Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Industrials i polítics del segle XIX
Historiografia catalana
Obra de Jaume Vicens i Vives i Montserrat Llorens i Serrano (1958), número 11 de la col·lecció de biografies catalanes de l’editorial Vicens Vives, també traduïda al castellà amb el títol Los catalanes en el siglo XIX (1986); es tracta de la primera gran interpretació sobre el vuit-cents català.
Desenvolupament enciclopèdic Ja al final de la dècada del 1930, Vicens confirmava el seu interès creixent per la història més recent això, juntament amb el fet que, des del 1954, ensenyava història econòmica, feu que es plantegés que havia arribat el moment d’escriure sobre el s XIX No hi havia res important escrit sobre el vuit-cents català, «una fase de transició de la història de Catalunya, molt semblant a la del s XV», en paraules del mateix autor, si bé ara aquesta transició era un redreçament i no una davallada, de manera que la tasca encara estava per fer I, a més, l’autor volia…
Enciclopèdia de Menorca
Historiografia catalana
Enciclopèdia temàtica sobre l’illa de Menorca, cabdal per al coneixement de l’illa, dirigida per Josep Miquel Vidal i Hernàndez i editada per l’Obra Cultural de Menorca.
El projecte d’edició de l’ Enciclopèdia de Menorca nasqué durant la transició democràtica amb l’objectiu inicial d’oferir una obra de divulgació i de referència per al món educatiu de l’illa La consciència, però, de la ruptura imposada pel franquisme en el terreny de la investigació obligà a redefinir-ne l’abast per tal de plantejar una enciclopèdia d’alta cultura, capaç de respondre al repte d’oferir síntesis monogràfiques, rigoroses i actualitzades, que fossin el resultat de nous processos de recerca Aquesta filosofia de construcció s’adequava més a l’estructura temàtica que no…
Escola historiogràfica de Le Publicateur
Historiografia catalana
Moviment historiogràfic de la Catalunya del Nord del segon quart del segle XIX (~1820-50).
Desenvolupament enciclopèdic El tombant del s XVIII i els primers decennis del XIX, amb la Revolució Francesa i l’imperi napoleònic, significaren un parèntesi en la investigació i la publicació d’estudis històrics Calgué esperar la restauració borbònica del 1815 perquè Josep Xaupí i Francesc de Fossa poguessin tenir continuadors Alguna societat, com la Societat d’Agricultura 1803 pervisqué, però sense continuïtat, es publicà algun article en el Journal des Pyrénées-Orientales , o en d’altres periòdics com la Géographie du département des Pyrénées-Orientales , de Francesc Jalabert, o el…
Institut d’Estudis Valencians (IEV)
Historiografia catalana
Institució que representà el projecte més ambiciós del valencianisme d’esquerres durant la Guerra Civil Espanyola.
Desenvolupament enciclopèdic La seva creació fou possible perquè la Conselleria de Cultura del Consell Provincial de València, fundada el 1936 en substitució de la Diputació, es trobava sota control del Partit Valencianista d’Esquerra i, en concret, de Francesc Bosch i Morata, nomenat conseller Aquest prengué la iniciativa de plantejar a la susdita corporació provincial la necessitat de bastir un organisme superior d’estudis i investigació dedicat al conreu, la defensa i la revitalització de la cultura dels valencians Les raons allegades foren diverses corregir la precarietat del País…
Jordi Pujol i Soley
Jordi Pujol i Soley (1996)
© Fototeca.cat
Política
Polític.
Formació Clandestinitat Es llicencià en medicina per la Universitat de Barcelona, si bé només exercí breument com a metge a l’Hospital Clínic de Barcelona Abans d’ingressar a la Universitat de Barcelona ja es vinculà amb grups d’inspiració cristiana, de caràcter democràtic i catalanista La seva actuació fou, per una banda, de caràcter lingüístic, cultural i social, i, per l’altra, d’agitació política clandestina L’any 1947 ingressà en la confraria de la Mare de Déu de Montserrat de les escoles Virtèlia, impulsada per mossèn Pere Llumà, que fou qui li infongué la idea que la fe comporta…
,
Pau Piferrer i Fàbregas
Pau Piferrer i Fàbregas
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Periodisme
Escriptor, historiador, periodista i crític.
