Resultats de la cerca

En el període de preguerra treballà de comptable, collaborà en la premsa local i fou membre d’Esquerra Republicana de Catalunya Malgrat que no ostentà càrrecs públics rellevants, amb el triomf franquista emprengué el camí de l’exili Refugiat a l’Estat francès, desenvolupà una intensa activitat política com a director del periòdic La Humanitat òrgan d’ERC i com a secretari del president de la Generalitat, Josep Irla A Montpeller es llicencià en història i rebé el mestratge directe d’Augustin Flichte A París preparà la seva tesi doctoral sobre la Guerra Gran, que no pogué defensar a causa de la…

Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, d’on fou professor adjunt del Departament d’Història de l’Art 1966-74 En 1966-71 fou professor de disseny de l’Escola Massana de Barcelona, la qual dirigí entre el 1981 i el 1984 En el camp de la difusió cultural cal subratllar la seva etapa de crític d’art a Destino 1973-78 Dirigí la revista d’investigació Estudios Pro-Arte 1975-78 i fou coordinador de la Història de l’Art Català Edicions 62, 1983, on escriví els apartats dedicats al Noucentisme vol VII i L’Època de les Avantguardes vol VIII Amb Francesc Fontbona, a més de…

Amb aquesta obra, el català assolí per al gran públic el rang d’idioma científic en el camp historiogràfic A partir d’aleshores, llengua i història pròpies anaren unides de manera creixent fins a l’adveniment del franquisme El fet meresqué les lloances d’historiadors com A Rovira i Virgili i F Soldevila, els quals, però, no deixaren de fer-li dures crítiques metodològiques El primer assenyalà que pertanyia a Aulèstia «l’honor d’haver restituït a l’idioma patri la dignitat de la llengua pròpia de la història general catalana» I el segon considerà que aquesta obra d’Aulèstia fou «l’expressió,…

Vida i obra Utilitzà el pseudònim de Constantí Llombart Enquadernador d’ofici, estudià primeres lletres i alguns cursos de magisteri i, de jove, escriví alguns poemes romàntics en castellà i les peces teatrals En lo Mercat de València i  La calúmnia castigada  un miracle de sant Vicent Ferrer Decidí dedicar-se a l’activitat literària i emprengué diverses tasques com la creació de les revistes satíriques El Fárrago i El Diablo Cojuelo la primera, fundada amb Pelayo del Castillo, fou ben aviat clausurada pel governador civil Republicà federal, prengué part activa en la Revolució de Setembre…

Vida i obra Llicenciat en teologia per Salamanca i doctor en ciències socials per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma —on estudià entre el 1954 i el 1958—, fou després professor a la Facultat de Teologia de Barcelona 1968-80, on introduí el coneixement del marxisme, i també feu cursos a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de la mateixa ciutat Amb la publicació dels Orígenes del anarquismo en Barcelona 1959, prologat per Jaume Vicens i Vives, inicià la historiografia moderna del moviment obrer a Catalunya, ja que els dos únics precedents rellevants eren els llibres Els moviments…

Vida i obra Cursà els estudis secundaris al collegi de Perpinyà, on el seu pare era el responsable Compensà la seva fràgil salut amb una vida abocada al treball intellectual i a la reflexió tenaç Obtingué de manera brillant el seu “Baccalauréat, la Licence ès lettres” i el diploma d’Estudis Superiors d’Història i Geografia a la Universitat de Montpeller La seva tesi doctoral, una vegada completada i retocada, es publicà el 1902 amb el títol Louis XI, Jean II et la Révolution catalane Format a l’École des Chartes 1896-1900 com a arxiver paleògraf, meresqué l’atenció dels seus…

També s’hi han d’incloure llibres sobre institucions de dret públic i privat Malgrat que a Catalunya hi ha una llarga tradició medieval de comentar els Usatges Jaume de Montjuïc, Narcís de Santdionís, Jaume Marquilles, etc, la historiografia jurídica catalana té els seus inicis al llarg dels s XVI i XVII Els primers historiadors del dret català Davant del perill inqüestionable que representà l’involucionisme de la monarquia castellana contra les institucions catalanes, diferents autors estudiaren algunes de les principals institucions públiques que han configurat l’essència jurídica del país…