Resultats de la cerca
Es mostren 113 resultats
Manuel Milian i Boix
Historiografia catalana
Arxiver, historiador i eclesiàstic.
Vida i obra Fou especialista en història eclesiàstica i història de la comarca dels Ports de Morella Signà alguns articles en la revista Vallivana amb el pseudònim L’Ermità Ingressà 1922 al Seminari de Tortosa, on aviat es decantà per la investigació històrica Publicà els seus primers treballs abans dels vint anys Notas para la historia del Lligalló de Morella , 1927 Ordenat de sacerdot 1933, inicialment exercí les seves funcions pastorals a la comarca dels Ports a Palanques 1933-35 i al Forcall 1935-52 des del 1939 com a arxipreste, on s’amagà durant la guerra civil Després, passà a ser…
Josep Vicent Amorós i Barra
Historiografia catalana
Historiador, numismàtic, arqueòleg i músic.
Era fill del músic i compositor Amanci Amorós, director del Conservatori de València 1910-25 Estudià música i belles arts a la Reial Acadèmia de Sant Carles de València i filosofia i lletres a la universitat d’aquesta mateixa ciutat, on es llicencià el 1908 Alumne dels arabistes Luis Gonzalvo, Francisco Codera, Julián Ribera i Antonio Vives, amb aquests dos darrers completà la seva formació numismàtica Es doctorà a Madrid l’any 1910 Fou professor de l’Escola Superior de Bells Oficis de Barcelona i de l’Escola de Bibliotecàries 1925-31, membre del Consell Superior d’Investigacions Científiques…
Lluís Querol i Roso
Historiografia catalana
Historiador.
Estudià el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de València i, posteriorment, cursà estudis a la Facultat de Filosofia i Lletres secció història de la Universitat de València, on es llicencià el 1922 havent rebut el premi extraordinari de llicenciatura el curs 1921-22 Doctor en història per la Universitat de Madrid 1926, poc temps després cursà les especialitats d’arxius i biblioteques i fou professor ajudant de la Facultat d’Història de València Catedràtic de geografia i història des del 1932, exercí la càtedra als instituts de batxillerat de Figueres, Almeria, Albacete i al Francisco…
Josep de Taverner i d’Ardena
Historiografia catalana
Erudit i eclesiàstic.
Fill del ciutadà honrat Francesc Taverner i Rubí, conseller en cap de la ciutat, i germà d’Oleguer, noble i erudit Estudià al Collegi de Cordelles i fou canonge i tresorer de la catedral de Barcelona Fou nomenat jutge del Breu apostòlic per delegació del seu oncle, Miquel Joan de Taverner i de Rubí, bisbe de Girona i fins el 1702 canceller reial a Catalunya Fou un dels membres fundadors de l’Acadèmia dels Desconfiats vg Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona , que es reunia des del 1700 En una de les sessions hi llegí una defensa de la primacia de la seu de Tarragona A diferència de la…
Salvador Aldana Fernández
Historiografia catalana
Historiador de l’art valencià.
El 1960 es doctorà en història de l’art a la Universitat de València, amb la primera tesi presentada sota la direcció de Felip Maria Garín i Ortiz de Taranco, Pintores valencianos de flores Des del 1958 fou professor de geografia i història de l’Escola de Magisteri de València, de la qual arribà a ser el director El 1966 s’incorporà al Departament d’Història de l’Art de la UV, primer com a ajudant de classes pràctiques i després com a encarregat provisional d’una plaça d’adjunt que guanyà al març del 1968 En aquell moment ja havia publicat una vintena d’articles importants en revistes…
Josep Maria Doñate i Sebastià
Historiografia catalana
Arxiver i historiador.
Vida i obra Fou arxiver de Vila-real, acadèmic corresponent de la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València i treballà tant en el camp de la història medieval com en el de l’arqueologia i l’art Des del 1958 collaborà amb la secció de geografia i història de la Universitat de València Donà a conèixer, juntament amb J Cama- rena i Mahiques, els fons documentals de l’Arxiu Municipal de Vila-real a través del Catálogo del Archivo Municipal de Villarreal 1986 i dels set volums de Datos para la historia de Vila-real 1973-80 que recullen els seus articles publicats en revistes…
Antonio López Gómez
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Fou catedràtic de geografia Universitat d’Oviedo, 1955 Universitat de València, 1956-69 Universitat Autònoma de Madrid, 1969-2001 També fou membre de l’Institut JS Elcano CSIC, responsable/director d’ Estudios Geográficos i acadèmic de la RAH 1988 Com a deixeble de Manuel de Terán Álvarez, fou geògraf d’espectre integral, amb una formació humanística i històrica molt sòlida que li feu veure els fenòmens geogràfics amb una llarga perspectiva evolutiva en la tesi doctoral 1951, sobre la Serranía de Atienza, feu un ric tractament històric La seva ideologia liberal connectà amb els…
Joaquim de Camps i Arboix
Historiografia catalana
Historiador, advocat i polític.
Vida i obra Fill de la branca menor dels marquesos de Camps, el 1916 es llicencià en dret a Barcelona Exercí d’advocat a Girona fins el 1936, tasca que compaginà amb la intervenció en la cosa pública, primerament dins la Lliga Regionalista, després dins Acció Catalana i, finalment, com a líder d’Esquerra Republicana de Catalunya Fou regidor de l’Ajuntament de Girona en etapes diverses 1920-23, 1930-31 i el 1934 El 6 d’octubre de 1934, com a cap de la minoria d’ERC, s’apoderà de l’alcaldia, proclamà l’Estat català des del balcó de l’ajuntament i en sofrí les conseqüències posteriors Fou…
Modest Prats i Domingo
© Llibreria 22
Lingüística i sociolingüística
Lingüista i teòleg.
Fou ordenat sacerdot el 1959 a Girona Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona i en teologia per la Pontifícia Universitat Lateranense de Roma, completà aquests darrers estudis a l’Institut Catòlic de París Fou rector de les parròquies de Medinyà i Vilafreser i, des del 2010, de la de Santa Susanna del barri del Mercadal de Girona L’any 1995 participà activament en el Concili Provincial Tarraconense Professor en diversos centres docents eclesiàstics i al Collegi Universitari de Girona, dirigí la delegació a Girona de l’Institut de Ciències de l’Educació de la…
, ,
Eduardo de Hinojosa Naveros
Historiografia catalana
Historiador del dret i polític granadí.
Vida i obra Format en dret i en filosofia i lletres a la Universitat de Granada, es doctorà en totes dues carreres a la de Madrid El 1875 ingressà al cos d’arxivers amb destinació al Museu Arqueològic Nacional, on començà el seu camí com a historiador i hi romangué fins el 1884 El 1878 viatjà a Alemanya, on entrà en contacte amb l’Escola Històrica El 1884, essent secretari particular del ministre de Foment, obtingué la càtedra d’història de les institucions espanyoles a l’Edat Mitjana de l’Escola Superior Diplomàtica, acabada de crear Fou professor universitari el 1900, any en què accedí a la…