1476 Posteriorment fou confirmat en el càrrec per Ferran II S’inicià, així, la nissaga dels Carbonell com a arxivers reials, que tingué continuïtat en el seu fill Francesc Barcelona 1461 — , coarxiver des del 1483 i arxiver en 1518-30, i en el seu net Pere Miquel coarxiver des del 1519 Des d’aquell càrrec, Pere Miquel Carbonell realitzà diversos catàlegs i inventaris Durant els conflictes urbans…

Introducció Enterraments de l’antiguitat tardana de la villa romana de Callípolis Vila-seca de Solcina, Tarragonès Arxiu CÒDEX Si bé el coneixement que tenim del món funerari a l’antiguitat tardana de la ciutat de Tàrraco és força ampli, i augmenta cada vegada gràcies a les troballes arqueològiques, no s’esdevé el mateix en el seu ager o territori dependent Les causes d’aquesta coneixença menys completa es deuen, en primer lloc, al pes més important de les excavacions arqueològiques que es realitzen a la ciutat de Tarragona respecte del seu territori D’aquesta manera, el que coneixem del món…

Malgrat que s’han documentat monografies produïdes a partir del s XVI, la florida d’aquesta historiografia s’esdevingué durant la segona meitat del s XIX, vinculada a l’auge de la Renaixença En aquest sentit, els estudis locals tingueren una finalitat apologètica que exaltà el passat de cada localitat, en clara sintonia amb la mentalitat romàntica A més, les històries locals esdevingueren una peça més en la construcció d’una història nacional La importància de la història en el clima cultural vuitcentista motivà tota mena de personatges que s’interessaren per escriure i divulgar la història…

La restauració L’Església de l’actual territori de Catalunya no torna a donar senyals de vida, i encara només en un petit sector del país, fins al final del segle VIII Fragment del Comentari d’Orígens a l’Èxode, provinent d’Urgell, de l’inici del segle IX ECSA - G Serra Com s’ha exposat en cloure la primera etapa de la història religiosa d’aquest sector de la Tarraconense, l’Església va experimentar una lenta desintegració a la major part de l’antiga Hispània En canvi, aquesta desintegració es va manifestar de manera més profunda i traumàtica a les diòcesis de la Catalunya actual, llevat…

Plaques de cancell A continuació passem a fer un inventari dels cancells d’època romana tardana i visigòtica localitzats a Catalunya, a excepció dels de Tarragona i Barcelona, que ja han estat estudiats en apartats anteriors Cancell de la villa Fortunatus Aquest cancell es conserva al Museo de Zaragoza Fa 1,07 × 0,65 × 0,21 m Es tracta d’una peça parcialment conservada J Serra i Ràfols el va trobar en una de les cambres que donaven al peristil núm 25 de la planta que publica, pàg 12, trencat en sis fragments com es veu a la planta IX, 2 El seu motiu principal és un crismó, amb l’alfa i l’…