Resultats de la cerca

Marquès d’Espinar i fill dels comtes d’Elda, participà des de molt jove en les campanyes bèlliques de Flandes 1588-1600 i d’altres parts d’Europa Portugal 1581 i Sicília 1584 Comanador de Montiel i d’Ossa de l’orde de Sant Jaume, fou majordom de Felip IV, castellà de Perpinyà i virrei de Mallorca 1611-17 Ocupà altres càrrecs al servei de la monarquia dels Àustria hispànics, i arribà a ser ambaixador a la cort de Jaume I d’Anglaterra 1622-24 Plasmà les seves experiències militars i diplomàtiques en l’obra Las guerras de los Estados Bajos desde el año de MDLXXXVIII hasta el de MDXCIX ,…

Vida i obra Es llicencià en història a la Universitat de les Illes Balears l’any 1974 Els seus estudis s’han centrat en el maurisme a Mallorca Participà en l’obra Les Illes a les fonts clàssiques 1990, que ofereix una visió extensa del que han dit els clàssics grecs i llatins sobre les Illes, i conté dades descriptives de caràcter geogràfic, toponímic, folklòric, agrari, etc En solitari publicà L’Estatut Procés històric de l’autonomia 1987 i “Antoni Maura i Montaner”, dins Segon llibre de lectures mallorquines 1996 Una atenció especial mereix l’obra Història de Mallorca, I-II…

Ensenyà filosofia i teologia a Barcelona, i posteriorment fou rector del Collegi de Sant Bernat de Cervera i president de la Congregació de Seculars a Barcelona Se li coneixen dues obres, totes dues sobre el seu orde Apostólicos afanes de la Compañía de Jesús 1754 i Vida de S Ignacio de Loyola, fundador de la Compañía de Jesús 1753, 2 vol En comptes de seguir la història més clàssica de Pedro de Ribadeneyra sobre sant Ignasi, Fluvià preferí la de l’autor siscentista Francisco García La seva intenció, segons reconeix en el pròleg, és imitar el que havia fet el jesuïta italià Antonio Francesco…

Es doctorà en dret civil i eclesiàstic a la Universitat Literària de Mallorca, on guanyà una càtedra el 1788 Amplià els seus estudis a la Reial Acadèmia de Jurisprudència de la Puríssima Concepció i als Reales Estudios de San Isidro Madrid En aquesta ciutat ocupà el càrrec d’advocat dels reials consells en el Suprem de Castella El 1794 obtingué la canongia presbiterial a la seu de Mallorca i l’any següent rebé l’orde sagrat Entre el 1811 i el 1835 hagué de suplir per diferents motius i en diferents ocasions el bisbe titular de la diòcesi i el mateix any 1835 fou elegit vicari capitular El…

Estudià dret i filosofia a la Universitat de València, on es doctorà el 1769 Síndic procurador general de Sagunt 1773, rebé el títol de doctor dels Reials Consells 1774 Fou nomenat per la Corona conservador del conjunt arquitectònic antic de Sagunt, i fruit del seu interès per les ruïnes fou la Disertación sobre el teatro y circo de Sagunto, ahora villa de Murviedro 1793 Aquesta obra, dedicada a Manuel de Godoy i amb una censura signada per Joan Antoni Maians i Siscar, conté un gravat neoclàssic del teatre romà que recull fidelment l’estat en què es trobava l’edifici al final del s XVIII Pel…

Professor de lleis a la Universitat de Barcelona, durant la guerra de Successió prengué partit per la causa austriacista Conseller segon de la ciutat de Barcelona l’any 1711, formà part de la Junta del govern provisional català durant el setge de 1713-14 Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels borbònics Home d’inquietuds humanístiques, publicà diverses poesies, en català i en castellà com Festives demostracions 1691, i participà en certàmens poètics i commemoracions diverses com en el certamen de sant Oleguer 1702, on guanyà el primer premi de composicions…

Desenvolupament enciclopèdic El text primitiu de la crònica basteix la genealogia dels prínceps de la nissaga de Guifré I, que senyorejaren els comtats de Barcelona, Urgell, Cerdanya i Besalú, des del fundador de la dinastia fins al comte rei Jaume I Aquesta redacció primitiva només es conserva al ms lat 5 941 de la BNP i fou transcrita per Pèire de Marca en Marca Hispanica 1688 Cal distingir en aquest text un nucli inicial, obra d’un autor, que comprèn el període 1162-84 un primer afegiment que historia el regnat d’Alfons I el Cast i que fou escrit entre el 1200 i el 1208 una segona…

Vida i obra Estudià gramàtica, retòrica, poesia i dialèctica a Alacant i s’ordenà al convent dels dominicans de la ciutat de València Dominicà des del 1683, fou catedràtic d’arts en el convent de València i exercí diversos càrrecs docents a les cases de Llutxent, Llombai, Sogorb i Castelló de la Plana Sembla que també arribà a ensenyar a la Universitat d’Oriola, on hauria estat mestre de Josep Teixidor Vinculat al cercle de M Martí, participà de l’esperit crític i renovador dels historiadors valencians del final del XVII i començament del XVIII, tot i que no sempre l’aplicà La seva obra fou…

Graduat en dret civil i dret canònic, fou canonge i sagristà major 1702 de la seu de Girona i examinador sinodal i vicari general de la diòcesi El 1709 fou enviat a Roma, on residí prop de quinze anys, durant els quals rebé formació filològica i es dedicà a l’estudi d’alguns cançoners provençals i manuscrits medievals conservats a les biblioteques italianes Hi emprengué també una gramàtica francesa i una Gramàtica italiana per a ús dels catalans , inacabades Les recerques filològiques de Bastero donaren com a resultat un gran diccionari d’autoritats i etimologia, La Crusca…

Vida i obra Cavaller, possiblement conseller de l’Ajuntament barceloní Fou professor de filosofia, retòrica, grec i hebreu a l’Estudi General des del 1545, i catedràtic de grec el 1557 Deixeble de l’humanista Martí Ivarra, gaudí d’un prestigi intellectual considerable a la Barcelona de l’època A partir de la dècada del 1580, sembla que estigué vinculat a un seguit d’iniciatives culturals al costat d’altres professors universitaris, que tenien com a propòsit la definició d’una tradició cultural i literària estrictament catalana El 1588 publicà De Catalonia liber primus , el primer…