Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Fabrici Pons de Castellví
Historiografia catalana
Historiador i jurista.
Era net de Lluís Pons i d’Icard Doctor en drets, fou desterrat per la seva fidelitat a Felip IV i s’installà a la cort El 1660 fou oïdor de la Reial Audiència de Barcelona, cavaller de l’orde de Sant Jaume i senyor de la baronia de Masricard Traduí del francès l’obra de Pierre Mathieu Observaciones de Estado y de Historia sobre la vida y servicios del señor de Villaroe 1664 Aquesta obra és una defensa del perfecte home d’Estat i servidor reial en concret, Neufville de Villeroi, que fou conseller d’Enric IV de França, que fou incrementada amb 332 aforismes castellans –d’inspiració llatina–…
Joan Torralles
Historiografia catalana
Cronista.
Autor d’un dietari que cobreix el període 1365-1428 S’ha conservat en la còpia que en feu, cap al 1520, Antoni Vicenç, escrivà de l’Arxiu de Girona, en els folis 303-305 del lligall que conté tots els seus escrits Es tracta d’un curiós noticiari de les calamitats i malastrugances esdevingudes a Catalunya durant la segona meitat del s XIV i el primer quart del XV Malgrat que molts dels fets descrits ja eren prou coneguts, Torralles els ressenya amb una precisió i uns detalls inèdits, propis d’un testimoni directe, cosa que els confereix un interès especial El protagonisme de l’obra correspon a…
Francesc Bouligny i Paret
Historiografia catalana
Historiador, colonitzador, traficant d’esclaus i militar.
Els seus pares, comerciants marsellesos de remot origen italià, s’establiren l’any 1717 a la ciutat d’Alacant amb l’adveniment de la dinastia borbònica Al voltant del 1758, els Bouligny arribaren al seu zenit a Alacant, i de seguida començà la decadència familiar Francesc, el setè de tretze fills, després d’estudiar gramàtica durant tres anys a la Universitat d’Oriola, i en vista de la mala marxa del negoci familiar, ingressà en la milícia, com a cadet al regiment d’infanteria de Zamora Dos anys després passà al regiment de Reales Guardias de Infantería Española, i al cap de dos anys més, al…
Josep Antoni Maravall i Casesnoves
Historiografia catalana
Historiador especialista en ciència i teoria polítiques.
Vida i obra Fou doctor en dret i catedràtic d’universitat Des del 1955 fins a la seva mort fou professor d’història del pensament polític i social a la Universidad Complutense de Madrid Membre de la Real Academia de la Historia, dirigí Cuadernos Hispano-Americanos i collaborà en Cruz y Raya , Revista de Occidente , El Sol , Asclepio i diverses publicacions estrangeres És conegut, principalment, pel seu estudi de la cultura espanyola renaixentista i barroca, que ell caracteritzà àmpliament Tot i ser, per la seva formació, un especialista en teoria política, els paràmetres del seu treball…
Manuel González i Martí
Historiografia catalana
Historiador de l’art, col·leccionista, dibuixant i escriptor.
Cursà dret a la Universitat de València i belles arts a Sant Carles En una primera etapa es dedicà a la caricatura amb el pseudònim de Folchi , collaborant en diferents revistes humorístiques i artístiques Des de ben jove manifestà un gran interès per la ceràmica i començà a colleccionar peces procedents del mercat d’antiquaris i de troballes arqueològiques, en particular del subsol de Manises El 1907 descobrí, de manera fortuïta, el jaciment arqueològic del Molí del Testar, a Paterna, lloc on eren situades les antigues terrisseries medievals, i l’any següent donà a conèixer la troballa amb l…
Joaquim Aierdi
Historiografia catalana
Literatura catalana
Memorialista, dietarista i prevere beneficiat de la seu de València.
Fill d’una família d’origen basc, el seu avi s’establí a València a partir del 1561 i exercí l’ofici de velluter, i el seu pare, de nom Vicent, també comercià amb la seda i el 1609 fou admès com a familiar del Sant Ofici Fruit d’una unió illegítima nasqué Joaquim, legitimat, com dues germanes seves, en les Corts del 1626 Vicent Aierdi s’esforçà per afermar el seu estatus de noble, i ho aconseguí amb un privilegi atorgat el 1623 per Felip III Joaquim Aierdi fou ordenat de sacerdot el 1638, i des del 1633 anà acumulant nombrosos benifets eclesiàstics, cosa que, juntament amb diverses herències…
,
Pere Riudavets i Tudurí
Historiografia catalana
Historiador, marí i cartògraf.
Vida i obra Capità de navili honorari de l’armada espanyola Nasqué a Maó, poc temps després del retorn de l’illa a la Corona Espanyola per la pau d’Amiens el 1802 Cursà estudis a l’Escola de Nàutica de Maó alhora que era instruït en qüestions comercials pel comerciant anglès Edward Gaymes L’any 1820 començà la seva etapa de marí amb el bergantí Aurora Navegà amb diversos vaixells fins passar, al gener del 1835, al Resguard Marítim, dependent de la Reial Hisenda, i esdevenir segon pilot a l’armada El 1836 es casà a Maó amb Joana Monjo i estudià anglès i francès Al gener del 1838, es dirigí a l…
Francesc Vicent Pérez i Baier
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Historiografia catalana
Orientalista, historiador i canonge.
Vida i obra De família humil —el seu pare era paraire—, quedà orfe de petit Estudià humanitats a Castelló, i inicià els estudis de filosofia, dret i teologia a la Universitat de València gràcies a una beca dotada pel gremi de paraires, del qual havia format part el seu pare Es doctorà a la Universitat jesuítica de Gandia El 1731 prengué possessió d’un benifet que el gremi de paraires tenia a la parròquia de Sant Nicolau Continuà la seva formació a la Universitat de Salamanca 1733, on estudià dret i s’interessà per les humanitats, particularment pel grec i l’hebreu A Salamanca, començà una…
, ,
Carme Batlle i Gallart
Historiografia catalana
Historiadora.
Vida i obra Cursà la carrera d’història a la Universitat de Barcelona sota el magisteri del professor Jaume Vicens i Vives, director de la seva tesi de llicenciatura, La ideología de la “Busca” La crisis municipal de Barcelona en el siglo XV , que presentà l’any 1957 Endinsada ja en l’estudi de les institucions polítiques i econòmiques de la Barcelona baixmedieval, ingressà el 1962 com a professora ajudant del catedràtic d’història medieval d’Espanya de la Universitat de Barcelona, Emilio Sáez, que dirigí la seva tesi doctoral La crisis social y económica de Barcelona a mediados del siglo xv…
Ibn ‘Amīra
Historiografia catalana
Nom amb què és conegut Abū l-Mutarrif Ahmad ibn ‘Abd Allāh ibn Muhammad ibn al-Hasan ibn ‘Amira al-MaḪzumī, lletrat i jurista, d’una família d’Alzira.
Vida i obra Estudià a València, i completà els estudis a Orient tradició profètica o hadīt , dret o fiqh , filosofia i literatura Tornà a València, on fou un dels membres eminents de la vida intellectual i administrativa de la ciutat, i travà aleshores amistat amb Ibn al-Abbār, pertanyent també a la classe dirigent Segons el seu contemporani Ibn Sa‘īd, exercí 1210-12 la funció de secretari oficial kātib , pel compte del governador almohade de València, el príncep sayyid Abū ‘Abd Allāh ibn Abī Ḥafṣ però només es disposa del text d’algunes lletres, conservades en dos manuscrits inèdits de la…