Resultats de la cerca

Vida Fill d’una família benestant, encetà estudis de filosofia i lletres a Barcelona 1953-54 i de belles arts a Roma 1955 després s’inclinà per l’arquitectura i l’urbanisme i prosseguí la seva formació a Ginebra 1958-60 i a París 1961 Durant l’estada a Ginebra s’estrenà com a cineasta amb el curt documental Notes sur l’émigration 1960, cosignat amb Paolo Brunatto, i que tracta dels problemes comuns que trobaven els obrers espanyols i italians emigrats a Suïssa El film fou guardonat amb el premi de la crítica internacional al Festival de Moscou del 1961 De retorn a Barcelona, Pere…

Procedent del món teatral i periodístic, fou un dels dirigents i collaboradors destacats del setmanari barceloní La Verdad  1930-31, òrgan de l’Associació Monàrquica Obrera, on signà a voltes amb el pseudònim de Belisario , que també emprà en el món del cinema En aquest camp s’inicià fent el mossèn Juan d’ El cura de la aldea 1935, Francisco Camacho i l’adaptació prohibida de la peça d’Alejandro Casona, Nuestra Natacha 1936, Benito Perojo Posteriorment, i mentre exercia de periodista i dirigia Película Revista quincenal técnico-artística cinematográfica , feu de guionista de les comèdies…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Estudis Balet i Blay Barcelona GUIÓ FWinterstein FOTOGRAFIA Ramon de Baños truca Dufaycolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ FFerrer i Fontanals, Ramon Larrosa, Ismael Balanyà fons decorats ANIMACIÓ Armand Tosquellas i Salvador Mestres AJUDANT D’ANIMACIÓ Manuel Roncero, Manuel Martínez Buch, Manfred Sommers, JBernet Toledano, Irene Dalmau, Pepita Pardell, Juan Romero, Juan Miguel Muñoz, Domènech Cervera, Maria Assumpció Raspall, Josep Roura, Ferran Aguiló i Francesc Macián MÚSICA August Algueró i els cors de la Capella Clàssica de Mallorca Joaquim Bisbe, Cançons…

Vida Inicià estudis de ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona i el 1962 es traslladà a Madrid, on ingressà en l’Escola Oficial de Cinematografia EOC i es diplomà en direcció el 1968 Tingué una participació destacada en les Jornades d’Escoles de Cinematografia a Sitges 1967, i dirigí diversos curts abans d’abandonar temporalment el cinema per dedicar-se al periodisme 1969-82 Després dirigí el seu primer llarg, El caso Almería 1983-84, que reconstrueix l’assassinat de tres joves per la Guàrdia Civil en ser confosos amb membres d’ETA el seguiren tres títols més basats en fets reals…

Vida El 1926 s’inicià en el camp professional a Madrid collaborant en diversos diaris de la capital i també de Barcelona "La Noche", "Las Noticias" A partir de la dècada del 1930 s’especialitzà en cinema i feu d’ajudant de direcció i dialogista Però destacà sobretot per les seves cròniques cinematogràfiques en premsa i revistes, com ara "Páginas extraordinarias de El Día Gráfico " 1926-29, "La Verdad Órgano de la Asociación Monárquica Obrera" 1930-31, "Tararí" 1930-34, "Films Selectos" 1930-37, "Cine-Art" 1933-35, "Proyector" 1935-36, "Espectáculo Semanario de espectáculos" 1936 i "…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Hersua Interfilms Francisco Ruiz Camps, Barcelona ARGUMENT Rocabruno bate a Ditirambo 1964 de GSuárez GUIÓ GSuárez FOTOGRAFIA Joan Amorós blanc i negre, Cinemascope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Andreu Vallvé MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Lou Bennett, Marco Rossi, sobre un tema dels germans Doggio SO Jordi Sangenís INTERPRETACIÓ GSuárez José Ditirambo, Yelena Samarina Ángela, la vídua de Julio Urdiales, Charo López Ana Carmona, José María Prada Jaime Normando Ángel Carmona Dalmás, Bill Dickes Bill, Luis Ciges, Jaume Picas Julio Urdiales, Albert Puig Palau Palacios…

Vida Durant la guerra civil fou mobilitzat al front de Lleida, on inicià la seva activitat literària Acabada la guerra, buscà el mestratge de J V Foix, a través del qual feu amistat amb Joan Miró i Joan Prats, que l’iniciaren en matèria d’art modern Amb Joan Ponç, Arnau Puig, Antoni Tàpies, Modest Cuixart i Joan Josep Tharrats, creà la revista "Dau al Set" 1948, al voltant de la qual revifaren els corrents d’avantguarda en l’art i la cultura catalans de la postguerra La seva poesia i l’obra dramatúrgica no foren reconegudes fins a la publicació del volum Poesia rasa 1970, que…

Vida Fill del poeta i dramaturg Eduard Marquina i Angulo, i cunyat i oncle dels compositors Ernesto i Cristóbal Halffter, respectivament Estudià enginyeria industrial i després es traslladà als estudis Tobis França i als UFA Alemanya amb l’objectiu d’especialitzar-se com a tècnic de so Començà a exercir l’ofici el 1934 als estudis CEA de Madrid fundats pel seu pare i altres com a sotsdirector tècnic L’any següent fou contractat per Luis Buñuel, el qual supervisà el seu debut com a director a Don Quintín el Amargao En solitari feu el musical El bailarín y el trabajador 1936, basat en l’obra…

Vida i obra A catorze anys ja collaborà al periòdic Los Miserables  i en altres plataformes periodístiques pròximes al lerrouxisme com El Radical , Revolución  o La Raza , on havia signat amb el pseudònim Carlos Madrigal Exercí de periodista com a redactor a La Publicidad , La Lucha , El Día Gráfico , La Noche  i L’Esquella de la Torratxa , i  La Voz  de Madrid, que acabà sotsdirigint També fou corresponsal a Barcelona d’ El Sol , de Madrid A  El Bufón  1924-32 escriví articles de música, i a Fantasio Revista de Espectáculos  1925-30 i Pantallas y Escenarios  1927-30 articles…

Vida El 1942 es traslladà a Sevilla, i a tretze anys escriví el seu primer guió que presentà a Rafa Films El 1947 s’installà a Barcelona, on, a més de fer de guionista radiofònic, s’introduí en la indústria cinematogràfica com a ajudant de direcció o guionista amb Enrique Gómez, Carlos Serrano de Osma, Ignasi F Iquino, Xavier Setó, Miquel Lluch, Antonio Santillán, Miquel Iglesias, Tulio Demicheli i Joan Lladó El difunto es un vivo , 1955 Entre el 1954 i el 1955 dirigí el departament de guions d’IFISA, si bé moltes de les seves collaboracions no consten acreditades El seu primer llarg com a…