Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Josep Maria Civit i Fons
Cinematografia
Director de fotografia.
Vida Estudià teoria de l’art contemporani a la Universitat Autònoma de Barcelona i fotografia i disseny gràfic a l’escola Eina A divuit anys exercí com a fotògraf de premsa per a "Triunfo", "Tele-exprés" i "Interviú" El 1979 entrà al cinema com a ajudant de càmera, i intervingué en una vintena de títols Debutà el 1984 amb el curt semidocumental de Manuel Cussó-Ferrer, Museu d’ombres , premi de Cinematografia de la Generalitat 1984 a la millor fotografia El 1985 feu d’operador en cap de Lola Una historia mediterránea 1985 i Angoixa 1987, ambdós films de Josep Joan Bigas Luna, menció especial…
Boreal Films
Cinematografia
Productora, galeria de filmació i laboratoris, fundats el 1914 a Barcelona per Fructuós Gelabert i l’aportació econòmica de Francesc Bech.
El 1912 Gelabert ja havia aixecat els tallers i laboratoris Manufactura Cinematogràfica Tricolor en uns terrenys de la seva propietat a la carretera de Sants Prop d’allí, projectà construir uns estudis dotats d’una bona infraestructura i d’equipaments, ja que els de Films Barcelona, a Horta, se li havien fet petits Els laboratoris no foren inaugurats fins el 1916, si bé la inscripció legal de la productora data del 1914 Ocupaven els baixos de la galeria i les sales estaven disposades descrivint un cercle, seguint el camí que feia la pellícula des de la seva recepció fins a l’embalatge final…
Estudis Cinematogràfics Kinefon
Cinematografia
Estudis de rodatge fundats a Barcelona per Joan Homedes i Mauri a les Tres Torres de Sarrià, i que funcionaren entre el 1940 i el 1953.
Foren habilitats en una antiga fàbrica que Homedes descobrí al juny del 1939, i al cap d’un any ja començà el rodatge de la primera producció, Julieta y Romeo Josep Maria Castellví, seguida de Pilar Guerra Fèlix de Pomés El 1941 la feina s’animà gràcies a un contracte amb la productora CIFESA Del 1942 al 1950 s’hi feren 34 llargs, a més de curts, publicitat i clips musicals Al començament els estudis funcionaren amb un sol plató, i després el pati es convertí en el segon plató El 1943 s’encetà la gran ampliació fins a tres platós, cosa que permetia el rodatge de diversos films…
Ricard Bofill i Leví

Ricard Bofill i Leví
Arquitectura
Urbanisme
Cinematografia
Arquitecte i urbanista.
Format com a arquitecte a l’ETSAB, en fou expulsat el 1957 per les seves activitats polítiques Completà la seva formació a la Universitat de Ginebra i, en tornar a l’Estat espanyol, el títol no li fou reconegut malgrat exercir com a arquitecte Amb un equip d’arquitectes, dissenyadors, economistes, sociòlegs i intellectuals, entre els quals hi havia l’escriptor JA Goytisolo i el filòsof Xavier Rubert de Ventós, creà el Taller d’Arquitectura Barcelona, 1961, grup que tingué una considerable incidència en la renovació de l’arquitectura i l’urbanisme els anys seixanta i setanta, a fi de dotar-los…
,
Francesc de Solsona, canonge de Lleida (1527-1530)
El 22 de juliol de l’any 1527, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc de SolsonaFinal segle XV – segle XVI, canonge de Lleida diputat militar Ferrer de Perves i de Ponts diputat reial Pere Joan Jordà Mitjà, ciutadà honrat de Tortosa oïdor eclesiàstic Joan Moliner, comanador de Susterris, no jurà el càrrec diputat reial Carles de Puigcerver, donzell de Talarn diputat reial Joan Cerveró, ciutadà honrat de Tortosa L’any 1527 va ser escollit com a diputat eclesiàstic Francesc de Solsona, que fou canonge de Lleida, de Barcelona i de…
Lluís Desplà i d’Oms, ardiaca major de Barcelona i succentor d'Elna (1506-1509)
El 22 de juliol de l’any 1506, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Lluís Desplà i d’Oms Barcelona 1444/45 – 1524, ardiaca major de Barcelona i succentor d’Elna diputat militar Guillem Pere Dusai, cavaller diputat reial Joan Balleró, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Francesc de Vila-rasa, canonge d’Elna oïdor militar Francesc de Caldes, donzell, habitant de Santa Fe, a la vegueria de Cervera oïdor reial Valentí Gibert, ciutadà de Barcelona Els Desplà, als segles XIV i XV L’ardiaca Lluís Desplà i d’Oms, diputat eclesiàstic del General…
1556-1598: Expansió institucional i iniciativa política
Plafó ceràmic de Sant Jordi, Palau de la Generalitat RM La Diputació del General encetà la segona meitat del cinc-cents amb una notable salut financera, derivada de l’exercici de la seva funció fiscal en un temps de bonança econòmica Atès que la fiscalitat del General s’assentava sobre els intercanvis comercials i sobre la producció, bàsicament tèxtil, el ritme dels seus ingressos anà indestriablement lligat a la conjuntura econòmica Els anys centrals del segle, i encara fins a la meitat de la dècada dels vuitanta, foren d’enorme puixança Aquesta es reflectí —encara que en el seu context…
Miquel Delgado, abat de Santa Maria de Poblet (1476-1479)
El 22 de juliol de l’any 1476, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Miquel Delgado Castella segle XV – Barcelona 1478, abat de Santa Maria de Poblet diputat militar Mateu de Montcada i de Montcada, senyor de les baronies d’Aitona, Seròs i Mequinença diputat reial Francí Ramis, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Marc Artado, canonge d’Urgell oïdor militar Joan Saportella, donzell, domiciliat a Tarragona oïdor reial Joan Rossell, doctor en decrets, ciutadà de Lleida El primer d’agost juraren els seus càrrecs a lacasa que el monestir de…
Francesc Oliver de Boteller, abat de Santa Maria de Poblet (1587-1590)
El 22 de juliol de l’any 1587, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc Oliver de Boteller Tortosa 1557 – Barcelona 1598, abat de Santa Maria de Poblet diputat militar Joan Dança i de Bellera, noble de Barcelona diputat reial Jeroni Saconomina, ciutadà honrat de Girona oïdor eclesiàstic Ferran Fiveller i Soldevila, canonge de Barcelona oïdor militar Valentí de Vilanova-Caramany i Cartellà-Farners, militar oïdor reial Miquel Montserrat Grau, ciutadà honrat de Barcelona El diputat eclesiàstic Francesc Oliver de Boteller, abat de Poblet,…
1714-1931: Pervivència del catalanisme
Deixant de banda el caràcter internacional del conflicte dinàstic hispànic arran de la mort de Carles II, la confrontació entre austriacistes i filipistes que s’encetà el 1705 comportava, també, la collisió entre dues maneres de concebre l’organització de l’Estat confederal l’una i centralista l’altra, a més de la defensa d’unes idees economicosocials contraposades Amb el triomf de l’absolutisme borbònic i retrògrad, el conjunt de la Monarquia espanyola va caure en una llarga etapa d’immobilisme polític i de fracàs econòmic Per als territoris catalans de l’antic Regne d’Aragó, la guerra va…