Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Albert de Tormé i Liori
Historiografia catalana
Cavaller, doctor en drets i dietarista.
Fill de pares catalans i net de castellans, participà en un primer moment en el moviment revolucionari català del 1640, tot i que després fou perseguit i acabà per exiliar-se a la cort de Madrid, on rebé de Felip IV de Castella un ajut per a la seva manutenció i la de la seva germana Fou autor d’unes Misceláneas históricas y políticas sobre la guerra de Cataluña desde el año 1639 , dedicades a Felip IV El relat d’aquest exiliat filipista s’inicia el 1639 i arriba fins a la caiguda política d’Olivares al gener del 1643 Enmig de prolixes descripcions politicomilitars, la crònica…
,
Fabrici Pons de Castellví
Historiografia catalana
Historiador i jurista.
Era net de Lluís Pons i d’Icard Doctor en drets, fou desterrat per la seva fidelitat a Felip IV i s’installà a la cort El 1660 fou oïdor de la Reial Audiència de Barcelona, cavaller de l’orde de Sant Jaume i senyor de la baronia de Masricard Traduí del francès l’obra de Pierre Mathieu Observaciones de Estado y de Historia sobre la vida y servicios del señor de Villaroe 1664 Aquesta obra és una defensa del perfecte home d’Estat i servidor reial en concret, Neufville de Villeroi, que fou conseller d’Enric IV de França, que fou incrementada amb 332 aforismes castellans –d’inspiració…
Fons Vallat
Historiografia catalana
Nom amb què es coneix la riquíssima col·lecció de més de 12.000 títols, entre manuscrits, llibres d’història, literatura, art, llengües, fullets, opuscles, imatges, ventalls i gravats, que el bibliòfil i col·leccionista occità Charles de Vallat (1816 – 1884), vescomte de Vallat, donà en testament a la Biblioteca Municipal de la seva ciutat natal, Montpeller, la qual, en prova d’agraïment, publicà el catàleg dels llibres en dos volums.
Desenvolupament enciclopèdic Vallat, que ingressà en la carrera diplomàtica, ocupà del 1860 al 1870 el càrrec de cònsol de França a Barcelona El fet que fos un home molt atent al moviment de la Renaixença, sorgida a mitjan s XIX en molts pobles sense Estat de l’àrea de les llengües d’oc, explica la riquesa d’obres catalanes que conté el fons de tot el domini lingüístic amb manuscrits, llibres, fullets, goigs, romanços, imagineria, estampes, plecs, etc, molts dels quals els adquirí durant la seva estada a Barcelona a llibreters de vell i de nou Alguns dels exemplars manuscrits, incunables, i…
Anales de España
Historiografia catalana
Obra de maduresa de Manuel Ortiz de la Vega [pseudònim de Ferran Patxot i Ferrer], en què compendia en deu volums la història d’Espanya des de l’antiguitat, i amb la qual es consagrà com a continuador de l’obra de l’historiador i religiós Juan de Mariana.
El títol complet és Anales de España desde sus orígenes hasta el tiempo presente Presenta una estructura interna homogènia en què cada volum conté un pròleg en el qual l’autor exposa l’objectiu que l’ha dut a escriure’l hi ha una certa escassetat de treballs històrics d’interès, uns llibres o capítols que abracen la cronologia assenyalada, i un índex de matèries i làmines Dedicà el darrer any de la seva vida 1859 a escriure els tres últims volums, més extensos que els anteriors, i referents a les dinasties austríaca i borbònica, les quals ja havien estat tractades per l’autor en un estudi…
Memoria renovata comitum et episcoporum Ripacurcensium
Historiografia catalana
Crònica escrita per un monjo del monestir d’Alaó al s. XII amb la intenció de corregir i ampliar la precedent Memòria o “crònica” del monjo Domènec, redactada al s. XI (vg. Memòria de Domènec d’Alaó).
