Resultats de la cerca

Dirigent d’Estat Català durant la dictadura primoriverista, passà al Bloc Obrer i Camperol 1930 i, en plena guerra civil, al PSUC i a la UGT catalana de la qual fou secretari general Exiliat el 1939, s’establí a Mèxic, on continuà la seva activitat política formà part del Consell Nacional Català i promogué el Partit Socialista Català i fundà un centre de documentació Instituto Panamericano de Documentación i l’editorial Compañía General Editora Fou premiat nombroses vegades als Jocs Florals de l’exili per diferents estudis històrics, com Francesc Macià i els catalans d’Amèrica 1950, Visió…

Fill d’Emili Pérez-Cabrero i Felices, coronel d’infanteria, realitzà els seus primers estudis a Eivissa, i després a Madrid i a Barcelona, on el seu pare havia estat destinat Després de la mort d’aquest, retornà a l’illa juntament amb la seva mare i la seva germana La seva afecció periodística el portà l’any 1890 a ser redactor dels setmanaris El Ibicenco i Ibiza Des de la fundació d’ El Coco , l’any 1890 per Bartolomeu de Roselló, formà part de la seva redacció i en fou el director 1890-92 El 1893 fou redactor d’ El Coco de Ibiza i collaborador assidu de Diario de Ibiza 1893-96…

Estudià a la Universitat de Madrid i fou deixeble de l’arabista Francisco Codera Membre del cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs 1890, exercí professionalment a l’Arxiu General d’Alcalá de Henares i a l’arxiu de Lleida Posteriorment ocupà plaça de bibliotecari a Tarragona, a Castelló de la Plana 1896, a la Biblioteca Nacional de Madrid 1896 i a la de la Real Academia de la Historia 1898 Retornà al País Valencià, s’incorporà a l’Arxiu del Regne de València 1901 i inicià la publicació d’estudis històrics sobre les comarques de Castelló a l’Edat Mitjana Entre…

Autor poc conegut, feu els primers estudis a Oriola i es doctorà en teologia a València Visità Barcelona 1432, i ja des de la infantesa serví el Casal d’Aragó, com ell mateix declara en el proemi de la seva obra El 1438 arribà a Itàlia com a acompanyant de l’infant Ferran i en companyia dels tutors i preceptors d’aquest, Eiximén Pérez de Corella i Alfons de Borja després papa Calixt III Els anys quaranta, exercí a Nàpols el càrrec de jutge i participà en alguna campanya bèllica, però s’ocupà fonamentalment de l’administració financera i judiciària del país, i arribà a ser un dels dotze…

En el període de preguerra treballà de comptable, collaborà en la premsa local i fou membre d’Esquerra Republicana de Catalunya Malgrat que no ostentà càrrecs públics rellevants, amb el triomf franquista emprengué el camí de l’exili Refugiat a l’Estat francès, desenvolupà una intensa activitat política com a director del periòdic La Humanitat òrgan d’ERC i com a secretari del president de la Generalitat, Josep Irla A Montpeller es llicencià en història i rebé el mestratge directe d’Augustin Flichte A París preparà la seva tesi doctoral sobre la Guerra Gran, que no pogué defensar a causa de la…

A Alacant estudià gramàtica, arts, lògica i filosofia, defensant conclusions públiques de dialèctica Continuà formant-se a la Universitat de València i, després d’ingressar a la Companyia de Jesús 1698, realitzà tasques docents als collegis de l’orde a Tarragona on impartí poesia llatina i retòrica, Manresa arts i Vic teologia Després de professar els quatre vots establerts per la Companyia febrer del 1714, retornà a València, on ocupà la càtedra de teologia del Collegi de Sant Pau també exercí el càrrec de rector als collegis jesuïtes de Tortosa i Alacant Els contemporanis el…

Fill del federal catalanista Baldomer Tona i Xiberta Es formà al Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria CADCI Dedicat a l’activitat periodística, treballà com a redactor a Lluita Des de molt jove es dedicà a escriure el seu conte El taciturn aparegué publicat a Justícia Social el 1923, signat amb el pseudònim d’ Iu d’Esterri , i el 1926 publicà L’Angelina vol viure Durant la Dictadura de Primo de Rivera ingressà a la SEM Societat d’Estudis Militars Implicat en l’atemptat de Garraf 1925, contra el tren reial en què viatjava Alfons XIII, fou empresonat i s’exilià a…

Es llicencià en medicina a Barcelona el 1880 i residí, exercint com a funcionari de correus, a Mallorca, Menorca, Múrcia, Palència, Madrid, Barcelona, la Corunya, etc En jubilar-se, el 1918, retornà a Eivissa Fou membre de les acadèmies de medicina de Palma en la qual ingressà el 1895 amb el discurs “La profilaxis de la tuberculosis en el Reino de Mallorca”, Barcelona, Granada, Saragossa, Múrcia, Valladolid i la CorunyaTingué un paper destacat en la vida intellectual de la Mallorca del període 1881-1907 Collaborador d’una gran quantitat de revistes de les Illes, com El Museo…

Vida i obra Estudià medicina a la Facultat de Montpeller amb una de les beques atorgades per la municipalitat de Girona gràcies a la fundació instituïda per Joan Bruguera L’any 1819 rebé el grau de doctor de la universitat provençal per la presentació del treball Prepositions de sémécologie générale Una vegada acabats els seus estudis, retornà a Lloret de Mar, on, a més d’exercir la seva professió, cultivà unes àmplies inquietuds intellectuals i científiques s’interessà per la botànica i fou soci corresponsal de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona elaborà un mètode…

Fou el principal seguidor a Catalunya de les teories cícliques de la història formulades pel filòsof alemany Oswald Spengler 1880-1936 La seva concepció, però, se’n distancià radicalment per una profunda convicció envers la vàlua dels ideals democràtics i políticament progressistes Destacat dirigent d’Esquerra Republicana de Catalunya abans de la Guerra Civil Espanyola, fou regidor de l’Ajuntament de Figueres i, durant la conflagració bèllica, arribà a ser alcalde de la ciutat Exiliat el 1939 a França, no retornà fins al 1947 Durant aquest període formulà la seva teoria, que ell…