Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Produccions Kilimanjaro Carles Benpar, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ IGardela FOTOGRAFIA Núria Roldós Fujicolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Salva Ferrer MUNTATGE Domi Parra, Víctor Vidal MÚSICA Àlex Solana SO Licio Marcos de Oliveira, Leonardo Soave INTERPRETACIÓ Núria Prims Gabi, Zack Qureshi Jalil, Txell Sust Raquel, Teresa Gimpera la mare, Olalla Moreno Clara, Mònica Van Campen Mai, Xavier Graset Fede, Carlos Orellana Guillermo, Carlota Soldevila l’àvia ESTRENA Barcelona en català i Madrid, 27102000 PREMIS Montpeller 2000 millors interpretacions…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Magna Films-Studios Barcelona ARGUMENT I REFERENT LITERARI La novella homònima de Josep Maria Folch i Torres FOTOGRAFIA Joan Garcia blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ JGBarranco INTERPRETACIÓ Pilarcita Gil Justina, Josep Fortet Tomàs, Armand GLucas Lluís Delacorça, Carme i Maria Abril, Caballero Tusquets ESTRENA Barcelona, 17061926 Sinopsi L’escriptor Lluís Delacorça arriba a un poble i coneix Justina Els joves s’enamoren i es volen casar, però el pare de la noia, Tomàs, no sap si acceptar Com confessa a la seva esposa, fa anys que un amic seu li va…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IFI España Ignasi FIquino, Barcelona ARGUMENT La novella homònima d’Ignacio Aldecoa GUIÓ MCamus FOTOGRAFIA Víctor Monreal blanc i negre, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Andreu Vallvé MUNTATGE Joan Lluís Oliver MÚSICA Enrique Escobar SO Parlo Films INTERPRETACIÓ Julián Mateos Paco, Carlos Otero Conca, Sergio Doré Don Rafael, Consuelo de Nieva la mare de Juan Luis Ciges el pare de Juan, Luis Romero ell mateix, Ermanno Bonetti Paulino, Berta Carbonell Mercedes ESTRENA Barcelona, 03061964, Madrid, 04031968 PREMIS Círculo de Escritores Cinematográficos 1963 i…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IMATCO Carles Jover, Barcelona ARGUMENT Josep PLozano, CMira GUIÓ CMira FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall Eastmancolor, Gevacolor i Fujicolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Isidre Prunés, Montserrat Amenós MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Enric Murillo INTERPRETACIÓ Laura del Sol Laila, Marie-Christine Barrault Almodis, Ramon Madaula Bernat de la Marca, Fermí Reixach el capità, Francisco Guijar comte Berenguer de Barcelona, Montserrat Salvador Sra Esmesanda, Joan Monleon Abd al Malik, Paco Casares l’emir de Dénia, Carles Sabater fra Juanito, Carles Fontserè l…

Vida Cursà estudis de ciències econòmiques abans d’entrar al món del disseny sota el guiatge de Carles Riart, amb el qual fundà l’Estudi Gris En solitari inicià una producció que derivà en l’exposició Taules 1973 en la collecció de 200 fotografies Polaroid 1975, sala Vinçon i en el llibre Anotacions 31 de desembre del 1974 Després d’un primer curt en 8 mm, El llit, la taula 1971, el 1977 rodà tres cintes experimentals, Carles Riart Juan Sevilla i Mona y Temba , a més d’11 curts eròtics posteriorment comercialitzats en vídeo Historias impúdicas El salt al camp professional el feu amb…

Teatre Filla d’obrers, debutà al teatre a vuit anys encarnant la Nuri de Terra baixa de Guimerà El 1947 començà a estudiar dansa a l’Institut del Teatre de Barcelona, estudis que abandonà per participar en l’elenc infantil del Teatre Romea i per fer recitals a la ràdio, i el 1950 passà a la companyia adulta del Romea El 1954 la seva Medea , d’Eurípides, al Teatre Grec de Montjuïc, on conegué l’actor i director Armand Moreno, amb qui es casà el 1955, fou l’inici d’una carrera teatral brillant, marcada per la innovació, l’experimentació i el seu personal estil interpretatiu, tant en català com…

Bases per a la modernització de l’escena catalana Adrià Gual 1872-1944 Cartell per a la temporada d’hivern del Teatre íntim 1899 RM Fins a la temporada 1911-12 el Teatre Romea va ésser la plataforma indiscutible i alhora imprescindible per a la normalització de l’escena en llengua catalana la que va acollir tant les manifestacions del teatre vuitcentista com, des de començament del segle XX, les realitzacions teatrals d’alguns dels joves escriptors modernistes els qui es van fer càrrec de l’ambiciosa renovació temàtica i formal del teatre català a partir dels nous referents del teatre…

Terrassa, la «ciutat del fum», com l’havia descrita el poeta romàntic Pere Antoni Ventalló, era una ciutat plenament industrial en els anys del Modernisme Fàbriques i magatzems industrials modificaven radicalment el paisatge urbà En els anys de la Revolució Industrial, un reguitzell de fets havia convertit Terrassa, juntament amb la seva veïna Sabadell, en capdavantera de la indústria de la llana a tot l’Estat L’any 1833, s’installava la primera màquina de vapor, una nova força motriu que, ateses les dificultats per a l’obtenció d’aigua a final de segle, des del 1884, es complementaria amb l’…

Els escenògrafs i l’esperit de taller Podem afirmar que els escenògrafs catalans que es distingiren en temps de la Restauració són classificables segons la formació rebuda en els tallers de realització de l’època deixant de banda que molts d’ells passessin per les aules de Llotja a les ordres d’altres escenògrafs, caps de taller, ja consagrats i amb una activitat professional a les espatlles Bo i admetent que aquesta mena de classificacions resulten sempre discutibles, podem així caracteritzar tres grups diferents els escenògrafs que es formaren amb Josep Planella i Coromina 1804-1890,…

És possible d’entendre les vicissituds del Modernisme al País Valencià, a partir del 1903, adoptant dues actituds per una banda en analitzar la situació en la qual i contra la qual va actuar és a dir, la institució acadèmica del segle XIX i l’arquitectura historicista i eclèctica que, aleshores, eren expressió directa d’aquella D’altra banda, evitant de caure en les dues alternatives que, encara ara, es mantenen en molts debats sobre el tema el judici de valor depreciatiu –el Modernisme valencià és una pseudoescola–, o la justificació sociològica reductiva –la debilitat del Modernisme…