Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Artur Perucho i Badia
Cinematografia
Periodista i crític.
Vida A quinze anys es donà a conèixer a València com a periodista cultural i autor teatral Després visqué un parell d’anys a Madrid, on publicà en diversos periòdics, fins que el 1927 es traslladà a Barcelona i collaborà a "Publi", "Nova Revista", "D’Ací i d’Allà" S’ocupà de literatura valenciana i en valencià, i fou autor de narrativa, assaig i teatre, fins que el 1936 passà a dirigir la revista del PSUC "Treball" Després treballà per a la productora Film Popular 1937-38 en els noticiaris Espanya al dia / España al día i escriví el comentari de la versió en castellà del llarg…
Gaudí
Cinematografia
Pel·lícula del 1987-1988, Documental, 57 min., dirigida per Manuel Huerga i Guerrero.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Virgínia Films Paco Poch, Barcelona GUIÓ Dolors Payàs, MHuerga FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Jorge Déniz, Ramon Olives MUNTATGE Josep Miquel Aixalà, Toti Rovira, Marcel Abril MÚSICA Carlos Miranda SO Joan Maria Quilis INTERPRETACIÓ Carles Sabater Gaudí, Elisabet Escayola Pepeta Moreu, Jesús Orús Gaudí nen, Santiago Claramunt Gaudí jove, Lluís Padrós Gaudí vell, Josep Boixaderes narrador ESTRENA 10091989 en català, per a tv PREMIS Barcelona 1988 de la crítica Sinopsi Documental fictici que exposa i recrea la biografia…
Fotogramas
Cinematografia
Revista de cinema en castellà.
Dedicada a la crítica, el comentari, el reportatge i l’actualitat cinematogràfics, fou creada a Barcelona pel matrimoni format per Antoni Nadal-Rodó i María Fernanda Gañán El primer número es publicà el 15 de novembre de 1946 Inicialment de periodicitat quinzenal, posteriorment passà a ser un setmanari El 1951 la revista instituí les plaques Sant Joan Bosco de cinematografia, que des del 1971 adoptaren el nom de Fotogramas de Plata , un dels guardons de cinema de més prestigi a l’Estat espanyol, atorgats anualment en diverses categories El 1962 assumí la direcció de la revista la…
,
Valentí Castanys i Borràs
Cinematografia
Periodista gràfic, cineasta amateur i dramatug.
Vida Estudià a l’Escola Industrial, es passà a la pintura i el dibuix, i excellí com a caricaturista i ninotaire Participà en el I Saló dels Humoristes 1916, en què guanyà el premi Cambó Collaborà sobretot en els setmanaris esportius "Xut" 1922-36, del qual fou l’ànima, i "El Once" 1945-65, el seu continuador, i que dirigí des del 1954 A partir del 1928, amb la seva càmera de 9,5 mm, realitzà els curts amateurs La bicicleta 1934 Les bèsties del parc i La tragèdia de Cordelles 1935, a més d’un Noticiari casolà 1934 ple d’imatges documentals de l’actualitat catalana Selecciones Ludovic Pius…
Jaume Picas i Guiu
Cinematografia
Crític, guionista, actor i promotor cultural.
Vida Cosí germà de l’actriu Emília Guiu, s’educà a l’Institut-Escola de la Generalitat i començà estudis de practicant a la Facultat de Medicina Al final de la guerra civil s’exilià a França, on estudià història de l’art i geografia humana a la Universitat de Montpeller Retornà a Barcelona i es llicencià en dret 1941 i s’involucrà fermament en la resistència cultural catalana, collaborant en diverses entitats També treballà per a Ràdio Barcelona i després per a Radio Peninsular escrivint guions, adaptacions de contes i realitzant espais com ara "Panoramas de Cataluña" Fou un entusiasta del…
Jaume Miravitlles i Navarra
Cinematografia
Periodista, polític i escriptor.
Vida A causa de la seva participació en els Fets de Prats de Molló del 1926, s’hagué d’exiliar a París El 1929 acabà els estudis d’enginyeria que havia començat a l’Escola Industrial de Barcelona, mentre escrivia en "La Nova Revista" i "D’Ací i d’Allà" 1928-29 Gràcies a les seves relacions amb la intellectualitat avantguardista figurà amb Salvador Dalí en la seqüència del piano del curt Un chien andalou 1929, i aparegué fugaçment en el llarg L’edat d’or 1930, ambdós de Luis Buñuel Retornà a Catalunya i amb l’adveniment de la República s’implicà en política milità en el Bloc Obrer i Camperol…
La febre d’or
Novel·la realista i urbana de Narcís Oller, publicada en tres volums entre el 1890 i el 1892.
L’obra Oller es proposà de fer-hi un retrat socioeconòmic a partir de l’observació del sotrac borsari català del 1881 i el 1882, i alhora assenyalar les conseqüències morals del precipitat enriquiment que produí l’alça borsària durant la Febre d’Or en una família menestral de Barcelona, que davalla per l’infortuni Forma part del retaule de la Catalunya contemporània que inicià amb La papallona i Vilaniu , alguns dels personatges de la qual reapareixen en La febre d’or Té a la base la idea de progrés, que converteix els personatges en una peça de l’evolució, però perd concreció al llarg del…
, ,
Heterodòxies i heterodoxos: Monegal i Otero, Smith i Julio Antonio
Abans de començar em sento amb el deure de fer extensives al lector o lectora algunes de les preocupacions que han precedit la redacció d’aquestes notes Comparteixo l’opinió d’aquells que pensen que els temes els construïm els qui els escrivim Aquest exercici ens atorga una responsabilitat de la qual si no en som prou conscients podem fer creure que allò que reduïm a quatre paraules i expliquem amb una certa coherència, si més no aquella que ens empeny l’acte mateix de l’escriptura, és així simplement per l’autoritat que ens dóna la signatura Doncs bé, des del dia que se’m va encomanar la…
Art Nouveau en l'objecte escultòric, bibelots i bronzes de saló
El desig de renovació, de modernització o de nova actitud vital que representa el Modernisme es va concretar a sopluig de l’ Art Nouveau que es deixava sentir arreu d’Europa de fet, en certa manera, en va ser una conseqüència El variat conjunt d’estereotips que aplegava l’estil internacional va traspuar, amb més o menys insistència, en les diverses manifestacions artístiques del període modernista, com l’arquitectura, l’escultura o la pintura, però va ser sobretot en les arts aplicades on es va deixar veure amb més força i on, atesa la recuperació que experimentaren aquestes arts, va…
La diàspora del modernisme català
Arran de la mostra El modernismo en España , que la Dirección General de Bellas Artes va organitzar al Casón del Buen Retiro de Madrid, a la tardor del 1969, José Camón Aznar es preguntava si la definició estètica del Modernisme es concretava en la forma o en la cronologia És indubtable, afirmava el polifacètic historiador, que es tracta d’una coherència formal La pregunta es formulava com a conseqüència de la metodologia emprada en la història, de l’art en tant considerem que tot allò que es realitza en l’àmbit artístic al segle XV pertany a l’estil renaixentista, la creativitat del segle…