Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Els primers homínids
Establir un límit cronològic entre el que són simis i el que ja pot considerar-se dins la categoria dels homínids és un repte per a tots els investigadors Aquesta frontera sembla situar-se uns 6 milions d’anys enrere, un moment en el qual hi ha, a l’Àfrica oriental, unes restes d’individus encara arborícoles que vivien en boscos, però que presenten característiques que tendeixen a ser humanes Eren alguns dels primers assaigs de l’evolució per a adaptar-se a un entorn canviant Aquesta regió, l’est africà, patia un procés de sequera, com a conseqüència de l’aparició d’una gran falla que…
Lo Rat-Penat
Historiografia catalana
Entitat cultural constituïda a València al juliol del 1878, per iniciativa de l’escriptor Carmel Navarro i Llombart, més conegut per Constantí Llombart.
Desenvolupament enciclopèdic El seu objectiu fou promoure tota mena d’activitats culturals que impulsessin les idees de la Renaixença al País Valencià Convertida en un dels pilars més potents d’aquesta Renaixença, destacà en l’organització d’uns Jocs Florals propis, celebrats per primera vegada el mateix 1878 La llengua i la història han estat els focus preferents de la seva doble tasca de recerca i divulgació Aquesta s’expressà, en un principi, a través del periòdic Lo Rat-Penat , que, amb el lema de Pàtria, Fe i Amor , tingué una breu vida en dues etapes –del 1884 al 1885, i del gener al…
Vicent Genovès i Amorós
Historiografia catalana
Historiador.
Alternà els estudis de filosofia i lletres 1929 amb els de dret 1931 a les universitats de València i Madrid, on es doctorà en història 1940 Culturalment, la seva obra es troba influïda pel positivisme erudit francès i l’historicisme alemany i, així mateix, per la filosofia del pensador català Eugeni d’Ors Membre del Centre de Cultura Valenciana des del 1935, entroncant-se, doncs, amb l’Escola Històrica Valenciana, mantingué posicions prou moderades dins del nacionalisme valencià de caràcter conservador i catòlic dels anys de la República El seu eclecticisme intellectual, juntament amb les…
Jaume Domènec (o Domenge)
Historiografia catalana
Historiador i frare dominicà.
Vida i obra Fou mestre de l’orde de predicadors a Provença 1357, provincial d’Aragó 1363-67 i inquisidor general del Regne de Mallorca i dels comtats de Rosselló i Cerdanya Home de gran formació humanística, tingué gran reputació en la cort de Pere III el Cerimoniós, fins al punt que el rei el nomenà preceptor i predicador de l’infant Joan futur Joan I i li encomanà la redacció d’una àmplia crònica universal 1360, de la qual escrigué tan sols quatre parts, i que arribà fins a l’any 626 De les quatre parts se n’ha perdut la primera, tot i que, al s xix, el dominic Jaume Villanueva afirmà haver…
Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI)
Historiografia catalana
Institució creada el 16 de març de 1942 per la Diputació Provincial amb la finalitat de promoure la cultura i la investigació a les comarques lleidatanes, a iniciativa d’un grup de lleidatans addictes al franquisme, interessats i compromesos amb la cultura local i provincial.
Desenvolupament enciclopèdic La Diputació de Lleida li concedí l’edifici gòtic de l’antic hospital de Santa Maria per a ubicar-hi la seu social La primera junta la integraren Josep M de Porcioles president de la Diputació, com a president Josep Antoni Tarragó i Pleyan, com a secretari general, i Josep Sol i Ballespí, com a primer promotor En els estatuts fundacionals 1942, reformats el 1965, es definí com un centre promotor i impulsor de la investigació i l’estudi en el marc de la província de Lleida i les seves comarques que, buscava l’exaltació i l’increment dels valors espirituals,…
Les infraestructures de transport
L’any 2000 hi havia en servei a tot el món poc més d’un milió de quilòmetres de línies fèrries Als Estats Units, el Canadà, Rússia, l’Índia i la Xina, els cinc primers estats quant a l’extensió de la xarxa, s’hi acumulen el 50% de les línies La densitat de la xarxa ferroviària per estats fa avinent tres àrees al món amb fortes concentracions de vies fèrries el Japó amb Corea del Sud, els Estats Units i Europa En aquests territoris, s’hi desenvoluparen els primers ferrocarrils i aquest sistema de transport hi continua exercint una funció significativa tant pel que fa a les mercaderies com als…
Els adults
Els estudis demogràfics consideren l’edat i el sexe com dues característiques rellevants En l’anàlisi de l’estructura de la població, cal emfasitzar algunes de les particularitats que presenta El grup que va dels 30 anys d’edat als 64 se sol denominar d’adults joves per a diferenciar-lo de la franja de població que correspon als adults més grans En l’actualitat, aquest grup constitueix als països desenvolupats més del quaranta per cent de la població total En general, és la franja de població que més participa en les activitats productives dels diferents sectors econòmics i, per tant, forma…
La casa
La necessitat de refugi no és res exclusiu dels homes Tot ésser viu ha de menester protecció davant les condicions exteriors quan aquestes no li són propícies El mite de l’origen de l’arquitectura situa l’home primitiu davant un món exterior que el sobrepassa i al qual interroga contínuament En les diferents situacions climàtiques, des del fred extrem dels cercles polars a les temperatures tòrrides de la franja de l’equador, les persones han mirat sempre d’aconseguir una segona pell que els permetés d’equilibrar i ajustar el clima a la seva temperatura corporal Aquesta necessitat de confort i…
Joan Mercader i Riba
Historiografia catalana
Historiador especialista en l’època moderna.
Vida i obra La seva tasca investigadora se centrà en l’estudi de la implantació del marc institucional del règim napoleònic a Catalunya i a Espanya, i en la instauració de la Nova Planta al Principat imposada per Felip V arran del desenllaç de la guerra de Sucessió En la seva formació, hi influïren la vinculació del seu pare a l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera –entitat de la qual fou vicepresident– i un oncle seu Joan Riba Faura, industrial blanquer i home de significada actuació política com a militant de la Lliga Regionalista L’origen de la seva vocació historiogràfica cal cercar-lo,…
Josep Pla i Casadevall
Josep Pla i Casadevall
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor.
Vida i obra Fill d’una família de petits propietaris rurals, estudià el batxillerat a Girona i, després de començar medicina, estudià dret a la Universitat de Barcelona De precoç vocació, debutà en revistes comarcals — Revista de Gerona , Baix Empordà , Cenacle de Manresa, etc— i redactà nombrosos escrits de creació literària que no foren publicats Com a periodista professional, començà el 1919 a Las Noticias i passà després a La Publicidad —on continuà en la seva etapa catalana— i, com a corresponsal, a La Veu de Catalunya Collaborà també en els diaris de Madrid El Sol i Fígaro , i a…
, ,