Desenvolupament enciclopèdic Ha arribat a l’actualitat gràcies a una còpia inclosa dins el cartoral d’Alaó El seu autor, desconegut, havia de ser un personatge coneixedor de diversos arxius pirinencs, ja que esmenta l’acta de l’elecció del bisbe Borrell 1017-26, conservada a l’arxiu catedralici de la Seu d’Urgell, i també del llegendari pallarenc i ribagorçà, present en nombrosos punts del text Juntament amb el valor de l’obra com a ampliació de les notícies de cròniques precedents, se n’ha assenyalat els comentaris i el to pedant amb què el cronista es refereix a la tasca dels seus…
Antoni Viladamor
Historiografia catalana
Historiador, arxiver i secretari reial.
Vida i obra Fill de Joan Viladamor, que exercí el càrrec d’arxiver de l’Arxiu Reial de Barcelona entre el 1530 i el 1556, fou nomenat el 1553 coarxiver i escrivà reial, amb la missió de collaborar amb el seu pare, llavors d’edat avançada, per aprendre l’ofici Al gener del 1556, després de la mort d’aquest, en fou nomenat arxiver en solitari, i a més, exercí de notari i heretà la documentació privada que havia custodiat el seu pare Tal com aquest havia fet, dissenyà una estratègia per a deixar l’arxiu en mans dels seus descendents Durant els anys 1572-84 cedí les responsabilitats directes de l…
Antoni de Bastero i Lledó
Filosofia
Història
Lingüística i sociolingüística
Dret canònic
Dret civil
Filòleg, doctor en filosofia i en drets civil i canònic.
Graduat en dret civil i dret canònic, fou canonge i sagristà major 1702 de la seu de Girona i examinador sinodal i vicari general de la diòcesi El 1709 fou enviat a Roma, on residí prop de quinze anys, durant els quals rebé formació filològica i es dedicà a l’estudi d’alguns cançoners provençals i manuscrits medievals conservats a les biblioteques italianes Hi emprengué també una gramàtica francesa i una Gramàtica italiana per a ús dels catalans , inacabades Les recerques filològiques de Bastero donaren com a resultat un gran diccionari d’autoritats i etimologia, La Crusca provenzale, ovvero…
, ,
Manuel Ballesteros Gaibrois
Historiografia catalana
Historiador americanista i arqueòleg andalús.
Fill de l’historiador castellà Antonio Ballesteros Beretta Roma 1880 – Pamplona 1949, catedràtic a les universitats de Sevilla i Madrid, autor d’obres com Historia de España y su influencia en la historia universal 1918-41 i director de la Historia de América y de los pueblos americanos 1945, i de Mercedes Gaibrois, signà, el mes de març del 1924, juntament als més importants autors castellans, el “Manifiesto de los escritores castellanos en defensa de la lengua catalana”, adreçat al dictador Miguel Primo de Rivera Manuel Ballesteros es doctorà en filosofia i lletres, secció d’…
Adolfo Bonilla y San Martín
Historiografia catalana
Assagista, editor i historiador de la filosofia.
Vida i obra Fill d’un comandant de cavalleria, estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat Central de Madrid, on fou alumne de M Menéndez y Pelayo El 1896 es doctorà en dret amb una tesi titulada Teoría y concepto del derecho i en filosofia amb una tesi sobre Luis Vives y sus tres libros “De anima et vita” Fou professor de l’Escuela de Estudios Superiores del Ateneo Científico, Literario y Artístico de Madrid, institució de la qual esdevingué secretari general, i el 1903 guanyà la càtedra de dret mercantil de la Universitat de València, si bé el 1905 tornà de nou a Madrid com a…
Joan de Nuix i de Perpinyà
Historiografia catalana
Escriptor i jesuïta.
Vida i obra Estudià teologia a Barcelona i ingressà en la Companyia de Jesús L’any 1767 era mestre de retòrica a Vic quan fou expulsat juntament amb la resta de religiosos de l’orde, i s’establí a Ferrara, on desenvolupà una vehement activitat literària en el gènere apologètic Al marge de diverses oracions llatines, la seva principal –i única– obra és Riflessioni imparziali sopra l’umanità degli spagnoli nell’Indie contro i pretesi filosofi e politici per servire di lume alle storie de’signori Raynal e Robertson 1780 Publicada a Venècia, fou traduïda al castellà dos cops, la…