Vida i obra Fill d’una família de menestrals, el seu pare era mestre veler i ell mateix exercí l’ofici durant algun temps La mort del seu pare feu que hagués de treballar des de molt jove per mantenir la família Estudià francès i matemàtiques a les escoles de la Junta de Comerç i a la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, i filosofia al collegi de Sant Pau del Camp, amb uns resultats acadèmics brillants A la Universitat de Barcelona cursà dret, però el seu objectiu fou sempre la literatura Obtingué també una bona formació musical Visqué amb angoixa i preocupació les estretors…
, , ,
demografia històrica
Historiografia catalana
Disciplina jove, d’encara no mig segle d’existència, que té com a objecte l’estudi de la població a través dels temps.
Desenvolupament enciclopèdic Els seus orígens tenen França com a escenari principal, i el seu naixement cal relacionar-lo amb quatre fites fonamentals la publicació, el 1956, del Manuel de dépouillement et d’exploitation de l’état civil ancien de Michel Fleury i Louis Henry l’edició, el 1958, de la primera monografia parroquial La population de Crulai d’Etienne Gautier i Louis Henry l’anàlisi de l’antic règim demogràfic que feu Pierre Goubert a Beauvais et le Beauvaisis de 1600 à 1700 1960, i l’inici de la publicació impulsada per Marcel Reinhard Étude et chroniques de démographie historique…
història de la ciència
Historiografia catalana
La història de la ciència és una disciplina que ha sorgit en un camp d’interessos compartit per la ciència, la tècnica i les humanitats.
Conegué un gran desenvolupament en el món anglosaxó des dels anys posteriors a la Segona Guerra Mundial Tanmateix, els seus orígens són europeus i s’associen a les reflexions bibliogràfiques i de discussió de l’estat dels coneixements que ja feren alguns científics renaixentistes o illustrats, com Joseph Priestley, amb una història de l’electricitat, o Jean E Montucla, amb una història de les matemàtiques que llavors incloïen també la mecànica, l’astronomia i la navegació Després, la historiografia romàntica incorporà la ciència a la història de les identitats nacionals Al mateix temps, els…
història de les dones
Historiografia catalana
Matèria historiogràfica específica que sorgí a mitjan dècada del 1970 com a fruit, d’una banda, d’una potenciació del moviment feminista entre dones joves principalment i, de l’altra, de la participació de joves universitàries en els intents de renovació historiogràfica dels últims anys del franquisme i, sobretot, de la transició democràtica.
Ambdós fenòmens confluïren en la transformació de la història de les dones en «objecte de coneixement i de batalla cultural i política», en paraules de la historiadora feminista Maria del Carme García Nieto Primeres contribucions a la història de les dones És exagerat, però habitual, insistir en la pràctica inexistència de la història de les dones abans de l’època esmentada Hi ha antecedents clars en les reflexions i crítiques de les feministes, difoses en forma d’assaig o d’escrit divulgatiu en periòdics i revistes, principalment des de les primeres dècades del segle XX Això significa que, a…
història de la cultura
Historiografia catalana
Un dels primers autors que utilitzà el terme història de la cultura fou el jesuïta català Joan Francesc de Masdéu a la seva obra Historia crítica de España y de la cultura española, el primer volum de la qual fou publicat a Itàlia l’any 1781.
Desenvolupament enciclopèdic Fins aleshores, cultura s’associava a la cura i al conreu de la terra, però durant la segona meitat del s XVIII, els pensadors illustrats –sobretot a partir de l’obra de JG Herder– utilitzaren aquesta paraula en sentit figurat, relacionant-la amb el conreu de l’esperit i amb l’estat d’avenç o progrés intellectual, moral o material d’un poble o d’una nació Cultura actuà gairebé com un sinònim del concepte civilització i, com aquest, esdevingué una paraula de definició inestable, sovint també contraposada amb l’estat de barbàrie Els illustrats s’esmerçaren a trobar…