Resultats de la cerca

Presenta un marcat acompanyament rítmic, sobre el qual es basteixen melodies elaborades amb frases sincopades, desplaçades i accentuades Evolucionà de la interpretació característica que els músics negres feren del repertori de marxes, polques, quadrilles i altres gèneres ballables als Estats Units i en voga a la segona meitat del segle XIX A la seva època, que cal situar aproximadament entre el 1890 i el 1914, els termes rag i ragtime s’aplicaren a diverses manifestacions musicals, com ara les cançons de melodia sincopada, els arranjaments d’aquestes cançons per a banda, orquestrina de ball…

Treballà sempre de músic ambulant, actuant en reunions campestres i festes en diferents ciutats Bon cantant i improvisador, les seves cançons destillen l’essència del blues rural i són considerades un dels millors retrats de la vida dels afroamericans del principi del segle XX Del 1926 al 1929 enregistrà un centenar de cançons, que el feren tan popular com Ma Rainey o Bessie Smith

Fill del músic Josep Vicens i Mornau, després d’haver estudiat amb el seu pare es traslladà, gràcies a una beca de la Generalitat de Catalunya, a Barcelona per formar-se al Conservatori del Liceu amb Guillem Garganta El 1937 es presentà en públic amb el concert per a piano de R Schumann opus 54 amb la Banda Municipal de Barcelona Posteriorment, estudià harmonia i composició amb Josep Barberà, Francesc Montserrat i Josep Muset Feu concerts per tot Catalunya com a solista i també en diverses formacions de cambra Pianista amb carrera internacional, és autor de peces per a piano, música coral,…

Estudià violí, violoncel i oboè El 1916 treballà per a l’editorial WC Handy and Charles Pace, i ho feu de nou del 1919 al 1934 Estudià teoria i contrapunt a Oberlin Ohio La presentació el 1931 de l' Afro-American Symphony fou la primera estrena als Estats Units d’una simfonia escrita per un afroamericà i interpretada per una orquestra important, concretament l’Orquestra Filharmònica de Rochester Fou, també, el primer afroamericà que dirigí una orquestra d’anomenada quan, el 1936, es posà al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles És autor de vuit òperes, la segona de les quals,…

Estudià amb LM Gottschalk durant l’estada que aquest feu a Cuba, i amb el pianista cubà Nicolás Ruiz Espadero, iniciador del nacionalisme El 1865 viatjà a París, on estudià al conservatori amb Ch Alkan i AF Marmontel En tornar a Cuba l’any 1870, feu diverses gires per l’illa i també pels EUA Estèticament i musicalment estigué molt influït per l’estil virtuosístic de Gottschalk, i les seves obres són a mig camí entre la música de saló i l’obra de lluïment virtuosístic Utilitzà alguns ritmes i girs melòdics propis de la música cubana de saló, juntament amb altres ritmes que, tot i ésser emprats…

L’any 1949 la revista "Billboard", que presentava les llistes de les vendes discogràfiques, substituí la segregacionista denominació race records pel terme rhythm’n’blues per a referir-se a la música feta per afroamericans i destinada a ser distribuïda a les comunitats negres Les diverses formes que s’hi agruparen tenien com a trets comuns el caràcter ballable, el repertori amb composicions basades en el blues , el ritme molt marcat i evolucionat del bugui-bugui i l’extraversió i expressivitat de les interpretacions vocals i instrumentals Representant estils molt diversos, destacaren Louis…

El gòspel blanc derivà bàsicament dels himnes de camp-meeting espiritual , als quals s’incorporaren formes i melodies de cançons populars contemporànies Els predicadors musicals itinerants expandiren el gènere, que fou força practicat fins el 1920 Els anys trenta i quaranta, la Carter Family, petit grup vocal amb acompanyament instrumental, practicà un estil derivat del gòspel blanc que és a l’origen de la música country A partir del 1930 passà a anomenar-se gospel-blues o gòspel negre perquè recollia les tradicions hereves dels espirituals negres Es compongueren cançons amb formes…

Estudià amb el seu pare, i debutà a Londres el 1809 La seva veu, si bé no tenia una gran qualitat, posseïa una extensió que li permetia cantar tant de tenor com de baríton amb resultats acceptables En el terreny de la composició fou molt prolífic, però no gaire creatiu Una gran part de les seves òperes són de caràcter lleuger i consisteixen bàsicament en cançons i algun duet Una de les més reeixides, encara representada, fou The Devil’s Bridge 1812 La seva única incursió en el camp de la grand opéra fou Ahmed al Ramel 1840, que avui es dona per perduda El 1827 anà als Estats Units, i a Nova…

Exemple 1 - MF Armstrong i H Ludlow Roll, Jordan, roll, Cabin and Plantation songs , ed GP Putnam’s Sons, Nova York 1874 © Fototecacat/ Jesús Alises Cada salm podia ésser cantat en diferents tonades el saltiri, dels quals el més popular a les colònies fou el Bay Psalm Book 1640, en suggeria diverses que encaixaven amb la mètrica del text El líder entonava línia a línia el text del salm, alternant amb les repeticions de la congregació Un nou moviment religiós, conegut com el Great Awakening, que es desenvolupà a les colònies cap al 1730, provocà una demanda més gran de música per als serveis,…

Professional des dels setze anys, als divuit es convertí a l’islam, bé que, a diferència de molts músics afroamericans convertits a l’època, conservà el seu nom de naixement Les primeres actuacions que li donaren renom foren en el grup d’Art Farmer trompeta i Benny Golson saxòfon tenor l’any 1959 El 1960 John Coltrane  l’incorporà al seu quartet, un dels dos o tres grups de jazz més influents des de la segona meitat del segle XX amb àlbums com My Favorite Things 1961, Africa Brass 1961, Crescent 1964 o A Love Supreme 1965 Parallelament, gravà amb altres músics de l’avantguarda…