Resultats de la cerca

El 1812 s’uní a la guerrilla d’Ascensi Nebot, El Frare , i poetitzà les onze anades dels francesos a Benassal Acabada la guerra continuà els estudis, abandonats per causa d’aquesta, a la Universitat de València, on es llicencià en teologia Residí a Benassal, d’on fou mossèn i professor de gramàtica i altres disciplines a l’Aula benassalenca El seu radicalisme liberal li ocasionà conflictes amb les autoritats conservadores, amb els carlins –la seva casa fou saquejada i la biblioteca, arrasada– i amb els seus conveïns A l’última etapa de la seva vida, desencantat de la política, escorcollà…

És autor d’un llibre de memòries que començà a escriure l’any 1817, tot i que fa referència a esdeveniments anteriors com els motins del pa del 1789, la Gran Guerra, la vinguda de Carles IV a Barcelona l’any 1802 o la guerra del Francès Home de profundes conviccions religioses i de tarannà conservador, es mostra, però, com un fervent partidari de la reina Isabel II i enemic dels carlins per llurs excessos Les seves anotacions, encara que intermitents cronològicament, relaten, d’una banda, esdeveniments generals com la crema de convents i l’exclaustració de la dècada del 1830, la Jamància del…

Fill de pares italians, l’obra més important que escriví és Delle rivoluzioni della Catalogna , publicada entre el 1644 i el 1647 es tracta de la primera crònica d’un conjunt que escriviren diversos autors italians Bisaccioni, GB Birago Avogradro, i n’és sens dubte la més ambiciosa i ben documentada Explica els conflictes a Catalunya durant el regnat de Felip IV abans de la revolta del juny del 1640 llibre I, el procés de ruptura fins a la mort de Pau Claris llibre II, i els dos primers anys de guerra, fins a la presa de Perpinyà per Lluís XIII llibres III i IV L’autor, que el…

Professora emèrita de la Universitat de Toronto Canadà, ha estat directora del Center for Medieval Studies d’aquesta universitat És membre corresponent de la Secció Historicoarqueològica de l’IEC i especialista en història dels ordes mendicants franciscans i carmelitans a la Corona d’Aragó durant l’Edat Mitjana, temàtica a la qual ha dedicat diversos llibres i articles publicats en revistes catalanes i estrangeres S’ha centrat en l’estudi de la implantació dels franciscans i els carmelitans a la Corona, especialment als territoris de parla catalana, a partir de fonts arxivístiques inèdites,…

Fill segon del també jurista Pere Pau Pasqual de Panno i Maria Guiu Dusai, havia iniciat els estudis de dret a Barcelona quan esclatà la revolució del 1640 S’exilià, juntament amb la seva família, a la cort de Madrid Es casà amb Ana Loaísa del Arco, filla d’una família hidalga establerta a Alcalá, i el 1655 fou nomenat jutge i oïdor de l’Audiència de Manila, any en què obtingué el títol de noble Aquest exiliat filipista és autor de l’obra Motines de Cataluña des de el año 1622 , crònica redactada fonamentalment els anys 1645-48, mentre estudiava lleis a les universitats de Salamanca i Alcalá…

Pèrita mercantil 1950, es llicencià en història a la Universitat de Barcelona 1976 i, posteriorment, obtingué el títol del Collegi de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya 1988 Catalogà la biblioteca donada per Estanislau de Kostka Aguiló a la Societat Arqueològica Lulliana 1978 i inicià l’inventari del fons de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País de l’Arxiu del Regne de Mallorca Fou la bibliotecària de la Societat Arqueològica Lulliana 1977-83 i, des del 1984, és arxivera bibliotecària del Parlament de les Illes Balears La seva tasca investigadora s’ha centrat en l’…

Constitueix un dels textos més importants de la literatura catalana medieval tant des del punt de vista històric, com també des del punt de vista literari i lingüístic Se n’han conservat dos textos, un en llatí i un en català, sense que es pugui establir amb absoluta certesa la relació entre ells, i per tant quin dels dos és l’original o el més proper a la redacció original El 1313 el dominicà Pere Marsili, per manament de Jaume II, redactà un Liber gestarum en què, segons explicà ell mateix, ordenà en llengua llatina els fets del rei Jaume I el Conqueridor, que es trobaven a l’arxiu reial…

El títol complet és Llibre de memòries de diversos successos e fets memorables e de coses senyalades de la ciutat e Regne de València El primer redactor és un autor anònim que hi escriví fins el 1488 Continuaren el dietari el cavaller Francesc Joan 1488-1535, Francesc Marc 1535-1616, funcionari de l’administració municipal, i Joan Lluc Ivars 1616-44, també funcionari, que morí el 21 de juliol de 1644, per la qual cosa, la darrera notícia consignada en el llibre data del 14 de maig de 1644 L’estil és lacònic, i l’edició més moderna que se’n conserva –feta sobre la base de la còpia de l’Arxiu…

Amb una periodicitat bianual, el primer congrés se celebrà l’any 1991 Cada reunió té un comissari que actua com a responsable de l’organització tècnica i la coordinació científica Aquesta tasca de coordinació, fins al moment de la sisena edició, ha anat a càrrec dels historiadors Xavier Marcet, José Luis Martín Ramos, Pere Anguera, Remei Perpinyà, Flocel Sabaté i Carles Santacana La iniciativa de celebrar aquests congressos sorgí des de la revista L’Avenç , i molt especialment des del suplement Plecs d’Història Local , davant l’increment quantitatiu i qualitatiu dels estudis històrics locals…

Fou instituït per Teodor Llorente i Olivares, director del diari i l’almanac fins la seva mort 1911, a qui succeí 1911-49 el seu fill Teodor Llorente i Falcó després n’han tingut cura altres periodistes Crònica de fets, noms i notícies de València, amb esdeveniments polítics, econòmics, institucionals, culturals, esportius —des del principi del s XX—, notes de societat, informacions quotidianes, festes, etc, té caràcter eminentment local només s’hi esmenten els esdeveniments generals que apareixen integrats dins la societat valenciana També fa referències a la província i, en menor proporció…