Resultats de la cerca

L’orca falsa Pseudorca crassidens és d’aspecte general semblant al cap d’olla, però se’n diferencia pel seu cap de silueta més esvelta i la seva natació ràpida i àgil Tant l’orca falsa com l’orca Orcinus orca són rars visitants de les nostres costes Eduardo Saiz L’orca falsa és un cetaci de talla mitjana, coloració negra, a excepció d’una taca ventral de color blanc, i aspecte general semblant al del cap d’olla però amb una silueta més esvelta És una espècie típica d’aigües càlides que només penetra a la Mediterrània de manera ocasional La majoria de…

Àrea de distribució de la rata-pinyada pipistrella muntanyenca Pipistrellus savii , punts vermells i de la ratapinyada pipistrella falsa P nathusii als Països Catalans Maber, original dels autors La rata-pinyada pipistrella falsa, també anomenada rata-pinyada de Nathusius, és molt similar a la rata-pinyada pipistrella comuna Pipistrellus pipistrellus , però és tota ella una mica més gran La longitud del cinquè dit, més gran que en aquella, és d’uns 46 mm Presenta un dit polze llarg, que excedeix l’amplada del canell L’extrem de la primera incisiva depassa…

Distribució de les observacions de la grua Grus grus al llarg dels mesos de l’any als Països Catalans, segons dades de diferents anys, compilades en períodes quinzenals Noteu que el pas de tardor és sensiblement més important que el de primavera SFFB / Román Montull, original dels autors La grua ha estat citada a tots els Països Catalans, llevat d’Andorra i l’illa d’Eivissa Tot plegat, s’han recopilat 90 observacions i captures, distribuïdes en el decurs de l’any de la manera següent el setembre 4, l’octubre 21, el novembre 33, el desembre 13, el gener 3, el febrer 1, el març…

El cap d’olla negre Globicephala melaena canvia molt la forma del seu cos amb l’edat en els individus joves, el cap és més allargat i l’aleta dorsal té la base més estreta els adults, en canvi, mostren un cap que va prenent un aspecte globós característic i la seva aleta s’eixampla considerablement Els caps d’olla constitueixen una espècie polígama les femelles arriben a la maduresa sexual molt més aviat que els mascles i, per aquesta raó, les femelles reproductores són més abundants que els mascles actius sexualment L’aparellament acostuma a anar precedit de lluites virulentes entre els…

Àrea de distribució de la ratapinyada pipistrella muntanyenca Pipistrellus savii , punts vermells i de la ratapinyada pipistrella falsa P nathusii als Països Catalans Maber, original dels autors Aquest quiròpter té el tragus més curt que la meitat de l’alçada del pavelló de l’orella i la seva amplada màxima és igual a la longitud de l’extrem anterior La cua sobresurt de l’extrem de l’uropatagi de 2 a 5 mm El polze és curt La part dorsal del cos presenta una coloració fosca, mentre que la ventral és més clara La dentició s’assembla molt a la de la ratapinyada de vores clares P…

Era baró d’Enveig i senyor de Mosoll, fill i successor en drets de Rafel Rubí i Coll, ministre de la Reial Audiència, i de Laura de Marimon Estudià lleis a la Universitat de Salamanca El 1627 s’incorporà a la Reial Audiència de Catalunya i el 1630 es casà amb Teresa Sabater i de Meca, filla d’una família de juristes ennoblits Com la resta de jutges de l’Audiència, fou perseguit durant el moviment revolucionari del 1640 i acabà exiliant-se a la cort de Madrid, formant part de la Junta para Materias Políticas e Inteligencias de Cataluña Morí al desembre del 1642 a Saragossa quan formava part…

L’orca Orcinus orca es distingeix immediatament de l’orca falsa Pseudorca crassidens per les seves dimensions i la seva coloració i, quan es tracta de mascles a la dreta, per la forma i les dimensions de la seva aleta dorsal Les orques inclouen entre les seves preses cetacis de grandària superior a la seva, com el rorqual comú o la balena del nord Per poder-los agafar d’una manera efectiva, els atrapen per les aletes pectorals i la caudal, els immobilitzen i els forcen a l’asfíxia En casos extrems, poden arribar a arrencar les aletes de la seva presa i incapacitarla per a la…

Vida i obra Fill de Joan Viladamor, que exercí el càrrec d’arxiver de l’Arxiu Reial de Barcelona entre el 1530 i el 1556, fou nomenat el 1553 coarxiver i escrivà reial, amb la missió de collaborar amb el seu pare, llavors d’edat avançada, per aprendre l’ofici Al gener del 1556, després de la mort d’aquest, en fou nomenat arxiver en solitari, i a més, exercí de notari i heretà la documentació privada que havia custodiat el seu pare Tal com aquest havia fet, dissenyà una estratègia per a deixar l’arxiu en mans dels seus descendents Durant els anys 1572-84 cedí les responsabilitats directes de l…

En la primera època, amb la grafia L’Avens , es publicà quinzenalment de manera irregular entre el 1881 i el 1884, i després, en la segona època entre el 1889 i el 1894, aparegué primer mensualment per a convertir-se més tard en quinzenal El 1891 regularitzà el nom i esdevingué L’Avenç Fou fundada per Jaume Massó i Torrents, primer director, Emili Guanyavents, Josep Meifrén i Ramon Casas, amb un ideari de progressisme laic i catalanista, inspirat en Valentí Almirall, i per omplir el buit en el camp de la crítica literària i artística que la conversió en diari de la revista La Renaixensa…

Desenvolupament enciclopèdic L’obra, escrita per iniciativa de la cort catalana, fou traduïda al català pels volts del 1380, ja que es conserva l’ordre 5 febrer de 1381 de Pere III el Cerimoniós de pagar els treballs de traducció a Guillem Nicolau, capellà reial, que més endavant traduí, també per a la cort, les Heroides o Epistoles d’Ovidi La Crònica de Sicília gaudí d’àmplia difusió arreu dels territoris de la monarquia catalanoaragonesa, i al s XVI la feu servir el cronista Jerónimo Zurita per a la redacció dels seus Anales de la Corona de Aragón L’original llatí fou editat per primera…