Resultats de la cerca

Vida Amb els títols d’enginyer industrial i de direcció i administrració d’empreses per ESADE, es diplomà en acústica i electroacústica a l’Universitat de Surrey, Anglaterra Collaborà com a crític musical en "Fotogramas" i "La Vanguardia" i fou membre fundador del Jubilee Jazz Club Treballà per a Fono España de Madrid el 1963, i fundà a Barcelona els Estudis Carbonell Centre Integral de So, dels quals en fou gerent i director tècnic Al principi només gravà música i falques radiofòniques, i fou un dels primers que emprà multipistes en publicitat El seu prestigi en aquest terreny…

Vida Debutà en el món del teatre, on destacà en la interpretació i la direcció, tant a l’Estat espanyol com a l’Amèrica Llatina El 1933 s’installà a Barcelona i entrà a formar part dels recentment fundats estudis de la Metro-Goldwyn-Mayer, com a actor i director de doblatge, gairebé sense experiència prèvia S’inicià posant la veu a l’aleshores desconegut Robert Taylor en la sèrie de curts El qui la fa la paga Crime Does Not Pay , 1935-45 Entre els films que doblà destaquen Margarita Gautier / La dama de les camèlies Camille , 1936, George Cukor i El pont de Waterloo Waterloo…

Vida S’inicià el 1956 a Radio Juventud de Barcelona, i el 1958 marxà a Radio Nacional RNE per fer de locutor, però Juan Manuel Soriano el feu entrar a la secció d’actors i actuà a Teatro invisible el 1960 l’introduí a Voz de España Els Estudis Metro-Goldwyn-Mayer li brindaren la seva gran oportunitat, en encomanar-li la veu de Richard Widmark a Desafiament a la ciutat morta The Law and Jake Wade , 1958, John Sturges Gràcies a l’èxit treballà també per a Orphea Film i Parlo Films i fou contractat a Voz de España com a actor fix Amb el mestratge de Felip Peña hi romangué uns divuit anys, i…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ricard Bofill Barcelona GUIÓ José Agustín Goytisolo, Salvador Clotas FOTOGRAFIA Joan Amorós color, normal MUNTATGE Maricel SO Jordi Sangenís INTERPRETACIÓ Serena Vergano, Modesto Fernández, Marcelo Rubal, JLuis Argüello, Jesús Sastre Sinopsi Assaig fílmic que, en paraules de Bofill, es plantejà com una reflexió adjacent "sobre la fràgil línia divisòria que separa la creativitat de la follia" Producció La incursió més rellevant de R Bofill en la realització cinematogràfica fou aquest únic llarg signat collectivament pel Departament de Recerca del…

Vida Des de l’adolescència visqué a Barcelona, i formà part d’una companyia d’afeccionats amb Antoni Piera i Manuel Salvat Es casà amb l’actriu Matilde Xatart, filla de l’actriu Anna Solà Amb la seva companyia conreà l’opereta, la revista, la comèdia i el sainet, tant en castellà com en català al Teatro Nuevo del Parallel barceloní Durant la temporada 1914-15 escriví, muntà i interpretà Monterograff , una revista de varietats pionera que esdevingué tot un èxit, i de la qual sembla que se’n filmaren tres resums Triomfà amb la revista Arriba el telón , estrenà obres líriques en català i dirigí…

Vida De família paterna cerdana, quan tenia tres anys, la seva família es traslladà a Londres Els seus pares emigraren a Mèxic i la deixaren sota la custòdia d’una família benestant Inicià la seva carrera com a ballarina a Londres, al Gaiety Theatre, el 1908 També actuà al Wintergarden de Berlín, al Folies Bergère de París i arreu d’Europa, tot coordinant les seves pròpies coreografies influïdes per la dansa africana, la de la serp o l’àrab El 1915 es presentà amb Raquel Meller a Sevilla, Madrid i Barcelona, on preparà la coreografia de Lakmé al Liceu, el mateix any en què realitzà la seva…

Vida Juntament amb el seu fill Antoni Martra i Nolla Reus 1905 – 1970, és un exemple únic a les terres de Tarragona, i la seva història correspon a l’inici de la fotografia i el cinema Després de treballar en uns laboratoris farmacèutics, muntà una adrogueria i es convertí en un dels pioners de la fotografia local El 1902 fou nomenat representant de la revista "La Fotografía Pràctica" Aquesta gran afició el portà al cinema i el 1906 fundà amb Tomàs Codina la sala Reus, el primer local estable de la ciutat Al principi de la dècada del 1910, la sala quedà a les mans del soci, i Martra es dedicà…

Vida Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona i professor de piano, publicà articles de tema cinematogràfic en les revistes Ínsula  i Nuestro Cine Autor del recull de poesia Juventud y sentimiento 1953, de l’obra teatral La clara en el huevo ajeno 1959 i finalista del premi Nadal amb la novella La coraza , inicià la seva activitat cinematogràfica com a director dels curts documentals Contrastes 1961 Centauros 1962 El toro Vida y muerte 1962 i Copa Davis 1965 1965 El 1963 fundà la productora Tibidabo Films, sota la qual ha dirigit la major part de la seva filmografia, a més de donar…

Vida El 1942 es traslladà a Sevilla, i a tretze anys escriví el seu primer guió que presentà a Rafa Films El 1947 s’installà a Barcelona, on, a més de fer de guionista radiofònic, s’introduí en la indústria cinematogràfica com a ajudant de direcció o guionista amb Enrique Gómez, Carlos Serrano de Osma, Ignasi F Iquino, Xavier Setó, Miquel Lluch, Antonio Santillán, Miquel Iglesias, Tulio Demicheli i Joan Lladó El difunto es un vivo , 1955 Entre el 1954 i el 1955 dirigí el departament de guions d’IFISA, si bé moltes de les seves collaboracions no consten acreditades El seu primer llarg com a…

Rimbau fou substituït per Paco Mir Feren pràctiques a l’Institut del Teatre i debutaren al carrer fent mímica i pantomima, art que han mantingut al llarg de la seva carrera Després d’alguns espectacles infantils, estrenaren la peça Manicòmic 1982 seguida d’ Èxit 1984 Slàstic 1986 La botiga dels horrors 1987 Pels pèls 1990 Terrífic 1991 El barber de Sevilla 1993 Pel davant i pel darrera 1996 Entretrès 1996, representació d’una gravació d’una sèrie per a la televisió Tricicle 20 1999, muntatge antològic dels seus primers vint anys, i Sit o els incleïbles homes cadira 2002 Han realitzat gires…