Resultats de la cerca

Ingressà en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1729, i desenvolupà una notable activitat en les sessions de treball d’aquesta corporació No se li coneix cap treball imprès però la seva nòmina de manuscrits és llarguíssima La major part són discursos filosòfics, literaris, històrics, morals i religiosos Tot i que, en bona part, es conserven a l’arxiu de l’Acadèmia, es poden consultar de manera més compendiada en el manuscrit número 1874 de la BC, en què es recullen 85 allocucions pronunciades entre el juny del 1729 i el setembre del 1759, en un volum de 230 folis Entre els…

És autor de diversos treballs sobre història local de Castelló, particularment referits a l’àmbit de l’art i la ceràmica Després d’estudiar magisteri a Tarragona i filosofia i lletres a València, exercí la docència a Castelló Afí al règim franquista, després de la guerra civil tingué una creixent activitat política, primer en càrrecs culturals adscrits a la Diputació Provincial, i més tard com a alcalde de la ciutat de Castelló 1960-67 També fou procurador de les corts franquistes, delegat del Ministeri d’Educació i Ciència i comissari provincial de Belles Arts La vinculació amb la Diputació…

Fill primogènit i hereu de Joana Obando i d’Ignasi de Castellví i de Pons, veguer de Montblanc, el qual, després de tenir quatre fills amb Joana, enviudà i es tornà a casar el 1688 amb Maria Teresa Ferran d’aquest nou matrimoni en naixeren tres fills més Posseïdor de la baronia de Rocafort de Queralt i de diverses propietats, cursà estudis al Collegi de Cavallers de la Puríssima Concepció, a la ciutat de Lleida També inicià la carrera militar Durant la guerra de Successió, s’alineà a favor de la causa austriacista des del seu càrrec de governador general de la baronia del…

Desenvolupament enciclopèdic Un primer volum fou dedicat a aspectes generals del Principat descripció física, geologia, flora, espeleologia, etc Des del punt de vista històric destaquen les parts sobre “El comerç i la indústria de Catalunya”, elaborada per Frederic Rahola i Tremols, l’“Etnologia”, a càrrec de Salvador Sanpere i Miquel, i, sobretot, la “Descripció política-històrica-social”, escrita pel mateix Carreras i Candi i que, de fet, constitueix una autèntica història de Catalunya, ja que en més de 350 pàgines en dona una visió general des de la protohistòria fins al començament del s…

Vida i obra El seu pare, Domingo Gómez, era fuster i mestre de molins, professió que serví a l’autor de fil conductor a la seva vida Després d’un període crític de vagues i problemes laborals, el 1888 la família es traslladà de Sueca a València, on establí un taller de maquinària agrícola Compaginà els estudis a l’Institut General i Tècnic amb el treball a la indústria familiar, i el 1902 aconseguí el grau de perit mecànic, i el 1903, el de perit químic Aquest mateix any dissenyà i construí la primera trilladora espanyola, iniciant una productiva carrera com a creador de patents en l’àmbit de…

A Catalunya, el període que va de la fi de la guerra dels Segadors 1652-59 als prolegòmens de la guerra de Successió principi del segle XVIII es caracteritzà per l’omnipresència de l’activitat bèllica sota una o altra forma guerra declarada o allotjaments i contribucions militars, la neutralització de les institucions catalanes Diputació i Consell de Cent de Barcelona i les grans mobilitzacions de la pagesia assenyaladament, la revolta dels anomenats Gorretes, o Barretines Cap a la darreria del segle XVII, però, algunes àrees del Principat conegueren una represa agrària i mercantil, que…

Desenvolupament enciclopèdic De fet, hereus de cases de pagès, capellans i germans d’aquests hereus s’han interessat per la història de les seves famílies i han deixat un volum enorme de genealogies, que són la primera aportació a aquesta temàtica En destaca, per exemple, la Biografía o explicació del arbre geneològich de la descendencia de Casa Heras de Adri 1350-1850 2000 El pairalisme al Principat L’interès per la família catalana es despertà arran dels canvis legislatius que pretengué introduir el nou estat liberal a fi d’homogeneïtzar les lleis mitjançant l’elaboració d’un Codi Civil…

Si bé des del s XIX es practicava a Europa una arqueologia descriptiva de l’art, proporcionant estudis de monuments i objectes preferentment religiosos de l’Edat Mitjana, com les peces de la indumentària litúrgica o bé els altars, les sepultures, les creus, els calzes, etc —cal remarcar la publicació de l’obra de mossèn Josep Gudiol i Cunill Arqueologia Sagrada 2 vol, publicats respectivament el 1902 i el 1930 i altres articles i fulletons sobre aquest tema—, en finalitzar la Segona Guerra Mundial l’any 1945, diverses nacions europees es veieren obligades a replantejar-se la reconstrucció…

El dia 22 de juliol de l’any 1638, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pau Claris i Casademunt, canonge de la seu d’Urgell diputat militar Francesc de Tamarit i de Rifà, donzell domiciliat a Barcelona diputat reial Josep Miquel Quintana, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Jaume Ferran, canonge de la seu d’Urgell oïdor militar Rafael Antic, donzell domiciliat a Barcelona oïdor reial Rafael Cerdà, ciutadà honrat de Girona Signatura de Pau Claris ECSA Pau Claris Barcelona 1586 – 1641 era fill de Joan Claris, doctor en drets, i de…