Resultats de la cerca
Es mostren 75 resultats
Don Joan de Serrallonga
Cinematografia
Pel·lícula del 1948; ficció de 90 min., versió sonora dirigida per Ricard Gascón i Ferré.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ PECSA Films Josep Carreras i Planas, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1858 de Víctor Balaguer GUIÓ RGascon, Manuel Tamayo FOTOGRAFIA Enzo Serafin blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Alfonso de Lucas MUNTATGE Joan Pallejà MÚSICA Joan Duran i Alemany INTERPRETACIÓ Amedeo Nazzari Don Joan de Serrallonga, Maruja Asquerino Doña Joana de Torrellas, José Nieto Fadrí de Sau, Fèlix de Pomés Don Carles de Torrellas, Domingo Rivas Don Salvi de Fontanellas, Arturo Cámara Joan de Colmenar, Joaquim Carrasco Bernard de Serrallonga, Fernando Sancho Tallaferro,…
Cine NIC
Cinematografia
Indústria de joguines creada a Barcelona amb el nom de Proyector de Cine Nic pels germans Tomàs i Josep Maria Nicolau i Griñó, als quals s’afegí un tercer germà, Ramon.
Situada al barri de Poble Sec, funcionà entre el 1931 i el 1974 Tomàs era industrial, enginyer tèxtil i portava la direcció, els temes relacionats amb els projectors, els guions i les adaptacions per a les cintes Josep Maria –enginyer industrial– era el responsable de l’administració, i Ramon –arquitecte i dibuixant– fou l’autor de quasi tots els dibuixos fets entre el 1931 i mitjan dècada del 1940 La segona generació estigué formada pels dos fills de Tomàs Tomàs, encarregat de la direcció artística, i Albert Nicolau i Araque, responsable de l’administració NIC tingué una àmplia gamma de…
Andreu Vallvé i Ventosa
Cinematografia
Escenògraf.
Vida Estudià a l’Escola d’Oficis Artístics, Belles Arts i Institut del Teatre, on el 1934 conegué els seus mestres, Salvador Alarma i Josep Mestres i Cabanes, any en què entrà al taller del primer i fou encarregat del decorats del Liceu El 1946 muntà el seu propi taller de lloguer de decorats de paper, on el 1960 acollí Fabià Puigserver, amb encàrrecs del Poliorama, Romea i Talía Inaugurà teatres com el Windsor i el Candilejas i muntatges d’Esteve Polls, Adolfo Marsillach i Hermann Bonnín al teatre Grec D’altra banda, al mateix temps que feu classes d’història de l’escenografia i perspectiva…
Gonçal Pardo i Delgràs
Cinematografia
Director cinematogràfic, conegut amb el nom de Gonzalo Delgrás.
Vida Fill d’actors, s’inicià en el teatre i el 1913 ingressà al grup de Francisco Morano, en el qual començà encarnant petits papers fins a arribar a protagonista El 1926 formà companyia pròpia, a la qual pertanyia també la seva futura dona, l’actriu i guionista Margarita Robles Menéndez Muros de Nalón, Astúries, 20 de maig de 1894 – Madrid, 11 de juliol de 1989, amb qui escriví el drama Inri 1933 La instauració del cinema sonor els portà als estudis que la Paramount tenia a Joinville, prop de París, per a doblar films nord-americans en castellà, i fou un dels pioners en aquest terreny…
,
Acústica
Cinematografia
Estudi de doblatge fundat a Barcelona al juliol del 1935 per l’italià Vicente Di Domenico i el suís Emilio Frey Menzi, amb el nom d’Acoustic.
