Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic A la pregunta retòrica de si existeix una història agrària com un camp específic del coneixement històric, amb una metodologia pròpia i amb paradigmes particulars, cal respondre afirmativament Malgrat que una gran part de les eines metodològiques i conceptuals que utilitza són comunes a la història econòmica, a la història social, a la història política, a la demografia històrica o a la història de la tècnica, el seu camp d’estudi la defineix com una especialització a part L’anàlisi d’aquesta temàtica no s’inicià amb la institucionalització de la nova…

Tingué un destacat paper en la promoció de la cultura valenciana durant els anys vuitanta La revista, escrita en català, té dues etapes En la primera, el director fou Joan Fuster i els seus caps de redacció Francesc Pérez i Moragon i, posteriorment, Vicent Salvador Fou d’aparició trimestral i es publicaren un total de 29 números L’assaig de temàtica valenciana fou predominant Com declarà en el seu primer editorial, la revista només aspirava a “potenciar les virtualitats” d’un País Valencià en el qual gairebé estava tot per fer Des del rigor crític que sempre l’ha caracteritzat, L’Espill obrí…

El consell de redacció l’integren els membres titulars del departament Enrique Cruselles, José María Cruselles, Ramon Ferrer, Antoni Furió, Mercedes Gallent, Ferran Garcia-Oliver, Enric Guinot, Pedro López Elum, Rosa Muñoz, Rafael Narbona, Mateu Rodrigo i Manuel Ruzafa La llengua de la publicació fou la dels autors que hi escrivien, fonamentalment castellà i català, a més del francès i l’italià La revista nasqué per donar sortida a la societat a la proliferació de treballs i estudis fets els darrers anys Aquest, almenys, és un dels postulats enunciats a la presentació del primer número reduir…

Desenvolupament enciclopèdic Ha conegut quatre èpoques 1940-41, 1942-53, 1960-77 i del 1977 ençà Ha publicat 50 números fins el 2002, amb una periodicitat anual Durant la primera època 1940-41, tingué com a subtítol Noticiario de historia, arte y arqueología de Levante fou patrocinada pel Servicio de Patrimonio Artístico Nacional zona de Levante, i la dirigí el fundador, Josep Chocomeli i Galan La seva redacció i administració se situà a Xàtiva, i d’aquí sorgí el nom de la revista Al seu primer número es definí el camp temàtic arqueologia –fins l’Edat Mitjana–, prehistòria, folklore i…

Desenvolupament enciclopèdic La Biblioteca s’estructura en àrees de gestió i àrees d’especialització, que corresponen a les divisions de la universitat, a més de l’àrea de reserva, que conté els manuscrits i els llibres impresos des del s XV fins a l’any 1820 Consta d’un fons que supera el milió de volums, 200000 dels quals són anteriors al s XX, a més de 2200 manuscrits i un miler d’incunables Entre els manuscrits hi ha peces remarcables, com la Crónica de Jaume I , manuscrit català del s XIV, El llibre dels àngels, d’Eiximenis, i llibres d’hores dels s XIV al XVI Entre els…

Fou el primer que s’ocupà de prehistòria paleolítica a Catalunya, i el descobridor de la mandíbula neandertaliana de Banyoles 1887 Investigà i escriví sobre història natural, sobre la seva prolongació, la història, i la prehistòria, que ell veia com el nexe d’unió entre les dues La seva única especialització fou local s’ocupà sobretot de la vila de Banyoles i la seva comarca, el Pla de l’Estany, i especialment del poble de Serinyà Tenia una gran capacitat d’observació de la naturalesa, i amb el mateix rigor, acudí a la documentació històrica o se serví de les dades arqueològiques…

Novici des del 1889, el seu nom de religió fou Lluís de Santa Teresa El 1896 fou ordenat de sacerdot Professor de francès al collegi de franciscans de La Concepció d’Ontinyent 1895-1904, estudià les llengües romàniques Exercí diversos càrrecs de responsabilitat a la província franciscana valenciana, entre els quals el de provincial, en 1906-1910 i 1924-1930 Dedicà la seva vida a una doble actuació, científica i religiosa La vocació religiosa explicà bona part del seu posicionament ideològic i de la seva trajectòria historiogràfica La seva ideologia conservadora tingué fidel reflex en la seva…

Estudià dret a la Universitat de Barcelona i s’hi llicencià, però ja des del començament de la seva activitat pública es constatà que no pensava dedicar-se a l’advocacia El 1869, essent agregat a l’ambaixada espanyola a París, començà a collaborar en la premsa catalana com a corresponsal d’ El Telégrafo Tornat a Barcelona, conegué Josep Antoni Buxeres 1820-1884, jurista i escriptor, que determinà la dedicació de Coroleu al món de la investigació històrica Buxeres fou el fundador de l’Associació Rural Catalana, el 1874 defensà la Restauració però des de plantejaments regionalistes i incità…

Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València entre el 1924 i el 1928 i feu el doctorat a Madrid El 1930 fou nomenat professor auxiliar de la Universitat de València, on exercí d’ajudant del catedràtic Lluís Pericot , amb el qual havia collaborat en algunes excavacions en el marc del Servei de Prehistòria de la Diputació de València Pertanyent a la generació d’universitaris valencianistes dels anys trenta, exiliat el 1939, desenvolupà una important tasca divulgativa sobre qüestions culturals i nacionals relacionades amb el País Valencià Com a historiador, inicià una…

Nous escenaris i nous interessos després del 1348 Després de la sotragada de la Pesta Negra, la pintura europea va viure una etapa crítica, caracteritzada per canvis importants A Catalunya, les morts de Ferrer i Arnau Bassa, els mestres més notables de les primeres generacions italianitzants, a l’entorn del 1350, crearen un buit essencial que haurien d’intentar omplir alguns nous tallers Aquests s’embrancaren en una difícil i suggestiva transició sobre la qual encara hi ha moltes coses per descobrir i plantejar Les sèries documentals dels anys posteriors a la Pesta Negra menen a un grup, prou…