Resultats de la cerca

El títol complet és Llibre de memòries de diversos successos e fets memorables e de coses senyalades de la ciutat e Regne de València El primer redactor és un autor anònim que hi escriví fins el 1488 Continuaren el dietari el cavaller Francesc Joan 1488-1535, Francesc Marc 1535-1616, funcionari de l’administració municipal, i Joan Lluc Ivars 1616-44, també funcionari, que morí el 21 de juliol de 1644, per la qual cosa, la darrera notícia consignada en el llibre data del 14 de maig de 1644 L’estil és lacònic, i l’edició més moderna que se’n conserva –feta sobre la base de la còpia de l’Arxiu…

Desenvolupament enciclopèdic Aquest format de llibre ha perdurat fins els nostres dies sense canvis revolucionaris, per bé que, des de fa alguns anys, la progressiva implantació del llibre electrònic fa preveure una mutació d’enorme transcendència en un termini de temps no gaire llunyà D’aquests setze segles d’història, la present relació de perspectives i estudis sobre el llibre se centrarà en el període que es desenvolupà des de la Baixa Edat Mitjana fins a l’expiració –vers el 1830– de l’anomenat “antic règim tipogràfic”, en què la fabricació del paper i el sistema d’estampació es…

L’inicià 1523-40 Pere Martí , sotssagristà de la seu de València, que fou el qui n’escriví més, fins al capítol 110 any 1539 Entre els continuadors, també sotssagristans, destacaren Joan Clarà 1540-65, Miquel Jeroni Coves 1565-80, Jeroni Bertran 1580-94, Crisòstom Foix 1594-1605, Sebastià Goterris 1605-27, Vicent Navarro, Pere Joan Tomàs, Pere Joan Castellar i, el darrer, Jacint Balaguer 1679-80 A la seva obra s’afegiren els tres capítols del canonge magistral Melcior Maurici Fuster i els pocs fulls de tres mans anònimes, dues de les quals, possiblement, foren el sotsdiaca i beneficiat Gaspar…

El Llibre , per a ús dels consellers de Barcelona i dels oficials al servei del Consell de Cent, tenia com a funció donar raó de les despeses, per a la qual cosa s’ocupava també de prendre nota de tots els esdeveniments que tenien lloc en la capital catalana Sembla que s’inicià l’any 1383, tal com indica una anotació consignada en el mateix llibre i datada l’any 1518, però el primer i el segon volum s’han extraviat, i l’original, tal com es conserva actualment, abraça cinc volums, des de l’any 1424 fins a l’any 1719, data en què se’n tancà la redacció L’original es conserva a l’…

Desenvolupament enciclopèdic Durant la resta del s XVI, el s XVII i àdhuc els primers anys del s XVIII, s’incrementà amb nous documents És un volum de 498 folis, més alguns fulls solts, de 40,5 × 27,8 cm conté 550 documents i referències Abraça des de l’època de Jaume I fins a la de l’arxiduc Carles –Carles III, per als menorquins– La seva importància cabdal rau en el fet que era el llibre de privilegis de la Universitat General de Menorca Transcriu tots els privilegis atorgats a Menorca pels monarques del Regne de Mallorca, la Corona d’Aragó i la Monarquia Hispànica, i també els…

Desenvolupament enciclopèdic Sens dubte, és el testimoni més preat de la perfecció assolida pel Scriptorium montserratí És format per 137 folis de pergamí de 4,23 × 3,10 cm escrits amb una sumptuosa calligrafia gòtica de la darreria del s XIV, que continuà als s XV i xvi, amb belles inicials filetejades alternades en blau i vermell i amb diverses miniatures, algunes de remarcables És una veritable enciclopèdia del Montserrat medieval de gran interès històric, litúrgic, doctrinal, geogràfic, astronòmic, teratològic i historicoliterari Destaca un recull de cants i danses dels pelegrins del…

Desenvolupament enciclopèdic Redactat per diversos autors, és fruit de la reeixida activitat jurídica de l’escola catalana medieval de dret marítim, resultat de la intensa activitat comercial dels ports mediterranis de Catalunya i del procés precoç d’autonomia jurídica assolida pels mercaders catalans a partir del s XIII És un recull consuetudinari de pràctiques observades en diferents ciutats marítimes i de lleis provinents de tradicions anteriors És ben patent la influència d’altres codis marítims anteriors, com els d’Amalfi o Gènova Tracta temes com la propietat dels vaixells, l’…

Desenvolupament enciclopèdic Aquesta crònica o llibre fou regalat com a present l’any 940 per Gotmar II, bisbe de Girona, al príncep cordovès al-Ḥakam, fill i successor d’‘Abd al-Raḥmān III Gotmar havia estat monjo del monestir de Sant Cugat del Vallès i, com a tal, en nom del seu cenobi i del de Ripoll, visità la cort del rei franc Lluís IV d’Ultramar a Breisach el 939 Poc després obtingué el bisbat de Girona Segons Ibn Ḥayyān al-Muqtabis V, Madrid 1979, p 455, el 6 de setembre de 940 encapçalà una ambaixada a Còrdova en nom del comte Sunyer de Barcelona-Girona-Osona, en què…

Pertany a una família de compilacions iniciada, sembla, poc abans del 1283 amb un text titulat probablement Llibre dels reis Els capítols s’encapçalen amb expressions com “Diu la Història”, “Devets saber”, “Diu lo comte” L’encapçalament de les rúbriques duu el títol Rubrica del llibre apellat de les nobleses e proeses dels Reis e dels nobles barons e en especial parle dels fets de Carles Maines Rei de França i Emperador de Roma e de Alemanya e d’altres singulars fets Conté 561 rúbriques, corresponents a sengles capítols —de les quals només s’han conservat 509— i…

Desenvolupament enciclopèdic Seguint les pautes ideològiques de l’època, Ramon Llull pretengué integrar la cavalleria, la militia , dins del projecte general de l’Església Així, la concepció cavalleresca de Llull, tot i que no arriba a les posicions extremes de sant Bernat, que justifica la violència si cerca el bon fet, o l’arrogància de sant Pere Damià, que pretenia convertir els cavallers en veritables monjos, vol integrar el cavaller en la societat medieval i encara que Llull reconeix també, efectivament, la licitud de la violència en determinades situacions, aspira a imposar als…