Aprofitant el bon moment que vivia el doblatge a Catalunya, els propietaris hi aplicaren les tecnologies més modernes i convertiren l’estudi en un dels més avançats de la ciutat El tècnic de so fou Jorge Greiner, i el director de doblatge, Rafael Navarro Durant la guerra civil, Frey i Di Domenico en delegaren la gestió a Carlo Quevedo i Lluís Serrés i Descàrrega Aquests contractaren Gonçal Delgràs i Ramon Biadiu i s’ocuparen de sonoritzar gran part dels documentals de Laya Films amb la veu de Ramon Martori Acabada la guerra, Frey i Di Domenico prengueren novament les regnes de l’empresa, i al…
Romà Gubern i Garriga-Nogués
Cinematografia
Assagista, guionista i historiador.
Vida Passà la guerra civil a França i a Itàlia Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, estudià també a la Sorbona París S’inicià en el món cinematogràfic com a director del Cineclub Universitari de Barcelona 1955-56 El 1959 rodà el curt documental Costa Brava , que de fet era el pilot d’una sèrie televisiva que no reeixí En 1963-64 escriví i dirigí amb Vicente Aranda el llarg Brillante porvenir Després coescriví i feu de coguionista dels treballs de Jaime Camino, Mañana será otro día 1967, en què a més feu de director Jurtzenka Un hivern a Mallorca Jurtzenka Un…
Josep Maria Maristany
Cinematografia
Director de fotografia.
Vida S’inicià en el món del cinema illuminant Carmen 1913, Augusto Turchi i Diego Corrientes 1914, Albert Marro, en collaboració Treballà com a operador de diversos encàrrecs que li permeteren donar la volta al món tres vegades rodà documentals alpins a Suïssa, fou corresponsal del noticiari "Luce" italià, i rebé encàrrecs per a rodar reportatges i notícies d’actualitat per a la Vitagraph i la Gaumont Amb la seva càmera Argos portàtil captà imatges en països exòtics, com, per exemple, a les Filipines, on naufragà mentre rodava un reportatge sobre el descobriment de mines d’or A Buenos Aires…
Xavier Cugat i Mingall
Disseny i arts gràfiques
Música
Cinematografia
Músic i dibuixant.
Vida Als cinc anys s’installà amb els seus pares a Cuba, on estudià violí El 1908 ja acompanyava projeccions de cinema mut al teatre Payret i a dotze anys tocava en l’Orquestra Simfònica del Teatre Nacional de l’Havana, on conegué el gran Enrico Caruso, i li feu una caricatura Viatjà a Nova York i conegué el pianista català Agustí Borguñó, amb qui formà un duet 1916 Conegut com "el modern Paganini", treballà a Hollywood en conjunts de cambra i orquestres com a concertista fins que es decidí a abandonar la música clàssica i es passà a la lleugera o de ball, preferentment de ritmes…
,
José Luis Guarner Alonso
Cinematografia
Crític.
Vida Fill del tinent coronel Josep Guarner i nebot del coronel Vicenç Guarner, republicans que hagueren d’exiliar-se a Mèxic, estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona És considerat el millor crític de cinema que ha tingut mai l’Estat espanyol Aviat s’interessà pel fet cinematogràfic a través d’una activitat militant en cineclubs com el Monterols També començà a publicar en revistes com "Film Ideal", amb textos que han deixat empremta com ara Las gafas de Parménides Algunas reflexiones acerca de la crítica y su ejercicio 1962 "Documentos Cinematográficos", de la qual fou un…
Mario Gas i Cabré
Cinematografia
Actor, guionista i director.
Vida Fill de l’actor i cantant Manuel Gas i nebot de Mario Cabré, destaca en totes les facetes artístiques que emprèn teatre, cinema, doblatge, i també com a actor, director i escriptor Debutà com a actor a set anys al costat del seu pare en Los agentes del Quinto Grupo 1954, Ricard Gascon, i després participà com a secundari en títols com El hombre oculto 1970, Alfonso Ungría Las largas vacaciones del 36 1975, Jaime Camino, Cambio de sexo 1976, Vicente Aranda La cripta 1981, Cayetano del Real El placer de matar 1987, Félix Rotaeta, en què també fou coautor del guió, i El llarg hivern 1991, J…