Resultats de la cerca
Es mostren 254 resultats
història de les dones
Historiografia catalana
Matèria historiogràfica específica que sorgí a mitjan dècada del 1970 com a fruit, d’una banda, d’una potenciació del moviment feminista entre dones joves principalment i, de l’altra, de la participació de joves universitàries en els intents de renovació historiogràfica dels últims anys del franquisme i, sobretot, de la transició democràtica.
Ambdós fenòmens confluïren en la transformació de la història de les dones en «objecte de coneixement i de batalla cultural i política», en paraules de la historiadora feminista Maria del Carme García Nieto Primeres contribucions a la història de les dones És exagerat, però habitual, insistir en la pràctica inexistència de la història de les dones abans de l’època esmentada Hi ha antecedents clars en les reflexions i crítiques de les feministes, difoses en forma d’assaig o d’escrit divulgatiu en periòdics i revistes, principalment des de les primeres dècades del s XX Això significa que, a…
Manuel Cruells i Pifarré
Historiografia catalana
Historiador, polític i escriptor.
Format a la Universitat Autònoma de Barcelona, es dedicà inicialment a l’estudi del període medieval i, concretament a la figura del príncep de Viana, sobre el qual publicà uns extensos articles en la revista dels Estudis Universitaris Catalans 1932 i 1933 i un petit llibre el 1935 Ja en aquesta etapa d’avantguerra, Cruells feu explícita la influència de Ferran Soldevila en l’orientació de la seva recerca, i el seu treball fou lloat públicament per Antoni Rovira i Virgili en l’article “La joventut intellectual catalana” La Humanitat , 7-VIII-1935, on el posà d’exemple per a les…
Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics (CAEHA)
Historiografia catalana
Entitat formada el 1982 a Alcoi, per un grup de col·laboradors del Museu Arqueològic Municipal, amb el propòsit d’animar, coordinar, difondre i dotar de cobertura les recerques històriques i arqueològiques a la comarca de l’Alcoià i els voltants, així com promoure la protecció del patrimoni local (la creació del CAEHA coincidí amb la declaració del nucli antic d’Alcoi conjunt historicoartístic).
Han estat presidents de l’entitat Ricard Bañó, Josep Torró, Manuel Cerdà i Àngel Beneito En la vida del Centre es poden distingir dues etapes La primera, durant la dècada de 1980-90, es caracteritzà pel seu dinamisme quatre edicions de les Jornades d’Història Alcoiana dedicades a la industrialització i el moviment obrer, l’època medieval, l’eneolític i la premsa alcoiana, amb exposicions, conferències i publicació de catàlegs Destaquen les activitats de l’any 1984 per commemorar el centenari de la investigació prehistòrica a Alcoi, amb la celebració del congrés sobre l’eneolític…
col·lecció Abat Oliva
Historiografia catalana
Col·lecció de l’editorial Publicacions de l’Abadia de Montserrat fundada el 1972.
La iniciativa sorgí del mateix nucli editor encarregat de la revista Serra d’Or , publicació que havia assolit un paper rellevant com a vehicle d’expressió de la cultura catalana durant la dècada del 1960 La collecció es destinà a la publicació d’obres de caràcter monogràfic, fonamentalment de tema històric, i ha estat dirigida pel sacerdot i escriptor Josep Massot i Muntaner Dins de la varietat de llibres que s’hi han publicat, cal destacar la producció de figures clàssiques del catalanisme, com l’obra completa del bisbe Josep Torras i Bages, i la d’investigadors de relleu, com…
Elies Serra i Ràfols
Historiografia catalana
Historiador.
Fou catedràtic d’història d’Espanya de la Universitat de La Laguna des del 1926 fins a la seva jubilació l’any 1968 i membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans Secció Historicoarqueològica a partir del 1966 Estudià a Barcelona i es doctorà en filosofia i lletres l’any 1925 Residí uns quants anys a Lleida, on fundà l’Ateneu Durant la dècada de 1930-40, intervingué activament en la polèmica que mantingueren J Vicens i Vives i A Rovira i Virgili sobre la figura de Ferran II, a favor del primer Participà en el debat historiogràfic de l’evolució de Catalunya durant el s XV…
Joaquim Maluquer i Sostres
Historiografia catalana
Advocat, sociòleg i ornitòleg.
El 1963 es doctorà en sociologia a la Universitat de Ginebra amb la tesi L’assimilation des immigrés en Catalogne i el 1973 obtingué el doctorat en dret a la Universitat de Barcelona amb una tesi titulada La política algodonera 1940-1970 A més, durant la dècada del 1960 publicà diversos estudis sobre l’economia i la societat catalanes El 1976 impulsà la realització del Llibre Blanc de la Gestió de la Natura als Països Catalans Fou president de la Institució Catalana d’Història Natural 1976-78, 1998-99 Durant la Generalitat provisional fou director general de Promoció i,…
Centro Escolar y Mercantil
Historiografia catalana
Institució vinculada als jesuïtes i fundada a l’inici del s. XX a la ciutat de València.
Desenvolupament enciclopèdic L’any 1911 el Centro es dotà de l’Acadèmia Valencianista, refundada a la dècada de 1920-30 per joves activistes interessats a promoure un valencianisme cultural d’arrel catòlica Organitzà conferències i altres activitats al voltant de temes històrics com la conquesta de València, i fomentà l’excursionisme de referències culturals amb visites al Puig i a Xàtiva L’any 1926 s’adherí a la campanya a favor de la canonització del beat Joan de Ribera, presentat com un exemple de catolicisme i valenciania L’aportació més remarcable fou, però, la publicació de…
arxivística
Historiografia catalana
Dita també arxivologia o arxivonomia, la indefinició terminològica inicial s’ha decantat a favor del terme “arxivística”, que es consolidà al nostre país a partir de la dècada del 1960.
Segons el diccionari de terminologia arxivística elaborat per l’International Council on Archives ICA, l’arxivística es defineix com l’estudi teòric i pràctic dels principis, procediments i problemes relatius a les funcions dels arxius Autors com E Casanova, W Leesch i TR Schellenberg, la consideren la ciència dels arxius, que estableix les normes per a la correcta ordenació, conservació i administració dels documents, i la finalitat de la qual és facilitar la consulta administrativa o històrica D’altres autors, com Aurelio Tanodi, consideren que l’arxivística no és tant una ciència com una…
Rafael Olivar i Bertran
Historiografia catalana
Historiador.
Americanitzà el seu segon cognom per dir-se Bertrand Installada la seva família a Catalunya, cursà els estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1944, i dos anys després es doctorà a Madrid Fou professor adjunt de la UB entre el 1947 i el 1952, període durant el qual collaborà habitualment en la revista Arbor El 1959 anà a la Universidad Nacional del Sur, a Bahía Blanca Argentina, i el 1962 es traslladà a Nova York, on fou professor del City College Al llarg de la dècada del 1970 escriví freqüentment en la revista Xaloc , editada a Mèxic Ha…
Ramon Gayà i Galmés
Historiografia catalana
Historiador i prevere.
S’ordenà el 1898 i a la dècada del 1910 s’installà a l’Argentina De nou a Mallorca, durant els anys trenta regentà l’escola parroquial de Sant Joan Cronista de la vila, ordenà l’arxiu municipal 1940 i fou bibliotecari de l’ajuntament 1941 Collaborà en la revista Documenta 1941-47 i és autor de Breve historia del Santuario de Nuestra Señora de Consolación en San Juan 1950, que inclou referències a la història de la vila de Sant Joan