Resultats de la cerca

Llicenciat en història 1948 i en dret 1954 a Barcelona, posteriorment es llicencià en ciències econòmiques i en ciències de la informació Així doncs, amb un ampli ventall d’inquietuds intellectuals, és un exemple de formació i dedicació pluridisciplinàries Alumne de Jaume Vicens i Vives i ajudant seu en acabar la carrera, ha estat professor de la Facultat de Lletres de la Universitat de Barcelona i, des del 1968, catedràtic d’història econòmica de la Facultat de Ciències Econòmiques de la mateixa universitat D’altra banda, el 1954 fou nomenat sotsdirector de l’Institut Municipal d’Història de…

Nasqué amb l’objectiu de posar a l’abast del lector no especialitzat una sèrie de coneixements sobre la història de Catalunya, i, en un primer moment, es publicà amb periodicitat mensual Alguns volums s’editen amb una doble numeració Es tracta d’una collecció eminentment divulgativa sobre temes referents a la història de Catalunya, tot i que també s’hi ha inclòs algun volum d’investigació Presta especial atenció a la història local, les biografies i la geografia històrica Hi collaboren des dels historiadors més prestigiosos, tant catalans R d’Abadal, F Soldevila, J Vicens i Vives, M Batllori…

Els materials que s’han emprat provenen tant dels mateixos protagonistes com dels seus contradictors més furibunds, passant per espectadors més descriptius, allunyats de la polèmica en cap cas, però, tret d’alguna excepció, no exerceixen de veritables historiadors del seu temps Tanmateix, molts d’aquests textos llibres, opuscles, conferències i articles tenien, a més d’objectiu de combat ideològic i polític, una voluntat de transcendir la polèmica i esdevenir un material interpretatiu per a futures referències historiogràfiques El catalanisme des de la cultura i la política castellana Un dels…

Fill de ferroviari, visqué la joventut a Tarragona, a Soto del Rey Astúries, on rebé l’impacte de l’experiència revolucionària, i a Lleida El 1936 començà a militar a la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries Mobilitzat per l’exèrcit republicà quan acabava de fer divuit anys, s’exilià el 1939 i passà pels camps de concentració de Setfons i d’Argelers Després fou enrolat en una companyia de treballadors estrangers i s’afegí al maquis francès Participà en l’alliberament de Rodès i en els fets de la Vall d’Aran 1944 Collaborà en les revistes llibertàries Ruta , CNT i Solidaridad Obrera ,a…

La publicació fou anual durant els cinc primers exemplars, però el darrer volum englobà els tres últims anys 1956-59 Nasqué amb el propòsit ben clar d’omplir el buit existent en l’àmbit de les publicacions especialitzades en la recerca historiogràfica de l’època moderna, i divulgà la recerca especialitzada en la història moderna d’àmbit hispànic, amb predomini de la història de Catalunya i amb uns quants articles referits al s XIX La llengua d’expressió predominant fou el castellà, però també s’hi publicà en francès i italià El director fou Jaume Vicens i Vives fins a la seva mort 1960 El…

Vida Destacà tant per la seva erudició com pel seu protagonisme polític en el preludi i en el transcurs de la guerra de Successió  També conegut per Pau de Dalmases i Ros, era fill del mercader Pau de Dalmases i Castells, de qui heretà la senyoria de Vilallonga i al qual havia estat atorgat 1685 el privilegi de cavaller Es doctorà en arts i filosofia el 1688 El 1689 comprà la baronia de Pierola El 1692 Carles II li concedí igualment el privilegi de cavaller Feu un viatge per Castella i França, que aprofità per a posar-se en contacte amb els erudits de l’època Fou aleshores quan descobrí la…

Després de cursar estudis comercials, fou professor de l’Escola de Comerç de Sabadell i publicà estudis sobre economia i història de les comarques gironines Iniciat de jove en el catalanisme polític, el 1974 fou un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya , partit pel qual fou elegit senador el 1977 L’any següent abandonà aquest partit i s’aproximà al Partit dels Socialistes de Catalunya , pel qual fou senador com a independent al llarg de quatre legislatures 1979-93 El 1995 i el 1999 fou elegit diputat al Parlament català per Esquerra Republicana de Catalunya , i el 2003…

Desenvolupament enciclopèdic Ben aviat s’ampliaren les perspectives i s’encabiren possibilitats relacionades amb altres èpoques i matèries històriques Inicialment s’organitzà en quatre seccions Historia de l’Església, a càrrec de José M de Garganta Llatí Medieval, sota la responsabilitat de Manuel Díaz Història de les Institucions, encapçalada per Josep M Font i Rius Estudis Medievals, dirigida primer per Dualde i Serrano, director també de l’Institut fins a la seva mort 1955, i, després, per Antonio Ubieto Amb el trasllat a la UV dels catedràtics José M Jover i Joan Reglà, foren creades les…

Vida i obra Fill de la branca menor dels marquesos de Camps, el 1916 es llicencià en dret a Barcelona Exercí d’advocat a Girona fins el 1936, tasca que compaginà amb la intervenció en la cosa pública, primerament dins la Lliga Regionalista, després dins Acció Catalana i, finalment, com a líder d’Esquerra Republicana de Catalunya Fou regidor de l’Ajuntament de Girona en etapes diverses 1920-23, 1930-31 i el 1934 El 6 d’octubre de 1934, com a cap de la minoria d’ERC, s’apoderà de l’alcaldia, proclamà l’Estat català des del balcó de l’ajuntament i en sofrí les conseqüències posteriors Fou…

A la darreria del s XIX, Emili Grahit recordà en la Revista de Girona 1894, 1895 alguns aspectes bèllics de la seva ciutat, sobretot els setges que patí en diverses guerres De fet, la problemàtica dels setges és la que més ha interessat durant molt temps Destaquen treballs com els de M Bruguera 1871-72 i JR Carreras i Bulbena 1914 sobre els defensors de Barcelona en 1713-14 d’E Arderiu sobre el setge de Lleida durant la guerra de Successió 1911 de J Ayneto sobre el setge de Lleida del 1646 1916, i de P Prieto Llovera sobre els setges lleidatans en general 1945 Els darrers anys, JL Gonzalo, A…