Resultats de la cerca

Anunci de la fàbrica de Joan Giralt, illustrat per Xavier Nogués, i publicat a El Mercurio  1902 Joan Giralt i Laporta s’especialitzà en aparells de vidre destinats a laboratoris Modest Casademunt s’establí el 1870 al carrer dels Escudellers Blancs de Barcelona Des del primer moment es presentà com a productor especialitzat en ampolles i aparells de vidre, destinats a laboratoris farmacèutics i químics Era el primer proveïdor de les universitats espanyoles i d’instituts d’ensenyament superior, hospitals, escoles d’enginyeria i farmàcia El 1882 amplià la producció amb alambins per…

Els Vilella vegeu també La Pensilvania de Joan Vilella són una família reusenca que creà un autèntic conglomerat industrial, cosa no gens corrent, i una banca Anunci de la fàbrica de vidre Joan Vilella publicat a l' Anuario Riera-Guía General de Cataluña 1897 Els Vilella, de Reus, construïren al Poblenou Sant Martí de Provençals la que va ser la primera fàbrica de l’estat de vidre buit La fàbrica dels Vilella afegirà un nou producte la construcció de rajoles de vidre aplicades especialment a claraboies Una de les característiques dels industrials catalans és la seva fidelitat, si…

La indústria surera catalana es concentra a les comarques de l’Empordà, la Selva i el Gironès, al voltant dels boscos d’alzina surera Però la producció catalana de suro serà molt aviat insuficient i se n’haurà d’importar d’altres zones de l’estat —Andalusia i Extremadura— o de l’estranger —Portugal, el Marroc i Algèria— La principal aplicació del suro era la fabricació de taps Uns taps que es destinaven a ampolles de vi, xampany, cervesa o licors i que tenien com a principals clients els productors d’aquestes begudes alcohòliques França, Alemanya, la Gran Bretanya, el mateix estat espanyol,…

Triadors a la fàbrica de Josep Batet, Fill, en una postal de començament de segle El primer Batet que s’establí com a surer taper va ser Benet Batet, l’any 1801 Era una de les moltes empreses petites establertes, amb 60 obrers el 1833 La segona generació va ser la de Josep Batet i Granés, el qual li donà un bon impuls La tercera generació, amb Josep Batet i Camps, fou la decisiva El tercer Batet fou també el qui es preocupà de mecanitzar les operacions de la indústria surera El 1881 serà el primer del sector a installar a casa seva la màquina de fer taps de l’industrial terrassenc Miquel…

Artur Farrés i Companyia, la fàbrica de cristall de Badalona títol d’una obligació o pagaré A Farrés i Companyia es constituí a Badalona el 1866 amb l’objectiu de fabricar tota mena d’objectes de cristall El seu primer soci, que donava nom a l’empresa, era Artur Farrés L’acompanyava Martí Arolas i Ferrer, un personatge vinculat a una sèrie d’empreses catalanes director-conseller de La Maquinista Terrestre i Marítima, promotor del que seran els grans magatzems de Barcelona i després Crèdit i Docks i vocal del Foment de la Producció Nacional el 1878 A Farrés i Companyia presentà el ric cristall…

Al final del segle XX resulta natural parlar de la refinería de petroli de Tarragona, referint-nos a la que s’hi establí l’any 1974, en el terme municipal de la Pobla de Mafumet Però els catalans del final del segle XIX també parlaven amb naturalitat de la refineria de petroli de Tarragona, referint-se a la que hi tenia la companyia reusenca Joan Vilella i Companyia Joan Vilella i Llauradó fou comerciant, industrial i polític El 1879 creà la societat Joan Vilella i Companyia que donà origen a una refineria de petroli i a un banc La refineria s’installà en el terme de Tarragona al marge dret…

Fàbrica de Josep Vallès, Fill i Gendre a l’Eixample de Barcelona Guía , 1888 La Vidrieria Catalana i Josep Vallès introduïren a Catalunya la fabricació de mig cristall Se sap ben poca cosa de La Vidrieria Catalana Es constituí el 1844 i la fàbrica era installada al barri del Clot, al terme municipal de Sant Martí de Provençals Es dedicava a la fabricació de vidre pla, prim i gruixut, i de vidre buit De la fàbrica, en sortien vidres cilíndrics i ovalats per a fanals, teules per a claraboies i ampolles de tota mena de mides i colors Tenien l’administració i les oficines a la plaça…

Situació Vista de l’església, exemple característic de les esglésies cerdanes construïdes al final del segle XII, ampliada posteriorment ECSA - LI Claver, J Cruanyes i E Romea L’església parroquial de Sant Julià és situada al bell mig del poble d’Estavar, al costat d’una cruïlla i a poca distància de l’ajuntament Davant seu hi ha una placeta amb jardins Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 28’ 10” N - Long 1° 59’ 53” E El poble d’Estavar es troba a llevant del puig de Llívia, sobre la riba dreta del riu d’Angost S’hi pot arribar a peu per una carretera que surt de Llívia en direcció E, tot fent un…

Situació Aspecte de les estructures dels segles Vlll-X posades al descobert durant les excavacions realitzades en aquesta plaça l’any 1984 A Curto La plaça de la Mare de Déu de la Cinta, on hi ha el jaciment, es troba al casc antic, al costat del claustre de la catedral, una de les portes del qual s’obre a la plaça l’anomenada porta de l’Olivera A la plaça conflueixen, pel costat sud-oest, el carrer de la Rosa i el de Taules Velles, i pel nord-est, el de la Suda, el de la Mercè i el de l’Arc del Romeu Mapa 32-20 522 Situació 31TBF913213 Excavacions arqueològiques Els treballs arqueològics en…

L’anís és l’essència de la matafaluga, una planta herbàcia prou comuna a Catalunya Era considerat un medicament de primer ordre i recomanat pels metges com a digestiu i expectorant, per estimular la gana i per a provocar la menstruació L’anís barrejat amb aiguardent de vi donarà un licor d’alta o mitjana graduació, que adquirirà una gran popularitat durant la segona meitat del segle XIX, a conseqüència de la seva presentació com una beguda estimulant, gràcies a l’alcohol, i al mateix temps com a digestiu Josep Bosch i Grau i el seu germà Vicenç construïren una fàbrica de licors a Badalona el…