Resultats de la cerca

La iniciativa fou obra de Felip M Garín i Ortiz de Taranco, diputat ponent de Cultura, Ensenyament i Belles Arts de la Diputació Ell fou qui, pel febrer del 1947, plantejà per primera vegada la necessitat d’un centre superior de cultura que, amb fons provincials i de manera coordinada amb el CSIC, promogués les recerques de temes valencians en els camps històric, filològic, artístic i econòmic, principalment L’experiència positiva assolida per institucions similars creades uns quants anys abans a Pamplona, Saragossa o Lleida, amb els mateixos objectius, facilitaren la tasca d’organització de…

El dietari es coneix amb aquest nom d’ençà de la seva primera edició contemporània, publicada a València el 1932 per Acció Bibliogràfica Valenciana, a cura de l’erudit Josep Sanchis i Sivera Tanmateix, el manuscrit més antic que se n’ha conservat, i que actualment es custodia a l’Arxiu del Reial Seminari de Corpus Christi de València ms V/24, el presenta com el Libre de les Cròniques d’Espanya e dels actes e fets del temps present en intitular-lo així a l’inici de la “Taula”, i de forma semblant fou enregistrat per bibliògrafs com Ximeno, tot seguint el que es pot llegir a la primera pàgina…

Desenvolupament enciclopèdic Ben aviat s’ampliaren les perspectives i s’encabiren possibilitats relacionades amb altres èpoques i matèries històriques Inicialment s’organitzà en quatre seccions Historia de l’Església, a càrrec de José M de Garganta Llatí Medieval, sota la responsabilitat de Manuel Díaz Història de les Institucions, encapçalada per Josep M Font i Rius Estudis Medievals, dirigida primer per Dualde i Serrano, director també de l’Institut fins a la seva mort 1955, i, després, per Antonio Ubieto Amb el trasllat a la UV dels catedràtics José M Jover i Joan Reglà, foren creades les…

Vida i obra Clergue, mestre en teologia i en arts, el 1435 fou nomenat capellà d’Alfons IV de Catalunya-Aragó Alfons el Magnànim Residí a Nàpols del 1453 al 1466 Se li atribueix la confecció del text que és conegut amb el títol de Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim , d’ençà que el 1932 Sanchis i Sivera l’identifiqués com l’autor d’aquell manuscrit que fins llavors es considerava d’autor anònim en les bibliografies valencianes del segle XVIII després de l’edició de Sanchis i Guarner també hi ha hagut la de VJ Escartí el 1988 i la de MD Cabanes i Pecourt el 1991 Miralles, pel que explica…

És coneguda sobretot perquè és l’autora de la primera obra sintètica sobre la miniatura valenciana medieval La seva carrera com a docent universitària fou breu, ja que només fou ajudant de la càtedra d’història de l’art el 1952 per a passar més tard a ser becària de la Institució Alfons el Magnànim, entitat que publicà la seva tesi, La miniatura valenciana en los siglos XIV y XV 1964 Obres cabdals de l’art valencià, com el Llibre d’Hores d’Alfons el Magnànim, o alguns exemplars de la biblioteca de la catedral de València o de la Universitat es donaren a conèixer arran de la seva obra També…

Els primers números aparegueren sota la direcció de Josep Picó, amb Màrius Garcia Bonafé com a cap de redacció, i amb un consell de redacció de composició canviant en què predominaven els historiadors, com ara Salvador Almenar, Teresa Carnero, Jordi Palafox i Antoni Furió A partir del número 6 en fou el director Màrius Garcia Bonafé, i Enric Sanchis el cap de redacció fins al número 39, en què fou substituït per Gustau Muñoz Inicialment fou una revista amb un fort component historiogràfic, que incloïa articles de temàtica valenciana i alternava l’ús del català i el castellà Així, s’hi troben…

Vida i obra Estudià dret i més tard filosofia i lletres a la Universitat de València, i es doctorà a Madrid en aquesta última especialitat Quan encara era estudiant formà part del grup que publicà la revista literària Murta 1931, més tard dirigí La Gaceta del Libro , editada entre el 1934 i el 1936 per la Llibreria Miguel Juan i feu collaboracions literàries en La correspondencia de Valencia Fou professor de la Facultat de Dret a la UV i, posteriorment, durant vint-i-cinc anys, impartí les classes de literatura espanyola a la Facultat de Filosofia i Lletres, on desenvolupà una intensa…

Fou professor a les universitats de Cluj i Bucarest, i s’exilià del seu país el 1946 per installar-se definitivament a França, on tingué un paper destacat en el Centre Nacional de Recerca Científica Deixeble de Nicolae Iorga, ja en els primers decennis del segle s’interessà per l’expansió catalana a la Mediterrània oriental, a partir dels treballs d’A Rubió i Lluch sobre aquesta qüestió Ben aviat es convertí en el principal especialista sobre la política imperial d’Alfons el Magnànim, a qui dedicà nombrosos articles al llarg de la seva vida –com “Alfonse V d’Aragon, roi de Naples, et l’…

Vida i obra Notari públic de Barcelona 1399-1448, fou nomenat escrivà del capítol de la catedral 1423-31 També serví el Consell de Cent, primer com a escrivà del racional 1423-35 i després com a escrivà major 1435-44 A causa de la seva edat avançada, al novembre del 1444 tornà a l’escrivania del racional perquè hi havia menys feina que a l’escrivania major i el 1446 deixà el càrrec definitivament Canyelles fou el primer dels escrivans del racional autors del Llibre de les solemnitats de Barcelona – text manuscrit destinat a recollir les pràctiques emprades en ocasió de cerimònies especials i…

Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València i es doctorà en teologia i en dret canònic Fou degà de la catedral de València 1954, membre de la Institució Alfons el Magnànim València i director del Centre de Cultura Valenciana A banda d’un petit llibre titulat La Catedral de València y Jaime I el Conquistador , la seva producció es decantà vers l’estudi dels himnes litúrgics de la seu valenciana Estudià les obres de l’humanista valencià Joan Baptista Anyes, i publicà al respecte El Códice Panthalia del venerable Juan B Agnesio 1962 També escriví el llibre Los tiempos…