Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Cercle d’Estudis Històrics i Socials de Girona
Historiografia catalana
Es constituí l’any 1984 per la ferma voluntat de quatre estudiosos de la història: Pere Cornellà, Francesc Marina, Josep Clara i Antoni Simon.
La finalitat del Cercle fou impulsar els estudis d’investigació i els de divulgació d’abast local i comarcal, així com organitzar reunions científiques, desenvolupar activitats culturals d’abast popular i instituir premis i ajuts En aquest sentit s’han desenvolupat els contactes i intercanvis amb les associacions, els collectius i els professionals que poden contribuir a un aprofundiment dels estudis locals, per tal de trencar l’aïllament en què acostumen a moure’s els investigadors i erudits locals El Cercle pertany al Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona Les…
Leandro de Saralegui y López Castro
Historiografia catalana
Historiador de l’art.
Vida i obra Militar de professió, ingressà a l’Acadèmia Militar d’Àvila, en el Cos d’Intendència, per tradició familiar Fou professor d’idiomes a l’Acadèmia Militar El 1925 es traslladà a València i hi conreà la seva afecció a la història de l’art Autodidacte, des de l’amateurisme i fora dels cercles acadèmics, es convertí en un gran especialista dels pintors medievals valencians fins i tot els colleccionistes acudien a ell perquè perités taules antigues En el seu cercle d’amics foren presents els principals erudits locals del principi del s XX, com J Sanchis i Sivera, Manuel R Pertegàs, À…
El valencianisme polític
Historiografia catalana
Obra cabdal de l’historiador i literat Alfons Cucó i Giner (València 1940 – 2002).
Desenvolupament enciclopèdic Amb una complexa trajectòria editorial, és fruit de la seva tesi doctoral, la versió inicial de la qual ensopegà amb la censura fins que, finalment, aconseguí l’autorització per ser publicada i s’edità amb el títol complet d’ El valencianisme polític 1874-1936 1971 Posteriorment, Cucó redactà un altre volum sobre el període 1936-39 Valencianismo y estatutismo , 1976, refós amb l’original en la traducció al castellà El valencianismo político 1874-1939 , 1977 Més recent és El valencianisme polític 1874-1939 Edició ampliada i revisada 1999, en la introducció de la…
Miquel Brial
Historiografia catalana
Eclesiàstic benedictí i historiador.
Vida i obra Dedicà tota la seva obra a la història de França Tonsurat el 1762 pel bisbe de Perpinyà, De Cardevac de Gouy d’Avrincourt, fou rebut a la congregació de Sant Maur, al monestir NS de la Daurada, de Tolosa Fou conegut com a Dom Brial Promogut als ordes menors de Carcassona el 1767, fou sotsdiaca a la mateixa ciutat l’any següent, i, el 1770, diaca i prevere a Bazàs, Gascunya Visqué al monestir dels Blancs Mantells de París 1774-90, i després es traslladà a l’abadia de Saint-Germain-des-Prés Amb l’anada a París, Dom Brial ingressà al món dels historiadors de l’Església francesos…
Francesc Candel i Tortajada
© Cesc Poch i Ros
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor.
Molts dels seus llibres tenen doble versió catalana i castellana A dos anys es traslladà a Barcelona amb la seva família, que visqué uns anys a les barraques de Montjuïc, i posteriorment es traslladà al grup de Cases Barates Eduard Aunós, al barri de Cantunis, d’on tragué gran part del material de la seva obra i on residí fins a la mort El 1939 hagué de deixar l’escola i començà a treballar en oficis diversos Autodidacte, començà a publicar els anys cinquanta, en què també s’inicià com a periodista Feu de la immigració a Catalunya dels anys 1950-70 matèria d’una literatura amb un clar esperit…
, ,
Henry Kamen
Historiografia catalana
Hispanista anglès.
Cursà estudis d’història a la Universitat d’Oxford i exercí la docència a les universitats de Warwick Anglaterra i Wisconsin, a Madison Estats Units En l’actualitat és professor d’investigació del CSIC a Barcelona Inicià aviat una tasca important que no ha deixat mai de banda la divulgació històrica d’alt nivell Publicà un excellent manual sobre la societat europea dels s xvi i xvii The Iron Century Social Change in Europe 1580-1660 , 1971, i un llibre sobre la idea de tolerància a l’Europa moderna, una obra on s’analitza prou clarament el binomi política i religió The Rise of Toleration ,…
Anales del Centro de Cultura Valenciana
Historiografia catalana
Publicació periòdica del Centre de Cultura Valenciana iniciada el 1928.
El 1922 es plantejà la necessitat de fundar una revista que recollís els treballs dels acadèmics i dels erudits valencians, però no fou fins el 1928, durant la presidència de Josep Sanchis i Sivera, que es materialitzà el projecte, impulsat per ell mateix i per Teodor Llorente i Falcó, Josep Lluís Almúnia i Salvador Carreres i Zacarés Se’n preveia una periodicitat semestral —gener i juliol—, tot i que les sortides foren més irregulars Acceptava tant els articles en castellà com els escrits en català amb l’ortografia de Lluís Fullana, fins que, en aprovar-se les Normes de Castelló 1932, adoptà…
Lluís Pardo i García
Historiografia catalana
Ecòleg.
Vida i obra Especialista en l’estudi de les aigües continentals, també feu aportacions sobre la història del seu aprofitament econòmic i sobre la història de les ciències naturals Aquest interès li provingué del magisteri que exercí sobre ell Celso Arévalo Carretero, catedràtic d’història natural a l’Institut General i Tècnic, quan era estudiant de batxillerat Arévalo havia fundat el 1912 el Laboratori d’Hidrobiologia Espanyola, destinat a convertir-se en el primer centre a tot l’Estat dedicat a la investigació de les aigües continentals Pardo fou un dels alumnes que ajudà Arévalo en les…
Òscar Tusquets
La trobada de la modernitat i la història En el disseny industrial català és important l’aportació dels arquitectes Ja s’ha esmentat la dels membres del Grup R als moments inicials Posteriorment s’ha anat afirmant en aquest camp Òscar Tusquets, una personalitat i una obra que en alguns aspectes són difícils d’analitzar Juli Capella i Quim Larrea l’han descrit com a «caràcter difícil i polèmic», «totalment centrat en si mateix i preocupat per la transcendència, encara que no tant de la seva mateixa persona com de la seva obra» És indubtable la seva aposta pel que se’n podria dir modernitat,…
Els àmbits de l’arquitectura religiosa gòtica
Les diverses formes de vida religiosa configuren l’arquitectura durant els segles del gòtic els ordes religiosos, masculins o femenins, i els seus habitatges —monestirs o convents— el món de les catedrals, considerades la màxima expressió de l’arquitectura gòtica les parròquies urbanes i també les capelles o les petites esglésies rurals Les necessitats i les particularitats pròpies de les diverses formes de vida religiosa donen lloc a la diferenciació de diverses tipologies d’esglésies i també generen a l’entorn d’aquestes i dels espais dedicats al culte moltes altres construccions que d’una…