Resultats de la cerca

L’any 1932 entrà a l’Escolania de Montserrat, i fou monjo d’aquesta abadia del 1939 al 1967 Cursà estudis superiors a Montserrat, Roma, París, Munic i Barcelona, es llicencià en arqueologia cristiana Roma 1955 i es doctorà en història de l’Església Roma 1950 i en història general Barcelona 1972 Exercí la docència universitària a Roma 1952-59, Montserrat 1959-65 i la Universitat Autònoma de Barcelona 1968-88, on va ser catedràtic de paleografia i diplomàtica Fou també arxiver de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1969-78, director de les biblioteques de la UAB 1970-83 i director de la Biblioteca de…

És un dels fons arxivístics més interessants del País Valencià a causa de l’antiguitat i continuïtat de la seva sèrie més emblemàtica, la “Cort del Justícia”, amb un total de 285 volums que van des de l’any 1269 fins al 1696, entre els quals s’hi compten fins a set volums del s XIII 1269, 1272, 1275-76, 1277-78, 1290, 1294 i 1295, xifra que fins i tot supera els existents a la ciutat de València durant el mateix període Altres sèries que han atret l’atenció dels investigadors són les de Procurador General 74 llibres, 1408-1679, els llibres de Consells des del 1497 i els de Clavaris des del…

Diplomat en ciències empresarials, llicenciat en periodisme i doctor en història, fou professor del Departament d’Història Econòmica de la Universitat de Barcelona Possiblement, fruit d’aquesta formació pluridisciplinària desenvolupà un ampli ventall d’interessos Una de les temàtiques més reiterades en les seves obres ha estat la de les heterodòxies religioses En aquest camp ha publicat diversos llibres sobre els càtars, els valdesos i la Inquisició En la seva obra Inquisició Espanyola i cultura renaixentista premi Octubre Joan Fuster de l’any 1977, defensà amb vehemència la controvertida…

És llicenciat en Bíblia pel Pontificium Institutum Biblicum, de Roma 1967, i en llengües semítiques per la Universitat de Barcelona 1976, i doctor en teologia per la Universitat de Sant Tomàs, de Roma 1973, i en filologia clàssica per la de València 1983 Ha estat professor del Seminari Metropolità de València, i més tard de llatí, fins a la jubilació, a la UV Dedicat en una primera època a l’exegesi bíblica, més específicament de l’evangeli de sant Mateu i dels Fets dels Apòstols , es consagrà durant vint anys a la investigació sobre l’epigrafia romana Ha publicat nombrosos…

Fou un dels estudiosos estrangers de l’època que millor comprengueren la realitat cultural catalana La prestigiosa publicació que fundà, la Revue Hispanique 1894-1933, explicità, ja en el seu primer exemplar, que se centrava en l’estudi de les llengües, les literatures i les històries de les terres castellanes, catalanes i portugueses Fou la primera revista erudita no catalana que acceptà articles escrits en català i entre els seus collaboradors destacats hi figuraren J Miret i Sans, E Moliné Brasés, RD Perés, J Givanel i J Massó i Torrents Amb aquest darrer, Foulché hi mantingué una…

Fins el 1936 s’editaren vuit volums que contenien la informació de les activitats acadèmiques, memòries d’excavacions amb profusió d’illustracions i nombrosos estudis monogràfics També s’hi exposaven la proposta de formació de la Biblioteca de Catalunya, un pla de publicacions dels clàssics de la literatura catalana medieval Ramon Llull, Ausiàs Marc, l’edició de la Biblia en català i la recuperació d’arxius institucionals, com el de la Batllia General El contingut s’estructurà en seccions arqueològica, històrica, jurídica i literària A la primera s’hi trobava el resultat de les recerques de…

Vida i obra La seva primera formació es desenvolupà a Sallent i a Santpedor, al costat del seu germà Joan Estudià humanitats i llengües clàssiques i modernes al collegi de San Ildefonso Alcalá de Henares, 1784 Inicià la carrera eclesiàstica a Tarragona amb el seu oncle Fèlix Amat 1786, on estudià filosofia i teologia, continuà a Madrid 1792, Reales Estudios de San Isidro i culminà a Cervera amb el doctorat en teologia 1794 La seva tasca docent l’anà vinculant al Seminari de Tarragona, on ensenyà filosofia i matemàtiques a partir del 1794, teologia 1798 i sagrada escriptura 1802, recentment…

Vida i obra Senyor de Santa Maria de la Ràpita, de la Torre de Fluvià i d’Oluges Altes Del 1785 al 1788 fou síndic procurador general de l’Ajuntament de Barcelona, d’on el 1790 fou nomenat regidor supernumerari i el 1792 regidor numerari tanmateix, el 1798 renuncià aquest darrer càrrec, que era vitalici El 1796 fou nomenat sotsdelegat del Jutjat d’Impremta i Llibreria, és a dir, encarregat de la censura, i el 1808 el consistori barceloní el designà diputat per a assistir a l’Assemblea bonapartista de Baiona, però no arribà a incorporar-s’hi Al contrari, collaborà amb la Junta del Principat, i…

Llicenciat en filosofia i lletres a la Universitat de València, només acabar els seus estudis cobrí la guerra Carlina com a corresponsal d’ El Mercantil Valenciano Posteriorment passà a Las Provincias , dirigit per Teodor Llorente i d’orientació més conservadora, on durant més de vint anys publicà articles de divulgació cultural Collaborà també en altres publicacions erudites de l’època, com la Revista de Valencia i El Archivo Parallelament, ocupà el càrrec d’oficial de l’arxiu municipal de València i de catedràtic de l’Escola de Belles Arts També fou secretari perpetu de l’Acadèmia de Sant…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona l’any 1950 Membre del grup clandestí antifranquista Torras i Bages, on coincidí amb Jordi Pujol i Joan Reventós, el 1951 fou empresonat durant set mesos a la presó de Montjuïc per haver participat en la vaga de tramvies Ingressà al monestir de  Montserrat  el 1954, on fou ordenat sacerdot el 1960, i on fou professor de Sagrada Escriptura i d’història contemporània de l’Església Aquell mateix any redactà, per a la Facultat de Dret de la Sorbona, universitat on el 1962 es diplomà en ciències polítiques, una memòria sobre la Unió Democràtica de…