Resultats de la cerca

Responia totalment al clima polític i cultural de l’època de la transició, de la qual volgué ser una crònica, molt especialment del món de l’oposició al règim dictatorial La seva voluntat fou integrar la dinàmica conjunta dels anomenats Països Catalans, posant una atenció especial al País Valencià i també a Madrid i Euskadi Entre els seus collaboradors habituals cal destacar Agustí de Semir, Josep Benet, Josep M Huertas, Lluís M Xirinacs, Ramon Espasa, Pau Verrié, Joan Ramos, Albert Fina, Jordi Solé i Tura, Rafael Ribó, Perich, Antoni Montserrat i Bru Rovira Des del primer número…

Escriví en llengua castellana, tot i que se’n conserven versos —un sonet de circumstàncies— en català i un vexamen bilingüe Fou secretari del vescomte de Xelva i majordom dels ducs de Gandia A Madrid arribà a ser conegut com el Discreto Valenciano i hi publicà diverses obres a l’Acadèmia dels Nocturns, fundada per Català de Valleriola, adoptà el nom de Sombra , i es conserven diverses composicions poètiques seves i alguns discursos Com a cronista, fou l’encarregat de narrar diferents esdeveniments politicofestius celebrats a València, sempre en to laudatori Cal incloure’l, per…

Segons la legislació canònica, ja datable de l’època visigòtica, no era permès al bisbe de consagrar una església si abans no era dotada amb escriptura, per això dins d’un mateix document cal distingir entre aquests dos actes Les dotalies són una documentació riquíssima, que ofereix informació sobre aspectes eclesials, culturals, socials, econòmics, litúrgics, arqueològics, etc Malgrat no haver-hi una uniformitat de tipologies de la documentació, en general, els textos indiquen la causa de la consagració i els seus promotors de vegades, descriuen físicament l’església i s’esmenten les…

Després d’una extensa activitat literària durant el primer terç del s XX escriví en La Publicitat , Revista de Catalunya , La Rambla , Mirador i dirigí D’Ací i d’Allà que el convertí en un dels escriptors més brillants del període, marxà a París a l’inici de la guerra civil Durant l’exili, empès per la necessitat, abordà la biografia històrica Ensenada et son temps Le redressement de l’Espagne au XVIIIe siècle 1941, aparentment realitzada amb René Bouvier, però en realitat redactada per ell sol Un cop retornat a Barcelona ja d’ençà del mateix 1941, no abandonà el gènere i publicà Figures de…

El 1912, amb només setze anys, es feu càrrec del negoci familiar, l’estat ruïnós del qual l’obligà a liquidar-lo al cap de pocs mesos Treballà des d’aleshores com a mestre, corrector editorial, secretari de correspondència per a un magatzem d’importació i exportació, bibliotecari i empleat de banca Autodidacte, es decantà vers el periodisme, que des dels anys vint es convertí en la seva principal activitat professional, amb una forta inclinació per la crítica literària Influït per Eugeni d’Ors i Josep M López-Picó, collaborà especialment en  La Revista  des del 1921, els anys 1928-28 en  La…

Desenvolupament enciclopèdic La història prospectiva és aquella que analitza els futurs probables Segons això, la ciència històrica es divideix en dues parts la història retrospectiva el 99% de la historiografia i la història prospectiva molt menys estudiada, però cada cop més important La història prospectiva es diferencia de les utopies, que són propostes de models de societat, situades al marge del temps i de l’espai els futurs desitjats, o els futurs temuts o distòpies, i de la literatura de ciència-ficció, que narra futurs possibles i conté, sovint, explicacions prou raonables Tant en el…

Graduat en dret civil i dret canònic, fou canonge i sagristà major 1702 de la seu de Girona i examinador sinodal i vicari general de la diòcesi El 1709 fou enviat a Roma, on residí prop de quinze anys, durant els quals rebé formació filològica i es dedicà a l’estudi d’alguns cançoners provençals i manuscrits medievals conservats a les biblioteques italianes Hi emprengué també una gramàtica francesa i una Gramàtica italiana per a ús dels catalans , inacabades Les recerques filològiques de Bastero donaren com a resultat un gran diccionari d’autoritats i etimologia, La Crusca provenzale, ovvero…

Vida i obra Especialista en història social i cultural de la Illustració espanyola i, particularment, del pensament i l’obra de Gregori Maians i Siscar Cursà estudis d’ensenyança mitjana al Seminari Metropolità de València 1944-56 i universitaris a la Universitat Pontifícia Gregoriana de Roma 1961-66 sota el magisteri dels professors Batllori, Ricardo García Villoslada i Kempf, i obtingué, en finalitzar la carrera, la Medalla d’Or d’aquesta universitat L’any 1966 defensà la seva tesi doctoral en història de l’Església, titulada Ilustración y reforma de la Iglesia Pensamiento regalista de D…

Vida i obra Des del plantejament que l’economia havia d’estar al servei de la societat, fou un dels principals impulsors de la producció intellectual sobre l’economia catalana Però, sobretot, destacà per la seva visió pragmàtica i internacional, que permeten considerar-lo un dels millors economistes del s XX a l’Estat espanyol Format a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, entrà en contacte amb economistes com Vandellós, Tallada, Raventós, Vidal i Guardiola Amplià la seva formació a la London School of Economics i a la Universitat de Munic Començà a escriure sobre economia i…

Fill d’advocat, estudià a València a les Escoles Pies i, simultàniament, al Conservatori d’Arts de València, on cursà les assignatures de dibuix lineal, mecànica i química Posteriorment, ingressà en la Universitat de València, on es llicencià en filosofia 1856 Així mateix, el 1858, després de set anys d’estudis a la Facultat de Jurisprudència de València, aprovà l’examen de llicenciatura –amb premi extraordinari– amb la tesi De la influencia de las buenas costumbres en la legislación y gobierno de un Estado El 1859 obtingué el grau de doctor amb la tesi Si los censos son de suyo…