Resultats de la cerca

Els seus primers directors foren Manuel Riu i Riu i Salvador Claramunt Fins l’any 2001 publicà 21 números Els volums 20-21 i 22 contenen l’aplec de treballs presentats com a homenatge al professor M Riu i Riu Inicialment, la revista s’organitzà en tres seccions metodologia, història i arqueologia Posteriorment se’n modificà l’estructura i els apartats foren fonts i documents, dossier, articles i miscellània Aquesta publicació ha donat a conèixer preferentment les recerques dels investigadors del Departament d’Història Medieval de la UB, però també hi han collaborat destacats medievalistes…

Desenvolupament enciclopèdic A partir del 1837 es canvià pel de Journal littéraire, scientifique, agricole et commercial annonces judiciaires, légales, avis divers Editat i dirigit pel seu propietari, l’impressor perpinyanenc Joan Baptista Alzine, marcà una fita en la història de la premsa de la Catalunya del Nord, ja que fou el primer periòdic cultural del Rosselló Recolzat sobre una empresa editorial dinàmica, i dirigit per Alzine, carlí i lligat als nuclis intellectuals de la ciutat, així com als de l’emigració espanyola, Le Publicateur tingué una qualitat formal i de redacció que…

Vida i obra Estudià filosofia i dret a Salamanca i Madrid, on es doctorà el 1851 i on entrà en contacte amb els professors krausistes Fou auxiliar de la Facultat de Dret de Salamanca el 1856 guanyà una càtedra a Santiago, passà a Valladolid i el 1858 es traslladà a València, ciutat on s’establí Fou catedràtic de dret civil a la Universitat de València 1858-85, i, arran de la reforma dels plans d’estudi, impartí la nova assignatura d’història del dret espanyol entre el 1885 i el 1888, any en què es jubilà anticipadament També exercí d’advocat Krausista i demòcrata, destacà tant per la seva…

Desenvolupament enciclopèdic Totalment atípica, fou escrita amb la intenció de fer memòria d’un període de la història de Catalunya 1900-36 que, segons l’autor, acabà amb l’esclat de la guerra civil També fou atípica per haver estat escrita en solitari, gairebé en solitud, amb una total independència de criteri i de judici, amb la doble intenció de dir què havia passat, i d’escatir per què havia passat El fet que l’autor prescindís de qualsevol idea sobre com o quan seria publicat el seu treball accentuà aquesta absoluta llibertat d’esperit i de ploma La presència de Galí, en molts casos com…

Utilitzà els pseudònims Quintus Moderatus Censorinus i Mateu Massanet El 1733 ingressà a la Companyia de Jesús i ensenyà humanitats, retòrica, filosofia i teologia en diversos collegis de l’orde El 1742, i durant sis anys, ocupà la càtedra de filosofia suarista de la Universitat de Cervera i establí una profunda amistat amb l’humanista Josep Finestres Fou un dels primers que qüestionà l’escolasticisme a Catalunya i un dels impulsors de la reforma de la filosofia a Cervera Passà després al rectorat del Collegi de Barcelona, on collaborà amb el bisbe Asensi Sales Entre el 1760 i el 1763 fou…

Vida i obra Dedicat a l’estudi de la cultura i les institucions àrabs, fou també un intellectual preocupat per qüestions com la pedagogia o l’estatut científic de la història Era fill d’una família de propietaris i comerciants de taronges a la Ribera del Xúquer, i estudià a les Escoles Pies i a la Facultat de Dret de València En aquesta ciutat, es vinculà molt aviat a les institucions educatives i a la Institució Lliure d’Ensenyament ILE D’aquí deriva, potser, la seva actitud oberta a tota innovació cultural i del mètode científic A Madrid prosseguí els estudis universitaris, ara orientats a…

Dels orígens al 1939 La primera obra escrita als Països Catalans que tracta d’arqueologia de l’antiguitat és Monumentos célticos de la isla de Menorca 1818 del menorquí Joan Ramis i Ramis El títol indica clarament que l’obra s’emmarca en els inicis de la influència de la historiografia romàntica, i l’arqueologia no podia ser-ne una excepció Així doncs, qualsevol antiguitat anterior als romans s’atribuïa als celtes, uns pobles europeus definits molt vagament que havien patit l’ocupació romana Per contraposició a la “uniformitat” romana, els celtes representaven un món exòtic, divers i amb…

El pes de la tradició romana fou immens en la creació de l’art de l’alta Edat Mitjana a Catalunya, en tots els seus aspectes, des de l’arquitectura fins a la pintura mural Hem d’advertir que el volum essencial per a l’estudi d’aquest període, Del romà al romànic , Enciclopèdia Catalana, 1999, ha sortit massa tard per ser tingut en compte per a la present redacció La installació d’edificis cristians a la ciutat modificà el paisatge urbà Les basíliques episcopals foren construïdes prop de les muralles per raons econòmiques i religioses, excepte en casos de substitució de temples pagans al…

En l’estudi de la cultura, els espais habitats o de relació estan carregats de símbols, i així com habitualment s’ha considerat l’espai domèstic un espai femení, l’espai social de relació s’ha considerat un espai fonamentalment masculí Els espais de relació són de quatre tipus i es poden considerar concèntrics al voltant del nucli familiar El primer, ja a la casa familiar, és la sala o menjador i es pot definir com un espai social en el qual succeeixen aquells fets que impliquen uns membres de la família i els membres socials que impliquen aquests en les seves relacions amb l’exterior El…

El mot «art» suggereix, generalment, el procés creatiu o la manera de fer les coses, subjecte –en la seva forma final– a determinats cànons estètics És a dir, art és un producte en relació amb un concepte de bellesa, sigui quin sigui el context social, cultural o temporal Partint d’aquesta visió, òbviament molt genèrica i global, l’art qualificat de popular s’identifica amb aquell que té per objecte embellir, d’una manera creativa i agradosa, allò que pertany a la vida quotidiana de les classes populars Això és, l’art no com a finalitat en ell mateix, sinó com a cosa funcional, que acompanya…