Resultats de la cerca

Des del començament muntà cursets d’iniciació, concursos de guions i activitats de caràcter expositiu, social, esportiu o lúdic El 1967 organitzà una sessió d’ amateurs catalans, després de la qual l’Ajuntament muntà amb l’entitat el Festival de Cinema Amateur, que es convocà anualment fins el 1975 Per la seva banda, l’entitat muntà el 1974 el I Certamen Internacional 9,5, després anomenat Certamen-Trobada internacional de cinema 9,5 el 2004 celebrà la seva trenta-unena edició que organitzà a partir del 1976 amb el Grup 9,5, creat dins l’entitat El mateix any 1974 s’edità la revista "Objetivo…

Vida Participà en diverses companyies de teatre d’aficionats, fins que el 1974 debutà com a professional a Otelo , dirigit per Àngel Carmona Dos anys més tard, mentre estudiava dret a la Universitat Autònoma de Barcelona, fou un dels fundadors de la Societat Cooperativa Teatre Lliure, on treballà ininterrompudament amb muntatges com ara Les tres germanes , El balcó i Terra baixa d’Àngel Guimerà, en què encarnà Manelic Quan morí Fabià Puigserver el 1992 dirigí el Teatre Lliure fins el 1998 Entrà al món del cinema per la porta gran en protagonitzar La plaça del Diamant 1981-82,…

Gràcies a l’adquisició d’un projector s’impulsà aquesta secció, el primer president de la qual fou José Solanes Serra, i el secretari, Antoni Maria Vidal i Colominas Aviat arribaren als 200 socis, i patiren la primera crisi el 1957, amb la dimissió del president, que fou substituït per Antoni Cavallé i Maresme Aquest reorientà la secció, que es decantà cap al cinema amateur sense oblidar les altres activitats sessions de documentals, films d’ambaixades, cinema educatiu i cineclub Dins de l’amateurisme, l’activitat se centrà en els concursos, que s’iniciaren el 1958 amb un de local se’n feren…

Vida Començà a actuar al grup d’aficionats Agrupació Teatral Maragall del seu poble, i cursà estudis a l’Institut del Teatre de Barcelona 1977-80 Just l’any següent entrà a formar part de l’equip del Teatre Lliure, i debutà professionalment amb L’impromptu de Versalles Molière Dirigida per Lluís Pasqual a Al vostre gust 1983, per Fabià Puigserver a La flauta màgica 1984 i Terra baixa 1990 i per Lluís Homar a El barret de cascavells 1994, la seva sòlida carrera artística ha estat recompensada amb diversos guardons, com ara el premi de la crítica teatral de Barcelona 1991-92 o el…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Nofilms Sigfrid Monleon, València, Marc Recha l’Hospitalet de Llobregat ARGUMENT Oceanografía del tedio 1916, d’Eugeni d’Ors GUIÓ Joaquín Ojeda, MRecha FOTOGRAFIA José Miguel Llorens Cano blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Mercè Batallé, Chus García MUNTATGE JOjeda MÚSICA Miquel Jordà SO Daniel Fontrodona INTERPRETACIÓ Salvador Dolz, Corinne Alba, OPlanas i la veu de Lluís Porcar ESTRENA Barcelona, octubre del 1992 preestrena PREMIS València Cinema Jove 1992 2n en la categoria de llargs, millor banda sonora i millor producció del País Valencià,…

La literatura popular ço és la destinada al poble menut, sense cap pretensió artística, que s’inspira en els costums comunals o expressa pregones inquietuds collectives, i que ben sovint pren un caire satíric compta al País Valencià amb una tradició iniciada el quatre-cents, mai no interrompuda Tal perseverància en les antigues arrels ha estat tothora espontània i inconscient, més que més en l’època de la Restauració alfonslna és gairebé segur que la major part dels autors d’aquell temps no havien llegit els clàssics medievals el seu coneixement dels predecessors no anava més enllà de Carles…

Vida Treballà al cinema, al teatre i feu doblatge A tretze anys començà fent funcions d’aficionats i a disset anys feu el seu primer càsting cinematogràfic, mentre debutava als escenaris professionals amb les companyies d’Enric Guitart i Antonia Herrero S’inicià en el doblatge el 1936 als Estudis Metro-Goldwyn- Mayer, i durant anys treballà en diversos estudis posant la veu a actrius famoses Al mateix temps, debutà al cinema amb Los héroes del barrio 1936, Armando Vidal i al teatre, sollicitada pel sindicat de l’espectacle SIE/CNT En el cinema, el seu primer paper protagonista el…

Vida De ben jove muntà una llanterna màgica amb un estereoscopi per visionar en 3D les cintes, que batejà amb el nom de Sistema de proyección sonora Visionfija Durant la dècada del 1920, estudià música, debutà com a actor infantil, formà part del grup La Vajilla secció de teatre de l’Orfeó de Sants i després dirigí peces teatrals 1932-35 El 1933 creà, amb Joan Casals i altres, el grup d’aficionats Cinemàtic Club Amateur, amb el qual realitzà alguns curts fins a la guerra Quan s’hagué acabat el tornà a impulsar amb el nom de Club Cinematográfico Artístico, si bé aviat entrà al…

Al final del 1930 la Secció de Fotografia del CEC organitzà una projecció de cintes d’ amateurs illustrades amb comentaris del pioner Josep Fontanet i Manén L’any següent ell mateix publicà l’article La cinematografia d’aficionat , el primer que s’editava sobre aquest tema Els cineastes amateurs s’organitzaren com a Agrupació de Cineastes Aficionats o Subsecció de Cine d’Aficionat, i el 1932 convocaren el I Concurs Català de Cinematografia d’Aficionat El mateix 1931 alguns representants destacats del grup promotor –Delmir de Caralt, Francesc de Paula Blasi, Marcellí Soler, Joan…

Cartell de les festes de la Mercè del 1990, J Guinovart MGa © J Guinovart, VEGAP, Barcelona, 1999 El trànsit entre els anys vuitanta i aquest final de segle ha estat marcat per la consolidació, l’expansió i la diversificació de l’anomenada societat de l’oci als països de l’occident desenvolupat Aquest procés s’ha donat per una derivació de la societat de consum de masses, que ha transformat les hores de lleure guanyades amb l’avenç tecnològic postindustrial en tot un nou mercat específic, vinculat a la capdavantera economia de serveis, a partir de l’esport, la televisió i les diverses…