Resultats de la cerca

Vida D’origen aristocràtic, rebé els ensenyaments de Sòcrates, nom amb el qual batejà el personatge principal dels seus Diàlegs Després d’alguns viatges pel sud d’Itàlia, tornà a Atenes i hi fundà una escola dedicada a proporcionar una formació bàsicament matemàtica, que incloïa el càlcul de les relacions intervàlliques l’harmònica Aquest centre rebé el nom dels jardins on es professaven els ensenyaments, l’Acadèmia, nom que, al seu torn, provenia del d’un heroi mític Pel fet de ser documents de la cultura grega, els textos platònics es poden considerar una font historiogràfica de la vida…

Així, els seus primers usos, a l’època de Pitàgores, es referien a l’octava com a unió de dos tetracords Posteriorment, el terme s’utilitzà per a referir-se als modes Plató o bé al sistema complet agrupant tots els tetracords de les dues octaves del sistema grec

Vida S’inscriví plenament en el gran corrent d’idees platonicopitagòriques que veia en la música un dels llocs paradigmàtics on es pot copsar la proporció existent entre totes les coses Teó emprà la paraula mousiké per a indicar tant la pràctica musical com aquesta proporció omnipresent És per això que en les Qüestions necessàries per a la comprensió de Plató , únic text complet que s’ha conservat dels molts que escriví, pot plantejar-se de copsar la música en el cosmos, en els nombres i en els instruments musicals

Fou monjo al monestir d’Afflighem, prop de Brusselles La seva obra més coneguda, el tractat De musica cum tonario , dedicada a l’abat Fulgenci, també ha estat atribuïda a l’anglès John Cotton, encara que aquesta teoria no és vigent en l’actualitat L’obra està basada en el Micrologus de Guido d’Arezzo, que cita com una autoritat al costat de Plató, Boeci, Isidor de Sevilla o Hermannus Contractus Conté també un tonari i es caracteritza per abordar per primer cop la descripció d’un organum Fou un dels tractats musicals més copiats i citats durant l’Edat Mitjana Se n’han conservat…

S’ordenà de franciscà i fou tutor del fill d’Alfons X el Savi, Sanç IV Vers el 1270 escriví el tractat Ars musica , l’únic tractat musical hispànic del segle XIII El seu pensament musical és essencialment conservador i es fonamenta en els postulats d’autoritats com Plató, Boeci o Guido d’Arezzo Els temes tractats són els habituals en la tradició dels teòrics medievals solmització, teoria de l' éthos , modes, etc La part més interessant del tractat és la referent als instruments musicals, en la qual incorporà un ric glossari i la descripció i l’etimologia de molts d’ells Un dels…

El terme, d’origen grec heteros , ’altre', ’diferent', i phōnḗ , ’veu', ’so' i que fou utilitzat per Plató Lleis , 812 d-e per a esmentar, tot i que amb un sentit incert, les diferències entre la part melòdica de la veu i l’acompanyament de la lira, fou reprès per C Stumpf Tonsystem und Musik der Siamesen , ’Sistema tonal i música dels siamesos', Leipzig, 1901 per a caracteritzar tècniques de la música asiàtica Java, Bali, Japó, etc En aquestes tradicions, el fenomen heterofònic es genera normalment a causa de diversos factors els embelliments, per part de l’acompanyament instrumental, d’…

Visqué a Atenes durant l’època clàssica de Pèricles, cap al final del segle V Els seus escrits no s’han conservat, però les seves teories s’han pogut reconstruir a partir de fragments que li han estat atribuïts per altres autors Fou un dels grans formuladors de la doctrina de l' éthos musical La seva filosofia fa especial incidència en els aspectes morals i pedagògics de la música De fet, Damó fou un continuador de la tradició pitagòrica pel que fa a la idea d’atorgar a la música una gran capacitat per a incidir en l’ordre natural de les coses La seva gran preocupació fou el paper educatiu de…

Més en general, societat literària, artística o científica constituïda per al progrés de les lletres, les arts o les ciències Les acadèmies musicals tingueren el seu origen en les de caràcter general sorgides dels intents de restauració de la cultura clàssica, pròpies del Renaixement italià Inspirant-se en el nom illustre de l’Acadèmia de Plató, al segle XV aparegueren les primeres acadèmies modernes de caràcter filosòfic -Acadèmia Platònica de Florència- o bé arqueològic i filològic -Acadèmia Romana- A partir d’aquest moment, però sobretot des del segle XVII, en foren creades d’altres…

Segons tradicions primitives, fou déu del Sol per això l’anomenaren Febos ‘brillant’ Considerat déu de les coses bones, mantenia la llei, la justícia, i duia felicitat i prosperitat Era també déu de la medicina i pare d’Asclepi Fou venerat a tot Grècia, però el santuari principal era Delfos Tingué advocacions especials amb noms concrets Esminteu exterminador de rates, Piti exterminador de serps, Peà guaridor de malalts Fou també déu de la música, de la poesia i conductor de les muses A Itàlia, el culte començà a Etrúria i s’estengué a Roma i a tot el món romà Després de la batalla d’Àccium,…

Segons Plató, la música té valor quan és èticament positiva i serveix, dins de l’estructura de l’Estat, per a l’educació pública Aquesta teoria platònica de l' ethos fou heretada per la cultura occidental i transmesa a través dels escriptors de l’antiguitat tardana i l’Edat Mitjana Cassiodor, Isidor de Sevilla L’Humanisme i el Renaixement imposaren als compositors, com a nova tasca, l’expressió o imitació musical del contingut del text La música reservata i el madrigal italià foren proves destacades d’expressió de l’afecte La Camerata Fiorentina, del final del segle XVI, sota la…