Resultats de la cerca

Sarcòfag Cara frontal de l’anomenat “sarcòfag de sant Ramon”, amb la representació de l’Anunciació, la Visitació, la Nativitat i l’Epifania ECSA - L Carabasa A la cripta que hi ha sota l’absis central de l’església de Sant Vicenç de Roda d’Isàvena, trobem l’emplaçament d’un sarcòfag ornat amb relleus esculpits a tres de les cares de la caixa És conegut com a sarcòfag de sant Ramon, corresponent a Ramon Guillem que va ser bisbe de Roda entre el 1104 i l’any de…

Estat de la qüestió La problemàtica que gira entorn de l’escultura de Sant Pere de Rodes al segle XII és molt diferent de la que hem vist per al segle XI, centrada majoritàriament en les peces de l’església que romanen in situ Pel fet que pràcticament tota l’escultura del segle XII hagi patit les conseqüències de l’espoliació, el comú denominador de la historiografia se situa en la identificació de les obres que podrien procedir del monestir En aquells casos que es tractava de fragments de la decoració de la porta occidental, la que donava accés a l’església des de la galilea, aquesta tasca…

Primers testimonis Segles III-VII Malgrat el desplaçament del centre de poder polític i comercial a Tarraco , ciutat que, com Barcino i altres, ara era més ben situada que els nuclis del litoral empordanès, cal suposar que una terra tradicionalment receptora de les influències diverses de la resta del món romà devia tenir els primers contactes amb el cristianisme també en una data primerenca Sembla ben establert que el cristianisme primitiu del país vingué del nord d’Àfrica La relació comercial entre el territori empordanès i les terres nord-africanes és ben atestada per l’arqueologia, i…

L’escultura romànica a Catalunya té una història pròpia En altres camps és més difícil fer la història de l’art català medieval de manera autònoma L’escultura romànica és una tècnica essencialment regional, fruit de l’art i del mestratge d’artistes acostumats a curts desplaçaments Les importacions són rares el marbre és poc utilitzat i generalment els escultors tallen la pedra local A vegades, com a Sant Cugat o a Girona, aquests treballadors de la pedra han volgut deixar constància de la seva manera de fer Al claustre de Girona es pot veure com s’organitzava la feina a cada etapa del treball…

Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-est Es tracta d’un edifici basílical, sense transsepte, amb decoració d’arcuacions i bandes llombardes F Tur Ullastret és un poble situat a 49 m d’altitud, sobre una petita elevació damunt les terres planes que hi ha al costat sud-oest del puig de Sant Andreu, a l’indret on antigament hi hagué emplaçada la ciutat ibèrica d’Ullastret Mapa 296M781 Situació 31TEG058500 El poble d’Ullastret es troba al peu de la carretera local que porta des de Vulpellac i Canapost a Serra de Daró L’església de Sant Pere és a la plaça de l’Església, al…

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i fortaleses del Barcelonès anteriors a l’any 1300 C Puigferrat Si bé és cert que a l’alta edat mitjana i, de fet, encara, fins al segle XIII, només una part molt petita de la població de Catalunya vivia a les ciutats, també és cert que, ja aleshores, el pes i la importància de Barcelona eren força notables Barcelona era una població que tenia tots els trets característics de les ciutats Posseïa una tradició romana, amb unes muralles i altres edificis d’aquesta època que, evidentment, devien ésser per a la gent que hi vivia…

Situació El poble de Sant Esteve d’en Bas, que és centrat per l’església de Sant Esteve, parroquial, és situat prop del riu Fluvià, a la seva riba dreta, sobre un pujol, al peu de la muntanya de Murrià Mapa 294M781 Situació 31TDG554633 Sant Esteve d’en Bas es troba a 8 km d’Olot, vers migjorn, per la carretera que uneix aquesta ciutat amb la de Girona JVV Història És en un precepte del rei carolingi Carles el Simple datat l’any 898 segons R d’Abadal i que tradicionalment s’atribuïa a l’any 904 per una acumulació d’errors de transmissió, on apareix una de les primeres referències documentals…

Presentació i situació dels conjunts La sèrie d’elements escultòrics que apareixen a l’entorn de Sant Pere de Rodes com a entitat arquitectònica, alguns dels quals han estat tractats de passada en l’anàlisi precedent, són marcats per la problemàtica suscitada entre el que roman in situ i el que es conserva sota el signe de la dispersió de peces És una conseqüència de l’espoliació gairebé sistemàtica de què ha estat objecte tot el conjunt monàstic, com ja ha estat assenyalat en l’anàlisi històrica I aquest fet es reflecteix a l’hora de definir els tres principals nuclis de peces escultòriques…

Situació Una vista aèria del conjunt J Todó-Tavisa L’església del monestir de Sant Miquel de Fluvià és actualment la parroquial del poble del mateix nom El nucli urbà, agrupat a banda i banda del carrer Major, té com a element molt destacat la gran església amb el campanar romànic, emplaçada a l’extrem de migdia, no gaire lluny de la riba esquerra del Fluvià Mapa 258M781 Situació 31TDG995691 Hom pot arribar al poble de Sant Miquel de Fluvià des de Bàscara per la N-II, d’on surt la carretera local que hi porta per Vilaür i Sant Mori, i també per la carretera que hi mena des de Sant Pere…

Els inicis del feudalisme L’any 785 els habitants de Girona lliuraven la ciutat a Carlemany, segons la lacònica descripció dels fets donada pel Cronicó de Moissac La ciutat i el seu territori abandonaven al-Andalus, s’integraven dins l’imperi Carolingi i, així, s’obria una nova etapa de restauració política i eclesiàstica, estretament lligada al desenvolupament i consolidació del feudalisme a la zona Mancat de documentació escrita i arqueològica suficient, l’estudi de l’evolució del poblament a Girona durant la major part de l’alta edat mitjana resta gairebé a les fosques, lluny…