Resultats de la cerca

Els castells de Colomers i Serret i la vila de Romadriu foren separades dels dominis vescomtals l’any 1034 per Isarn i la seva muller Quíxol per dotar llur filla Ermengarda, muller d’Arnau Dacó L’any 1060 Arnau Dacó llegà el patrimoni als seus fills Ramon, Tedball i Guillem Aquest darrer, que havia esdevingut ardiaca de l’església d’Urgell i posteriorment bisbe electe, féu donació els anys 1087 i 1093 dels castells de Romadriu, Castellarnau, Colomers i Serret, entre d’altres, a Santa Maria de la Seu i a la seva canònica La seva mort obrí una etapa de relacions conflictives entre…

La història del castell de Cuberes està estretament vinculada amb el monestir de Gerri L’any 1050 1048 el comte Artau I donà a Santa Maria de Gerri el castell de Cuberes amb els seus homes i termes Artau II empenyorà el castell per 2000 mancusos, de valor de quatre argents de plata cadascun, a Miró Arnau, el qual, l’any 1097, el cedí temporalment a Santa Maria de Gerri mentre el comte no el redimís amb la suma referida —1500 mancusos en or o plata i 500 mancusos en muls i mules— Mentre visqués, Miró Arnau tindria el castell en feu del monestir i la meitat dels esplets, els quals, a la seva…

El poble de Tuissan és situat a l’extrem oriental del Perapertusès, en una vall entre el rec dels Noièrs i la riera del Mas de Segura, i té el rang de capital de cantó Un dels primers esments de la villa Tuxsani data de l’any 1119, quan conjuntament amb la seva església, dedicada a sant Joan, fou confirmada com a propietat de l’abadia de Santa Maria de la Grassa en la butlla que el papa Gelasi II li concedí el mencionat any En ei transcurs d’aquesta centúria, els senyors de Termes estengueren el seu domini fins al sector de Tuissan, fet que creà sovint situacions conflictives amb…

Situació Indret dels Castellassos, on, segons opinió d’alguns, era emplaçat el castell, els vestigis del qual, molt tapats, semblen endevinar-se damunt el turó V Hurtado L’emplaçament del que fou castell de Toses es troba dins el terme municipal de Toses, en un turó sobre el nucli urbà i al lloc anomenat els Castellassos, a uns 1 600 m sobre el nivell del mar Hom hi pot arribar tot seguint el camí de l’església i prenent el primer trencant a mà esquerra, que es troba tot just passada la darrera casa del poble S’hi ha d’anar forçosament a peu, pujant uns 15 minuts Mapa 255M781 Situació…

El 22 de juliol de l’any 1602, dia desanta Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Bernat de Cardona i deQueralt Segles XVI – XVII, abat de Sant Miquel de Cuixà diputat militar Hug de Tamarit i de Rifós, senyor de Rodonyà diputat reial Joaquim Setantí, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Pau Pla, canonge de la catedral de Barcelona i vicari general del…

Plafó ceràmic de Sant Jordi, Palau de la Generalitat RM La Diputació del General encetà la segona meitat del cinc-cents amb una notable salut financera, derivada de l’exercici de la seva funció fiscal en un temps de bonança econòmica Atès que la fiscalitat del General s’assentava sobre els intercanvis comercials i sobre la producció, bàsicament tèxtil, el ritme dels seus ingressos anà indestriablement lligat a la conjuntura econòmica Els anys centrals del segle, i encara fins a la meitat de la dècada dels vuitanta, foren d’enorme puixança Aquesta es reflectí —encara que en el seu context…

El primer dia d’agost de 1482 juraren els càrrecs els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pere de Cardona – Alcover, Alt Camp 1530, bisbe d’Urgell diputat militar Guillem Ramon de Bellera diputat reial Joan Blanca, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Antoni Monterda, beneficiat en el bisbat de Barcelona oïdor militar Joan Valentí Boscà, cavaller oïdor reial Ramon Marquet, ciutadà de Barcelona Pere de Cardona fou un membre destacat del llinatge dels Cardona, que al llarg dels anys que li tocà viure se situà al capdavant de la noblesa catalana El seu pare, Joan Ramon Folc III,…

L’1 d’agost de 1710 prengué possessió el consistori format pels següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc Antoni de Solanell i de Montellà Ripoll 1670 – Sant Cugat del Vallès 1726, abat del monestir de Sant Pere de Galligants, de Girona diputat militar Francesc de Solà de Sant Esteve i d’Oriola, senyor de Campmajor, domiciliat a Terrassa diputat reial Josep Vilar, de Lleida oïdor eclesiàstic Fèlix Reig, canonge de la catedral de Barcelona oïdor militar Francesc de Sullà i de Gassol, donzell, de la Conca de Tremp oïdor reial Joan Andreu, mercader de Girona Francesc Antoni de…

La vila de Solsona Tot territori d’una certa importància de població tenia un centre econòmic, a voltes també polític i, fins i tot, religiós Al Solsonès el centre econòmic era al mercat de Solsona, i més tard a les fires que s’anaren creant sucessivament L’existència d’una ciutat que ja aglutinava l’activitat econòmica de la comarca en temps antics, degué ser decisòria a l’hora d’escollir aquest centre econòmic que després fou el motor principal de l’aparició de la vila de Solsona Però el principal problema és saber si la vila de Solsona sorgí on hi havia hagut la ciutat de Setelsis , entorn…

Introducció A la Ribagorça, un territori marginal, la cura d’ànimes restà majoritàriament en mans de les comunitats religioses i de la iniciativa particular En aquest context, prosperaren tant les immunitats monàstiques com els patrons laics d’esglésies, encapçalats pels mateixos comtes, mentre que l’estructura episcopal va haver d’obrir-se pas amb grans dificultats i, en realitat, només va poder reeixir a partir de la implantació de la reforma gregoriana que delimità i destrià la jurisdicció eclesiàstica Així doncs, el pes de la tradició explica en bona part la importància de monestirs i…