Resultats de la cerca

Vida Ha viscut des de petit a Vilanova i la Geltrú, on pujà per primer cop dalt d’un escenari a onze anys El 1985 abandonà l’escola i es formà durant sis mesos amb l’actor vilanoví Toni Albà D’aquestes classes sorgí Brams, o la kumedia dels herrors , que es representà fins el 1990 Després de passar per les escoles de teatre El Timbal i El Teatre del Tret, estudià durant dos anys a l’institut del teatre Jacques Lecoq de París A través d’un càsting conegué l’eclèctic director francès Manuel Poirier que el contractà per a un petit paper en La petite amie d’Antonio 1991 A partir de…

Vida Debutà en el teatre d’afeccionats i en el grup de teatre independent Xaloc Abandonà la carrera de medicina quan li oferiren actuar com a professional en el collectiu Ignasi Iglésias a l’obra El travessa-deserts 1979 El 1983 entrà al teatre Lliure amb el muntatge Advertència per a embarcacions petites , espai on treballà regularment sota les ordres de directors reputats com ara Lluís Pascual L’hort del cirerers i Roberto Zucco , Lluís Homar Zowie i Fabià Puigserver La flauta màgica Actor dúctil i amb una gran amplitud de registres, a partir del 1987 participà en films…

Estudià interpretació, cofundà el grup Comediants i el collectiu del Teatre Lliure Després amplià estudis en l’Actor’s Studio de Nova York, al costat de mestres com Stella Adler, Ernie Martin i John Devers En cinema debutà el 1979 amb La campanada Jaime Camino, i posteriorment participà, sempre com a secundari, en films com ara Barcelona sud 1980-81, Jordi Cadena Laura a la ciutat dels sants 1986 i La febre d’or 1991-93, ambdós de Gonzalo Herralde Daniya, jardí de l’harem 1987, Carles Mira, premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya al millor actor Llums…

Vida Germà de l’actor Enric Borràs, també feu papers de galant, però fou menys famós, i excellí en obres del teatre clàssic català i com a director escènic Encarnà el Tomàs de Terra baixa d’Àngel Guimerà 1897, estrenà a Barcelona la peça d’Ignasi Iglésias, Fructidor 1905, triomfà en el monòleg En Pep botella de Guimerà 1906 i en la composició principal d’ El cardenal de C M Parker Dirigí la companyia de l’efímer Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans, amb la qual estrenà el 1912 l’única obra de teatre de Joan Maragall, Nausica 1908-10, al costat d’Emília Baró Participà activament…

Estudià mim i pantomima a l’Institut del Teatre i, després de fer teatre al carrer i d’actuar al Teatre Llantiol, on realitzà l’espectacle Tira’t de la moto , l’any 1988 s’incorporà a Els Joglars, on romangué fins el 1993 Amb aquesta companyia participà en els espectacles Yo tengo un tío en América i Columbi lapsus Posteriorment, actuà a les ordres de directors com Lluís Pasqual Roberto Zucco , 1993 Tot esperant Godot, 1999, Ariel García Valdés Lear o l’actriu 1996, Calixto Bieito Amfitrió , 1995, Àlex Rigola Suzuki I i II , 2001 o Lluís Homar, director i coprotagonista d’…

Vida En esclatar la guerra civil, es traslladà a París, on estudià fotografia i el batxillerat fins el 1938, que l’acabà al Liceu de Talence Bordeus El seu pare Rafael Closas i Cendra 1895 - 1956, un dels fundadors d’Acció Catalana Republicana, fou conseller sense cartera i secretari de relacions exteriors de la Generalitat 1936, fins que el 1939 marxà a França Al final del 1939, Albert i el seu germà Jordi viatjaren a Santiago de Xile Estudià a l’Escola d’Art Dramàtic, que havia fundat i dirigit Margarida Xirgu el 1941, i fou el primer galant de la companyia, que abandonà el 1944 en crear-ne…

Vida Es donà a conèixer com a poeta i actor teatral abans de debutar en el cinema interpretant títols com ara Gente sin importancia 1950, José González de Ubieta Habitación para tres 1951, Antonio de Lara La pecadora 1954 i Camino cortado 1955, ambdós d’Ignasi F Iquino El ojo de cristal 1955 i Cuatro en la frontera 1956-57, ambdós d’Antonio Santillán Intervingué com a coguionista i actor en Trigo limpio 1962, I F Iquino i El reflejo del alma 1957, Maximo Giuseppe Alviani, i fou ajudant de direcció de Benito Perojo a Yo no soy la Mata-Hari 1949 i Sangre en Castilla 1950 Promotor,…

Vida Estudià física i filosofia i lletres, carreres que abandonà per tal de participar en la fundació del Grec o l’autogestió del Saló Diana, plataforma de teatre i espectacles alternatius Després estudià interpretació a l’Institut del Teatre Debutà com a professional a vinti-i-un anys a la companyia de Lluís Pasqual Càntir amunt , 1976 Entre les nombroses obres en les quals ha intervingut cal destacar  Titus Andronicus  1979-80, F Puigserver  Peer Gynt 1982, d’Ibsen  La tempestat 1984, de W Shakespeare  La tempestat  1985, N Espert  Per un sí o per un no 1987, de Nathalie Sarraute, amb la…

Vida Fill de pares espanyols, des de jove treballà com a actor teatral a Barcelona Inicià la seva carrera cinematogràfica amb Curro Vargas 1923, José Buchs, i la compaginà amb el doblatge als estudis que la Paramount tenia a Joinville París Durant la guerra civil continuà amb les dues activitats i més endavant fou contractat pels estudis de la Metro-Goldwyn-Mayer, on doblà actors de renom com Edward Arnold també treballà als estudis de doblatge Acústica Durant la dècada del 1940 pràcticament deixà el teatre i se centrà en el cinema, especialitzat en papers de dolent fins a la…

Vida Debutà en el món del teatre, on destacà en la interpretació i la direcció, tant a l’Estat espanyol com a l’Amèrica Llatina El 1933 s’installà a Barcelona i entrà a formar part dels recentment fundats estudis de la Metro-Goldwyn-Mayer, com a actor i director de doblatge, gairebé sense experiència prèvia S’inicià posant la veu a l’aleshores desconegut Robert Taylor en la sèrie de curts El qui la fa la paga Crime Does Not Pay , 1935-45 Entre els films que doblà destaquen Margarita Gautier / La dama de les camèlies Camille , 1936, George Cukor i El pont de Waterloo Waterloo…