Resultats de la cerca

Format musicalment a l’escolania de la seu de Barcelona amb J Barter i F Valls, pertangué a la capella d’aquesta catedral com a cantant, arpista i ajudant del mestre Valls El 1713 fou nomenat mestre de capella de la seu de Vic, i l’any següent obtingué la plaça de la seu metropolitana de València, on romangué fins el 1728, que guanyà la de la catedral de Sevilla, ciutat on residí fins a la seva mort Pertany a la generació de compositors que conegueren directament la música barroca italiana a la capella de l’arxiduc Carles d’Àustria a Barcelona Aquest fet influí el seu estil compositiu, tot…

Resident a Barcelona, actiu i documentat entre el 1538 i el 1581, fou companyó de Pere Flamenc i, juntament amb Fermí Granollers i el ’mestre fuster’ Antoni Carbonell, amb la supervisió del canonge Pere Alberc i Ferrament, bastiren el gran orgue actual de la seu barcelonina entre el 1538 i el 1540 Al final d’aquest mateix any, els tres orgueners establiren contracte per al de Santa Maria del Pi, també de Barcelona El 1548, amb Jaume Picó, construí l’orgue de l’església dels Sants Just i Pastor de la mateixa ciutat, instrument que serví de model al de la parroquial de Caldes de Montbui 1552…

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on rebé classes de cant de Concepció Callao a partir dels dotze anys Guanyà un premi de cant de l’Ajuntament de Barcelona i el 1955 guanyà el Concurs Internacional de Cant de Tolosa de Llenguadoc Posteriorment amplià la seva formació a Itàlia amb Mercè Llopart i Adelaide Saraceni i debutà a València amb Il Trovatore El 1957 es presentà al Gran Teatre del Liceu amb Faust , i un any després hi cantà Les noces de Fígaro   La seva important carrera internacional —centrada especialment en teatres d’Alemanya i Àustria, on fou membre de les…

Al llarg de quatre generacions ompliren els dos segles de major esplendor de l’orgueneria catalana XV-XVI, en collaboració amb altres orgueners i sota el guiatge del canonge de Barcelona Pere Alberc i Ferrament 1517-1582 El primer de qui es té constància és Perris Bordons, que el 1538 treballava en l’orgue de la seu de Girona S’establí a Solsona i construí els orgues de la seu de Tortosa 1536, de Sant Pere de Terrassa 1540 i de Santa Maria de Daroca 1555 Juntament amb Perris Rabassa i Fermí Granollers, treballà en l’orgue de l’església del Pi de Barcelona 1567 Signà contracte amb…

Fou escolà de cant, noi cantor i acòlit de la catedral de València, on es formà musicalment amb el mestre de capella Pere Rabassa El 1729 fou mestre de capella de l’església parroquial dels Sants Joans, també de València El 1743 ingressà com a contralt a la capella musical del collegi del Corpus Christi, i l’any següent fou mestre de capella interí de l’esmentat collegi La seva producció, conservada majoritàriament a l’arxiu del Corpus Christi, inclou obres religioses tant en romanç com en llatí

L’any 1718 era nen cantor a la catedral de València, on es formà amb Pere Rabassa durant onze anys Amb les referències del seu mestre, el 1733 ocupà el lloc de mestre de capella a Albarrassí en substitució de Josep Gargallo El 1743 succeí a Salvador Noguera com a mestre de capella de l’església parroquial dels Sants Joans de València El 1747, durant el període de mestratge de Manuel Just al capdavant dels Sants Joans, s’esdevingué un fet important per a aquesta església, ja que per una concòrdia s’uní a les capelles musicals de Sant Martí i de Sant Andreu de València, a fi i…

La seva formació musical tingué lloc a la seu metropolitana de València, on el 1713 succeí a Joan B Cabanilles com a organista interí, la qual cosa feu que s’iniciés amb aquest mestre El 1715 obtingué la plena titularitat del càrrec, segons l’informe dels membres del tribunal examinador, Pere Rabassa i Felip Vicente Durant el seu exercici, feu ampliar l’orgue de la seu amb "molts registres de música moderna" En 1724-25 tingué cura dels nens cantors De la seva obra conservada cal esmentar el Libro de tocatas para címbalo , collecció de sonates amb doble capçalera temàtica a la…

Treballaren, al llarg d’un segle -de mitjan segle XVI a mitjan segle XVII-, en tot l’àmbit dels Països Catalans, i contribuïren al desenvolupament i la consolidació de l’orgue renaixentista català en el període més brillant de l’orgueneria catalana flautats de 16 i 24 peus en façana, cadiretes, musetes, etc El primer d’ells, Salvador mort a Barcelona el 1599, possiblement originari de València, treballà conjuntament amb altres mestres orgueners com Perris Bordons, Perris Rabassa i Josep Bordons en els grans instruments de les seus de Barcelona 1559, Tarragona 1565, Girona 1566,…

Vida No es tenen notícies documentals de la seva primera formació musical, bé que, segons alguns biògrafs, pogué tenir lloc a Santa Maria del Mar de Barcelona, amb el mestre Miquel Rosquelles El 17 de desembre de 1696 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Barcelona a títol de coadjutor, atès que encara vivia el seu titular jubilat, Joan Barter en el document s’esmenta Valls com a mestre de Santa Maria del Mar, d’on havia estat nomenat, segons Baldelló, el 13 de febrer del mateix any A la mort de Barter, el 5 de desembre de 1706, accedí a la categoria de mestre titular, càrrec que…

Tot i que les primeres notícies són del segle III aC, la ciutat actual fou fundada el 879, quan el comte Guifré el Pelós feu construir un nou poblat, com a barri del precedent, i el repoblà A més, el Vicus Ausonae tornà a ser seu episcopal i començà a aplegar còdexs musicals per a les celebracions litúrgiques Entre els volums que es conserven a l’Arxiu Capitular de Vic sobresurten un breviari segles XI-XII, dos tropers segle XI i segles XII-XIII i un processional segle XIII, que contenen una versió llatina del Cant de la Sibilla i diverses versions, entre les quals la més antiga de Catalunya…