Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Guillem Mascaró
Historiografia catalana
Cronista.
Beneficiat de la seu de Barcelona, és autor del Cronicó Barcinonense IV o Cronicó de Mascaró Aquesta obra, redactada al darrer quart del s XIV, abraça del 714 al 1398, amb dos apèndixs, corresponents al bienni 1405-06 i al 1452 Per als períodes més reculats té l’estructura dels annals en els subsegüents, la d’un cronicó, una mica menys concisa, i del 1379 ençà, l’estructura detallada d’un dietari La part més valuosa és, tanmateix, la corresponent al s XIV, que aporta informació nova i força precisa sobre els fets polítics, socials, religiosos i, fins i tot, de caràcter…
Narcís Camós
Historiografia catalana
Religiós i escriptor del convent de Sant Domènec de Girona.
Vida i obra Era fill d’un adroguer gironí Publicà el llibre Jardín de María plantado en el principado de Cataluña , editat tres vegades el 1657 a Barcelona, el 1772 a Girona i, una altra vegada a Barcelona, el 1949, amb una nota preliminar d’E Junyent, conservador del museu episcopal de Vic Aquesta obra, la més coneguda i interessant de Camós, fou el fruit de la pelegrinació de l’autor 1651-53 per tots els santuaris marians que hi havia al Principat Les 1 028 capelles dedicades a Maria que Camós visità estan ordenades per bisbats, encara que només s’hi descriuen les principals Les dades…
Modest Prats i Domingo
![](/sites/default/files/2021-05/Modest_prats.png)
Modest Prats i Domingo
© Llibreria 22
Lingüística i sociolingüística
Lingüista i teòleg.
Fou ordenat sacerdot el 1959 a Girona Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona i en teologia per la Pontifícia Universitat Lateranense de Roma, completà aquests darrers estudis a l’Institut Catòlic de París Fou rector de les parròquies de Medinyà i Vilafreser i, des del 2010, de la de Santa Susanna del barri del Mercadal de Girona L’any 1995 participà activament en el Concili Provincial Tarraconense Professor en diversos centres docents eclesiàstics i al Collegi Universitari de Girona, dirigí la delegació a Girona de l’Institut de Ciències de l’Educació de la…
, ,
Josep Aparici i Fisas
Historiografia catalana
Mercader, funcionari reial, geògraf i cartògraf.
Matriculat com a mercader de la ciutat de Barcelona 1692, serví l’any 1699 com a conseller quart de la ciutat i també collaborà amb la tresoreria reial del Principat El 1700 entrà a formar part de la nova Acadèmia dels Desconfiats, i el 1702 redactà una descripció geogràfica del Principat de Catalunya, que fou reelaborada el 1708, en una doble versió en català i en castellà La Descripció constitueix un valuós testimoni de l’activitat econòmica de Catalunya vers el 1700 i, al mateix temps, és una expressió dels projectes de represa i reforma del comerç Inclou una presentació de l’activitat…
In laudem basilicae et abbatum Rivipullensium
Historiografia catalana
Composició poètica coneguda també com a En lloança del monestir i dels abats de Ripoll.
Desenvolupament enciclopèdic Dedicada als abats de Ripoll, obra de l’abat Oliba, que s’atribueix l’autoria al darrer vers, escrit en primera persona, « Septimus ipse sequor qui nunc sum carminis auctor », quan abans, parlant en tercera persona, destaca la seva feina com a constructor « Presul Oliva sacram struxit hic funditus aulam, / Hanc quoque perpulcris ornavit maxime donis / Semper ad alta tulit, quam gaudens ipse dicavit » D’aquí es dedueix que la composició fou posterior a la data de la consagració de l’edifici per Oliba el 1032 El poema esmenta els abadiats d’Arnulf 948-…
Ordenament de batalles
Historiografia catalana
Additament o glossa de l’usatge Batalla iudicata (Usatges de Barcelona, XXI), que la tradició atribueix al jurista Pere Albert, que havia estudiat dret a Bolonya i fou beneficiari d’una canongia a la seu de Barcelona entre el 1233 i el 1261.
Desenvolupament enciclopèdic Arribà a ser un personatge important del seguici de Jaume I i gaudí de l’amistat del bisbe Vidal de Canyelles i del també jurista Ramon de Penyafort Era un expert en dret feudal i sovint Jaume I li confià missions delicades, com les gestions per a casar l’infant Pere, el futur Pere II de Catalunya, amb la siciliana Constança de Hohenstaufen És autor, a més, d’una recopilació de dret feudal català, les anomenades Commemoracions o Costums de Catalunya entre senyors i vassalls Segons Miquel Coll i Alentorn, tant per l’època en què foren escrites com pels títols,…
Anales de Cataluña
Historiografia catalana
Obra de Narcís Feliu de la Penya publicada en tres volums a Barcelona l’any 1709 amb el títol complet d’Anales de Cataluña y epílogo breve de los progresos y famosos hechos de la nación catalana, de sus santos, reliquias, conventos y singulares grandezas; y de los más señalados y eminentes varones, que en santidad, armas y letras han florecido desde la primera población de España año del mundo 1788 antes del nacimiento de Christo 2174, y del Diluvio 143 hasta el presente de 1709.
Narcís Feliu de la Penya escriví aquesta obra en castellà per tenir més difusió i poder contrarestar diversos llibres i papers de l’època que havien estat escrits « desdorando algunas acciones de Cataluña », especialment l’aixecament i la guerra de Separació del 1640 L’edició fou finançada pel mateix autor, pels impressors dels tres volums —Josep Llopis, Jaume Surià i Joan Pau Martí— i el llibreter Joan Piferrer El primer volum arriba fins l’any 1162 i tracta dels orígens de Catalunya la història dels seus primers pobladors, la reconquesta del territori als musulmans i el desenvolupament del…
Francesc de Montcada i de Montcada
Historiografia catalana
Polític i escriptor.
Vida i obra Tercer marquès d’Aitona, gran d’Espanya amb la denominació de Francesc II de Montcada, comte d’Osona, vescomte de Cabrera i de Bas, baró de Llagostera i mestre racional de Catalunya Era fill de Gastó de Montcada i de Gralla –segon marquès d’Aitona, virrei de Sardenya i d’Aragó i ambaixador en la cort de Roma– i de Caterina de Montcada, baronessa de Callosa Passà els primers anys de la joventut iniciant-se en la carrera militar a les galeres del marquès de la Santa Cruz Tot i això, pogué residir a la cort, on es formà culturalment Aquest doble vessant, militar i literat, fou una…
Despertador de Catalunya
Historiografia catalana
Opuscle polític publicat al novembre del 1713 per justificar els drets a la corona de l’arxiduc Carles d’Àustria i animar la resistència enfront de Felip de Borbó.
Desenvolupament enciclopèdic Aparegué, doncs, en el tram final de la guerra de Successió, fruit d’un acord pres per la Junta de Braços Se n’encomanà una traducció a l’italià amb el títol de Desveglierino , a càrrec del jurista Francesc Solanes, que havia estat catedràtic a la Universitat de Barcelona i que aleshores residia a Nàpols S’emmarca perfectament en el context d’intens debat polític i de creació d’opinió pública del tombant de s XVII europeu L’objectiu bàsic del Despertador de Catalunya fou contrarestar l’opinió dels partidaris de la submissió a Felip V Amb la mateixa finalitat, la…
Melcior Miralles
Historiografia catalana
Cronista.
Clergue, mestre en teologia i en arts, el 1435 fou nomenat capellà d’Alfons el Magnànim Residí a Nàpols del 1453 al 1466, i en tornar a València ocupà el càrrec de sotssagristà de la catedral Se li atribueix la confecció del text que, ara com ara, és conegut amb el títol de Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim , d’ençà que el 1932 Sanchis i Sivera l’identifiqués com l’autor d’aquell manuscrit que fins llavors es considerava d’autor anònim en les bibliografies valencianes del s XVIII després de l’edició de Sanchis i Guarner també hi ha hagut la de VJ Escartí el 1988 i la de MD Cabanes i…