Resultats de la cerca

Pertany a una família de compilacions iniciada, sembla, poc abans del 1283 amb un text titulat probablement Llibre dels reis Els capítols s’encapçalen amb expressions com “Diu la Història”, “Devets saber”, “Diu lo comte” L’encapçalament de les rúbriques duu el títol Rubrica del llibre apellat de les nobleses e proeses dels Reis e dels nobles barons e en especial parle dels fets de Carles Maines Rei de França i Emperador de Roma e de Alemanya e d’altres singulars fets Conté 561 rúbriques, corresponents a sengles capítols —de les quals només s’han conservat 509— i arriba fins a la…

A la darreria del s XIX, Emili Grahit recordà en la Revista de Girona 1894, 1895 alguns aspectes bèllics de la seva ciutat, sobretot els setges que patí en diverses guerres De fet, la problemàtica dels setges és la que més ha interessat durant molt temps Destaquen treballs com els de M Bruguera 1871-72 i JR Carreras i Bulbena 1914 sobre els defensors de Barcelona en 1713-14 d’E Arderiu sobre el setge de Lleida durant la guerra de Successió 1911 de J Ayneto sobre el setge de Lleida del 1646 1916, i de P Prieto Llovera sobre els setges lleidatans en general 1945 Els darrers anys, JL Gonzalo, A…

Desenvolupament enciclopèdic La tercera escola rossellonesa del s XIX es defineix més com un conjunt contextual de persones i estudis que no pas com un objectiu historiogràfic El denominador comú en fou, però, la referència a la historiografia parisenca, és a dir, francesa Racionalitat , metodologia , crítica i planificació foren les paraules clau de la nova generació que es repartí i jerarquitzà la feina el paper de la centralització i la temàtica republicanes feren el seu efecte i cada historiador passà a ser un obrer Home intelligent i admirat pels seus coetanis, el coronel Antoni Puiggarí…

Militant independentista i socialista en la joventut, decididament pro-nord-americà i anticomunista a l’exili i en la maduresa, té una biografia rica en fets i experiències, de la qual sortí una obra escrita que, si bé no es pot considerar estrictament historiogràfica, sens dubte té un alt interès històric Militant d’Estat Català fugit a França l’any 1925, fou empresonat per la seva participació en els fets de Prats de Molló del 1926, i s’exilià a París Allà acabà la carrera d’enginyeria que havia iniciat a Barcelona, mentre collaborava amb la premsa barcelonina i parisenca, i es…

Fou professor a les universitats de Cluj i Bucarest, i s’exilià del seu país el 1946 per installar-se definitivament a França, on tingué un paper destacat en el Centre Nacional de Recerca Científica Deixeble de Nicolae Iorga, ja en els primers decennis del segle s’interessà per l’expansió catalana a la Mediterrània oriental, a partir dels treballs d’A Rubió i Lluch sobre aquesta qüestió Ben aviat es convertí en el principal especialista sobre la política imperial d’Alfons el Magnànim, a qui dedicà nombrosos articles al llarg de la seva vida –com “Alfonse V d’Aragon, roi de Naples…

Vida i obra Estudià a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, on obtingué el títol el 1916 Part de la seva producció és feta en collaboració Regional Planning El Pla de distribució en zones del territori català 1932, amb el seu germà, l’enginyer industrial Santiago Rubió i Tudurí Estat espanyol, societat anònima 1930 i Catalunya amb Europa 1933, les seves propostes de prospectiva política, amb el seu cosí, l’advocat Marià Rubió i Tudurí L’Arc de Barà 1931, amb l’arquitecte Ramon Reventós La Plaça d’Espanya, centre actiu de Barcelona s d, amb l’arquitecte Raimon Duran Reynals alguns llibres de…

Estudià dret a la Universitat de València i es doctorà el 1917 amb un estudi titulat Bosquejo histórico de los derechos de la mujer en la legislación de Indias 1920, dirigit per Rafael Altamira Alguns anys més tard d’aquesta publicació, obtingué la càtedra d’història del dret a la Universitat de Barcelona, que permutà, immediatament, per Oviedo Després, treballà a París i Berlín, i l’any 1924 es traslladà a Sevilla El fet d’estar a prop de l’arxiu de les Índies confirmà la seva constant dedicació a temes del dret indià Aquest mateix any collaborà en la fundació de l’ Anuario de historia del…

Vida i obra Collaborà amb el negoci del seu pare, que era contractista d’obres 1928-35, i després fou secretari a l’Ajuntament de Palaldà 1935-42 i al dels Banys d’Arles 1942-44 De formació catòlica tradicional, carlista i nacionalista, milità de jove a l’Association Catholique de la Jeunesse Française i a la Ligue d’Action Française de Charles Maurras El 1930 es casà amb una jove barcelonina i esdevingué un convençut defensor del catalanisme, en un període en què es concretava la renaixença política catalana amb la instauració de la Generalitat de Catalunya, i milità activament en el si del…

Fill d’una antiga família rossellonesa originària de Corbera, estudià a Perpinyà i a Illa A Montpeller obtingué la llicenciatura en lletres El 1905 anà a Madrid, on es relacionà amb Unamuno, Machado i Quintero A Barcelona conegué el Canigó de Verdaguer, que l’impressionà fortament Fou professor a Garait, i posteriorment, catedràtic de llengua i literatura espanyoles de la Facultat de Lletres de la Universitat de Tolosa 1935-53 El 1945 s’encarregà del discurs en l’acte d’investidura de Pompeu Fabra com a doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa També fou membre corresponent de l’…

Vida i obra Estudià al Seminari de Tarragona i s’ordenà de capellà el 1908, a Valls Es traslladà a Roma, on el 1910 es doctorà en teologia i dret canònic a la Pontifícia Universitat Gregoriana i en filosofia a l’Acadèmia de Sant Tomàs D’aquesta època prové l’influx neotomista de Lleó XIII i l’antimodernista de Pius X, com també el seu estil apologètic i anacrònic que no s’adeia gens amb els ambients liberals d’aquells temps Entre el 1910 i el 1918 excercí com a professor al Seminari de Tarragona, alhora que s’inicià com a articulista, en castellà, al setmanari local La Cruz També collaborà,…