Resultats de la cerca

El petit comtat de Rosselló, que comprenia poc més de la franja costanera dels plans rossellonesos, fou separat del grup Empúries-Peralada-Rosselló pel comte Gausfred I 931-991, que el cedí al seu fill Guislabert I del Rosselló 991-1013 La dotació de Guislabert comprenia també certs drets al comtat de Peralada * A diferència d’altres comtats catalans com els d’Empúries o Urgell, les troballes dels darrers anys no han modificat gaire el panorama de l’evidència de tipus monetaris De fet, des del temps de Botet i Sisó * , només s’ha pogut incrementar amb l’òbol de Gausfred II Tot això a desgrat…

La moneda del comtat de Barcelona El comtat de Barcelona destaca de tots els altres comtats per un grup de característiques diferencials que li són pràcticament exclusives — És l’únic comtat on consta l’emissió monetària de manera ininterrompuda a partir de les encunyacions carolíngies — Només a Barcelona es van fer emissions d’or d’una certa importància i durant un període llarg — Els comtes de Barcelona eren també comtes d’Osona i Girona Això determinà l’existència d’amonedaments comtals en parallel a les sèries episcopals d’aquests darrers comtats També emeteren al Llenguadoc, almenys a…

Consideracions prèvies La història de la nostra terra en aquest període ofereix, en el camp de la numismàtica, una personalitat molt acusada l’encunyació de monedes segueix un camí parallel al desenvolupament polític vers una desvinculació dels corrents dominants en l’imperi Carolingi, fins a assolir una total independència Es començà amb la moneda de Carlemany, dintre dels models carolingis, que havien establert un sistema pel qual la lliura de plata quedava dividida en 20 sous el sou en 12 diners, i el diner en 2 òbols o malles Però a mitjan segle IX s’inicià una veritable autonomia…

La moneda de Manresa Ja l’any 1818 el numismàtic Salat assenyalava una cita de “moneda de Manresa nombrada bruna” datada el 1111 Darrerament Albert Benet ha trobat altres cites de moneda de Manresa amb dates 1098, 1105 i 1114 L’evidència numismàtica no ens ha donat, però, encara cap prova de l’existència d’aquesta moneda, la qual cosa porta a preguntar-nos si existí realment i, en cas negatiu, donar una explicació d’aquestes cites En primer lloc cal dir que fins avui no s’ha delimitat una base jurisdiccional que pugui justificar l’existència d’aquesta moneda Malgrat les repetides cites d’un “…

Introducció Al comtat de Girona foren emeses tres sèries monetàries la carolíngia, l’episcopal i la comtal En total disposem d’una trentena de tipus monetaris, la major part d’argent, que constitueixen el conjunt d’atribució i interpretació més difícil de tot el context comtal català A la manca de dades de les mateixes monedes, que només expressen, i encara no sempre, el taller d’origen GIRVNDA, s’hi afegeix una gran pobresa documental Per a un nou plantejament i interpretació dels amonedaments comtals gironins ens hem valgut dels elements següents — Reconstrucció de tres importants troballes…

Introducció El comtat d’Urgell * fou el més destacat d’entre els comtats catalans després del grup Barcelona-Vic-Girona Recordem, per exemple, l’ample abast de la seva política exterior, tant envers Lleó i Castella com Occitània, on assolí l’important domini de l’alta Provença o comtat de Forcalquer * Fou també l’únic comtat, al marge del grup barceloní, que tingué una circulació àuria d’una certa importància la seva habitual collaboració amb Barcelona en les accions bèlliques vers al-Andalus li assegurà una part assenyalada de la percepció dels tributs o paries a partir del segle XI * La…

Situació Vista general de l’església després de la seva reconstrucció El porxo afegit és el panteó de la família propietària de l’església JM Ubach L’església de Sant Andreu del Prat del Campanar, situada a 1 505 m d’altitud, es troba al poble d’Arinsal, parròquia de la Maçana És a uns 400 m de la sortida del poble, en direcció a l’estació d’esquí, al lloc anomenat Prat del Campanar, en un camp que tocava al riu fins que fou construïda la carretera És limitada per aquesta, el torrent dels Càcols i el torrent de Ribassols Situació x 1°20′00” — y 42°34′30” XLM Història L’existència d’aquesta…

Situació Aspecte actual de l’absis, després de la recent supressió dels contraforts que en dificultaven la visió ECSA - J Bolós L’església parroquial de Sant Feliu domina el coster en què es troba assentada la població de Calmella, situada al sud dels Aspres Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 33’ 10,8” N - Long 2° 40’ 31,1” E Hom arriba al petit nucli de Calmella per la D-13, la qual parteix de la D-615 d’Illa i Tuïr a Ceret al coll de Llauro i condueix fins al coll de Fortó, límit geogràfic entre el Rosselló conca de la Tet i el Vallespir conca de la Tec PP Història El lloc de Calmella,…

L’expressió en lletres En general, escrivim en lletres les quantitats esmentades en textos literaris, i en xifres, les quantitats aparegudes en obres tècniques Escrivim en lletres els casos següents Els números enters de zero a noranta-nou i els mots cent , mil , milió , bilió , trilió i quadrilió Tenen allotjament per a quaranta persones Han pressupostat un milió d’euros per a les reformes Els números en inici absolut o després de punt Tretze municipis s’han quedat sense connexió elèctrica S’han quedat sense connexió elèctrica 13 municipis Les quantitats aproximades Pots arribar-hi en vint…

Situació Antiga fortalesa andalusina construïda en un turó del marge esquerre del Cinca, al nord de Fraga, destruïda al moment de la conquesta de la vila ECSA - J Bolós Les restes d’aquesta fortificació es troben al cim d’un turó aïllat a la terrassa del marge esquerre del Cinca, a uns 650 m al nord del nucli urbà de Fraga, a la partida dita de Safranals, de la qual pren el nom Mapa 31-15 387 Situació 31TBG787019 Per a accedir-hi des de la ciutat de Fraga, cal agafar un camí asfaltat que surt en direcció nord des del barri dit de les Drassanes, el qual s’enfila fins al cim de la partida de…