Resultats de la cerca

Vida i obra Eclesiàstic nord-català d’expressió francesa Ordenat 1885 de prevere a 23 anys, adquirí una sòlida cultura al seminari parisenc de Saint Sulpice i, després, al seminari francès de Roma, on es doctorà en teologia El 1886 fou nomenat professor al Petit Seminari de Prada Conflent i, l’any següent, al Gran Seminari El 1904 fou canonge titular i, el 1917, degà del capítol catedralici perpinyanenc fins a la seva mort Entrà en el món historiogràfic nord-català de manera magistral en publicar Histoire du clergé dans le département des Pyrénées-Orientales pendant la Révolution Française…

Vida i obra Lliurat pels seus pares, encara infant, a la canònica de la seu de Barcelona 1070, fou canonge i prior a Sant Adrià de Besòs 1093, d’on passà al monestir de Sant Ruf d’Avinyó, del qual esdevingué abat el 1110 Fou nomenat bisbe de Barcelona, dignitat que inicialment refusà, però que, a petició de Ramon Berenguer III, el papa Pasqual II l’obligà a acceptar Dugué a terme la restauració de facto de la seu metropolitana de Tarragona l’artífex de la restauració jurídica havia estat el bisbe de Vic Berenguer Sunifred de Lluçà, l’any 1091, amb la qual els bisbats catalans obtenien…

Desenvolupament enciclopèdic Durant la resta del s XVI, el s XVII i àdhuc els primers anys del s XVIII, s’incrementà amb nous documents És un volum de 498 folis, més alguns fulls solts, de 40,5 × 27,8 cm conté 550 documents i referències Abraça des de l’època de Jaume I fins a la de l’arxiduc Carles –Carles III, per als menorquins– La seva importància cabdal rau en el fet que era el llibre de privilegis de la Universitat General de Menorca Transcriu tots els privilegis atorgats a Menorca pels monarques del Regne de Mallorca, la Corona d’Aragó i la Monarquia Hispànica, i també els que foren…

Vida i obra Estudià dret a la Universitat d’Osca i exercí a Barcelona, ciutat on s’establí i on adquirí un gran prestigi com a jurisconsult El 1612 publicà De pactis nuptialibus sive de capitulis matrimonialibus tractatus , en dos volums el segon publicat el 1622, que fou editat també a Ginebra 1638, a Venècia 1647 i a Lió 1667 —fou un dels pocs juristes catalans de l’època amb prestigi internacional—, en què el comentari de les diverses clàusules contingudes en uns capítols matrimonials fou el motiu per a tractar un ampli ventall de qüestions com ara els privilegis dels grups dirigents,…

El seu objectiu primerenc era servir de plataforma de divulgació dels treballs en ciències sagrades, especialment dels realitzats pels sacerdots joves i estudiosos, sobretot dels integrants de les dues comissions d’especialistes —en estudis bíblics i en estudis històrics— que la biblioteca aglutinà La persecució religiosa en el bàndol republicà afectà el seu equip de collaboradors ja que acabà amb les vides del seu fundador, Ignasi Casanovas, i dels redactors Joan Altisent, Josep Casanellas, Ramon Ejarque, Lluís Feliu, Agustí Garcia de la Fuente, Pere Ginebra, Martí de Barcelona, Pere Pous,…

Vida Ha estat una figura cabdal en la història i la cultura catalanes per la seva dilatada obra de lingüista, que ha abraçat l’etimologia, la lexicografia, l’onomàstica, la gramàtica històrica, la dialectologia, la història de la llengua, la normativa, l’edició de textos i la traducció Era el més gran de vuit germans —és germana seva la psiquiatra i psicoanalista Júlia Coromines i Vigneaux —, fills de l’escriptor, polític i economista Pere Coromines i Montanya  i de Clementina Vigneaux, pedagoga que fundà la primera escola Montessori de Catalunya Estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona…

Vida i obra Germà petit de Pau Milà i Fontanals El 1827 es traslladà amb la família a Barcelona i feu els estudis elementals i mitjans en diversos centres escolars, i d’altres de complementaris de matemàtiques i economia política a la Junta de Comerç Estudià filosofia al seminari de Barcelona i a Cervera i, el 1841 es llicencià en dret als estudis generals de Barcelona  El 1836, s’incorporà al romanticisme liberal, dominant a Barcelona, creat al voltant de Josep Andreu i Fontcuberta  i publicà una professió de fe romàntica a El Vapor , on començà a escriure en castellà El 1838 recollí a…

Vida i obra Descendent d’una família de petits viticultors i fill de mestres, feu els estudis secundaris a Montpeller i ingressà en l’École Normale Supérieure de París, un centre educatiu universitari de prestigi, destinat a la formació del professorat d’ensenyament secundari Hi restà del 1924 al 1929, i tingué per companys d’estudi, entre d’altres, Jean Paul Sartre, Paul Nizan i Raymond Aron Pel que fa als estudis universitaris a la Sorbona, el 1925 trià d’especialitzar-se en geografia, sota la direcció d’Albert Demangeon Vilar no fou l’únic de la seva generació que trià aquesta opció, que l…

Vida i obra Cinquè baró de Maldà, membre de la petita noblesa rendista amb béns distribuïts sobretot pel pla de Barcelona, era fill d’Anton d’Amat i de Junyent, coronel dels reials exèrcits, i de Maria Teresa de Cortada i de Senjust, pubilla de les cases de Cortada —a la qual pertanyia la baronia de Maldà i Maldanell— i de Senjust, que posseïa la senyoria de la Morana Estudià al collegi ed nobles dels jesuïtes de Cordelles, del qual sortí amb una sòlida formació humanística i amb un bagatge clàssic Poliglot, dominava, a més del català i del castellà, el llatí, i tenia coneixements d’italià i…