Resultats de la cerca

Vida i obra S’ordenà de prevere el 1746 i ingressà al convent de Santa Maria dels Àngels de Jesús del camí d’Esporles Collaborà amb Ginebró Serra a la Universitat Lulliana de Palma El 1749 s’allistà voluntari per anar a les missions d’Amèrica Deixeble de Juníper Serra, fou cronista oficial de l’expedició de Gaspar de Portolà a Califòrnia 1769-70 També realitzà nombroses expedicions per Mèxic i, fins i tot, a l’illa de Vancouver Ocupà diferents càrrecs a parròquies del Nou Món Carrers, places i societats científiques i religioses porten el seu nom De la seva obra d’interès…

Des del 1978 se subtitula Revista d’història moderna Tracta exclusivament de l’època moderna, especialment els s XVI, XVII i XVIII, i vol donar a conèixer una part de les investigacions que duen a terme els membres del Departament D’acord amb la presentació del primer número, escrita per Joan Reglà, es pretén publicar «treballs monogràfics de tema essencialment valencià», encara que no exclusivament Ell volia que la revista tingués un elevat rigor científic, alhora que es marcà l’objectiu de contribuir a una història total o integral que tingués sempre present que el més important són les…

Marca de Casimir Volart 1899 Casimir Volart desenvoluparà una fàbrica de blondes que el seu fill Ramon més tard mecanitzarà La mantellina és una peça fina que porten les dones per cobrir-se el cap Són blondes de fil de seda, si són de qualitat Al final del segle XX se’n veuen molt poques, però des del segle XVII fins a la meitat d’aquest era una peça absolutament ordinària i de gran consum El 1857 es constituí a Barcelona la societat Campmany i Volart, formada per Ramon Campmany i Casimir Volart, que es dedicà a confeccionar-ne artesanalment Com els dos fabricants de blondes…

Les fàbriques de riu de les conques del Llobregat, Ter, Fluvià i Ripoll La màquina de vapor és a l’inici de la industrialització catalana Una màquina que funciona amb carbó, un mineral que s’ha d’importar en la seva major part, ja que Catalunya en té poc i en comarques allunyades del seu lloc de consum El carbó resulta car i el producte acabat també, per la repercussió que el mateix carbó té sobre el seu cost L’energia hidràulica era coneguda Les rodes amb caixons feien moure molins fariners i paperers des de feia molt temps El carbó es pot portar a la fàbrica, però quan es tracta d’aigua és…

La gran empresa catalana de galetes va ser la creada per Pere Viñas el 1879 Anunci publicat en una revista barcelonina a la dècada dels anys vuitanta Si Pere Palay va ser l’introductor del procés industrial en la fabricació de galetes, la gran empresa d’aquest sector fou l’obra d’un altre Pere, Pere Viñas i Renom, una mica més tard que ho feu el primer Viñas i Companyia, la seva empresa, establí la fàbrica a Sant Martí de Provençals-Poblenou, el 1879, al carrer de Castillejos L’edifici i els tallers adjunts ocupaven un terreny de 4 000 m 2 El seu nom popular serà el de La Galeta El despatx…

Desenvolupament enciclopèdic Per autorització d’Alfons IV el Magnànim, atorgada el 1446, la ciutat de Girona obtingué el privilegi de poder disposar d’un estudi ge-neral, però la concessió no pogué ser una realitat fins a la segona meitat del s XVI la primera pedra de l’edifici –situat a la plaça de Sant Domènec, a l’edifici denominat les Àligues– data del 1561, i les classes començaren el 1572 La Universitat de Girona, però, com totes les altres de Catalunya, fou suprimida per Fe-lip V el 1717, i les seves rendes, incorporades a la de Cervera A l’empara d’una disposició del 1869, tingué una…

Joan Gorina i Morató a l'esquerra, l'iniciador de la indústria llanera familiar Josep Gorina i Pujol a la dreta, fill del fundador, amplià la fàbrica i construí la seva residència al costat Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española , 1952 Joan Gorina i Morató 1814-1886 inicià una indústria llanera a Sabadell, que tindrà diverses branques representades per diferents membres de la família i diverses generacions que busquen la seva autonomia, però sempre dintre dels mateixos gèneres els draps de llana i les novetats Nascut a Sabadell, Joan Gorina inicià les seves activitats…

Espíritu y fuerza de la industria textil catalana , 1943 La família Noguera inicià una sèrie d’empreses industrials cotoneres a Prats de Lluçanès La més important fou la creada per Manuel Noguera i Teresa Senties En la relació d’industrials que presenten productes a l’Exposició de Barcelona de 1844, la primera que se celebrà a Catalunya, hi trobem tres Noguera que tenen fàbrica a Prats de Lluçanès Noguera i Pujol, Joan Noguera i Manuel Noguera Tots tres presenten el mateix producte empesa o teixit cru de cotó En total es concentraren més de 600 expositors a l’esmentat certamen i potser la…

Fill d’advocat, estudià a València a les Escoles Pies i, simultàniament, al Conservatori d’Arts de València, on cursà les assignatures de dibuix lineal, mecànica i química Posteriorment, ingressà en la Universitat de València, on es llicencià en filosofia 1856 Així mateix, el 1858, després de set anys d’estudis a la Facultat de Jurisprudència de València, aprovà l’examen de llicenciatura –amb premi extraordinari– amb la tesi De la influencia de las buenas costumbres en la legislación y gobierno de un Estado El 1859 obtingué el grau de doctor amb la tesi Si los censos son de suyo…

Joan Uriach, associat amb el farmacèutic Joaquim Alomar, creà una empresa dedicada a la fabricació i distribució de productes farmacèutics Joan Uriach i Feliu va néixer a Sant Andreu de Palomar, prop de Barcelona El seu pare, Joan Uriach i Prats, hi tenia un molí, on treballava, ajudat pel seu fill gran, Josep Com un de tants fills cabalers, Joan Uriach hagué de buscar feina fora de casa i en trobà com a dependent d’una adrogueria de Barcelona al núm 6 del passeig del Born, arran de Santa Maria del Mar, propietat de Rafael Vilaclara i Euras Com ja s’ha comentat, una adrogueria venia productes…