Resultats de la cerca
Es mostren 242 resultats
Federico Ghisi
Música
Compositor i musicòleg italià.
Establert a Itàlia el 1908 amb la seva família, Ghisi estudià contrapunt i harmonia amb C Gatti al Conservatori de Música de Milà i més tard es traslladà a Torí Allà compaginà la professió de farmacèutic amb els estudis de música i el 1932 obtingué el títol de composició al Conservatori de Música de Torí El 1932 es traslladà a Florència, on començà a estudiar història de la música i es convertí en una de les màximes autoritats en polifonia secular renaixentista Impartí classes a les universitats de Florència, Perusa i Pisa i a l’Institut des Hautes Études de Brusselles També oferí nombroses…
Konrad de Würzburg
Música
Minnesinger bavarès.
D’origen burgès, visqué part de la seva vida a Basilea i Estrasburg, després d’haver recorregut diverses corts alemanyes en les quals rebé la protecció de la noblesa i el clergat local Es tracta de la figura més representativa entre els minnesänger de la segona meitat del segle XIII, notable pel seu llenguatge i la riquesa de símils i imatges que emprà en els seus poemes La seva obra poètica, que supera els 85000 versos, inclou nou cançons d’estiu, nou d’hivern, dues d’alba, un leich de caràcter sacre, un tanzleich , un llarg poema allegòric, Sprüche , i nombrosos poemes èpics La principal…
James Augustine Aloysius Joyce
Música
Escriptor irlandès.
Rebé una sòlida educació musical, i durant algun temps pensà a professionalitzar-se com a cantant A part de les referències a l’òpera, a la litúrgia catòlica i a la música popular irlandesa, i del fet que un dels seus reculls de poemes -Luigi Berio, Ernest Moeran i Karol Szymanowski en musicaren alguns- dugui per títol Chamber Music , el caràcter innovador d' Ulysses i Finnegans Wake rau granment en la sonoritat dels mots, i hom ha vist en l’esquema de totes dues novelles procediments anàlegs als de les grans composicions, aspectes que confereixen a l’obra de Joyce una musicalitat deliberada…
Erwin R euben Jacobi
Música
Musicòleg suís d’origen alsacià.
Estudià economia a Munic i Berlín, i es diplomà el 1933 Del 1934 al 1952 visqué a Israel, on treballà durant un temps com a economista industrial i agrícola, i estudià clavicèmbal i teoria de la música 1951-52 Posteriorment completà els seus estudis a la Universitat de Zuric, on es doctorà el 1957 Quatre anys més tard fou nomenat professor al departament de musicologia La seva recerca se centrà en la teoria i la pràctica de la música als segles XVII i XVIII Destacà per l’estudi de l’obra teòrica de JPh Rameau, de la qual feu una edició completa, i li dedicà nombrosos escrits S’interessà també…
Fernando Corena
Música
Baix suís.
Inicià la carrera de teologia a Friburg, però Vittorio Gui l’animà a dedicar-se al cant, que estudià a Milà El 1947 interpretà el paper de Varlaam de Borís Godunov a Trieste i un any després debutà amb èxit a la Scala de Milà El 1953 representà un memorable Falstaff a Edimburg, actuació que de seguida l’encasellà en papers còmics Fou un Leporello Don Giovanni i un Bartolo El barber de Sevilla de referència, i fins i tot interpretà a Salzburg Osmín, en una exitosa producció d' El rapte del serrall 1965 Participà en les estrenes mundials d’òperes de G Petrassi i GF Malipiero i enregistrà…
Paul Felix Weingartner
Música
Director d’orquestra austríac naturalitzat suís.
S’inicià a Graz amb WA Remy i, després d’una etapa a Leipzig, el 1883 fou deixeble de F Liszt a Weimar El 1884, quan ja havia estrenat diverses obres pròpies, començà a exercir de director suplent a l’Òpera de Königsberg L’any següent fou contractat a Danzig per dues temporades, i més tard dirigí a Hamburg i Mannheim, fins que, finalment, el 1891 fou nomenat director de l’Òpera de Berlín i dels concerts reials El 1898 dimití el seu càrrec a l’Òpera, però continuà amb els concerts fins el 1907 El 1908 substituí G Mahler a l’Òpera de Viena, però hi renunciá el 1911, si bé seguí al capdavant…
Fritz Stiedry
Música
Director d’orquestra austríac.
Format musicalment a l’Acadèmia de Música de Viena, un cop acabats els estudis i després de dirigir a Dresden i a Praga fou nomenat director principal de la Staatsoper de Berlín 1914-23 El 1924 i el 1925 dirigí la Volksoper de Viena, i en 1928-33, la Städtisches Oper de Berlín Després d’algun temps en què actuà especialment a Alemanya i a Rússia com a director convidat, el 1937 marxà als Estats Units, on s’establí i on, a més de treballar al capdavant de diverses orquestres del país, dirigí al Metropolitan de Nova York entre el 1948 i el 1960, període durant el qual es consolidà la seva fama…
Hans Rosbaud
Música
Director d’orquestra austríac.
Rebé les primeres lliçons de música de la seva mare, i continuà la seva formació al Conservatori de Frankfurt Entre el 1921 i el 1930 fou el director de l’activitat concertística de Magúncia Nomenat director de la Ràdio de Frankfurt 1929, exercí el càrrec fins el 1937 i pogué conèixer els grans compositors del moment, cosa que li feu refermar el seu compromís amb la música contemporània Fou director de les òperes de Münster 1937-41 i Estrasburg 1941-44 i de l’Orquestra Filharmònica de Munic 1945-48 En 1948-62 dirigí l’Orquestra de la Ràdio de Baden-Baden El 1950 inicià una estreta…
Günter Wand
Música
Director d’orquestra alemany.
Estudià a Colònia i a Wuppertal i passà un temps com a assistent i repetidor a Wuppertal, Allenstein, Detmold i Allenhausen Debutà com a director d’orquestra a l’Òpera de Colònia el 1939 Després del parèntesi que la guerra marcà en la seva carrera, el 1945 fou nomenat director de l’Orquestra del Mozarteum de Salzburg, càrrec que deixà al cap de poc en ser requerit per les autoritats alemanyes perquè s’ocupés de la reconstrucció de l’activitat musical del país El 1948 renuncià els càrrecs oficials i assumí la titularitat de l’Orquestra Gürzenich de Colònia, on romangué fins el 1975 Després d’…
Alain Daniélou
Música
Musicòleg francès.
Nascut al si d’una família del món polític francès, a dotze anys començà les lliçons de piano, i posteriorment estudià cant amb Charles Panzéra i composició amb Max d’Olonne Durant la seva joventut participà activament en la vida cultural i musical parisenca El seu interès per la música d’altres continents feu que el 1929 guanyés una beca per a l’estudi de la música algeriana A partir del 1932 marxà a Orient per estudiar la música i la cultura d’aquella zona, i després d’un llarg recorregut pel nord d’Àfrica i tota l’Àsia, el 1937 s’establí a Benarés, a l’Índia, on, després d’adquirir una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina