Resultats de la cerca

El banal aspecte hivernal del batallaire mascle Philomachus pugnax , tal com l’illustrat a la fotografia, feta als aiguamolls del delta del Llobregat, no permet de suposar l’esplèndida gorgera i plomalls auriculars de què s’adorna en època nupcial a les nostres latituds gairebé sempre presenta aquest mantell marronós picallat de negre Es tracta d’un limícola gros, que quasi ateny 30 cm Ramon Torres Als Països Catalans, el batallaire és un migrador molt comú a la primavera i no tant a la tardor Com a hivernant és molt local i escàs El pas de la primavera és molt intens i en algunes localitats…

La condició de migrador estival molt comú i abundant a tot Europa, llevat dels països mediterranis, fa que aquest mosquiter sigui un dels migradors més nombrosos que travessen les nostres terres Ens visiten dos cops l’any, en el decurs dels seus viatges des de les seves àrees de cria europees cap a les d’hivernada, situades al S del Sàhara, i a l’inrevés És així com es coneix a tots els Països Catalans, sense excepció El pas primaveral normalment s’inicia cap a mitjan març i finalitza dos mesos després, amb un flux màxim l’abril i la primera quinzena de maig a les Illes, on igualment és molt…

El ratpenat de ferradura mediterrani Rhinolophus euryale és una espècie força abundant al territori català que pot formar agrupacions de diversos centenars d’animals Com les altres espècies del seu mateix gènere, té les ales relativament amples i disposa d’una excrescència nasal en forma de ferradura Albert Montori Presenta unes dimensions intermèdies entre el ratpenat de ferradura gran Rhinolophus ferrum-equinum i el petit R hipposideros En estat de repòs, es pot distingir d’aquestes dues espècies pel menor recobriment del cos per part del patagi A part d’això, la sella de l’…

La serra dels Bastets colpeix per la rotunditat dels morrals rocosos que presenta en tota la seva longitud Ernest Costa Les serres de Busa i dels Bastets 212, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus Al sud de la serra del Verd, entre els rius Cardener i de l’aigua d’Ora, hi ha el petit però abrupte sistema muntanyós integrat per les serres de Busa i dels Bastets Aquestes formen part de l’alineació orogràfica que inclou també la Mola de Lord i les serres dels Tossals i de Picancel L’alineació s’estén en direcció E-W per les comarques del Solsonès i el…

Es pot observar aquest magnífic xatrac a qualsevol punt del litoral en el decurs de les seves migracions, si bé el més corrent és detectar-lo en indrets determinats, on sol reposar i on arriba a romandre durant alguns dies això succeeix en el lloc on conflueixen àmplies platges i llacunes litorals i els xatracs s’aturen per pescar Al Rosselló és considerat com a excepcional i solament se’n coneixen 4 citacions des de l’any 1955, malgrat l’existència de grans llacunes litorals A Catalunya es deixa veure esporàdicament a la badia de Roses, a la badia del Ter i al delta del Llobregat i, de forma…

Situació La torre i la capella del costat recorden un dels primitius centres de repoblament del sector ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Aquesta torre s’aixeca al lloc de Contrast, prop de l’església de Sant Maur Tant la situació com l’itinerari són els mateixos que es descriuen en l’apartat que fa referència a l’església de Sant Maur de Contrast FJM-AMB Mapa 34-15390 Situació 31TCG696048 Història La torre, adossada al mas Cortès, presideix el petit nucli de Contrast, format per tres cases i la capella de Sant Maur Presidia una quadra civil, documentada des del 1241, bé que d’origen més remot com…

Tendències de les poblacions d’ocells comuns de la ciutat de Barcelona comparades amb les d’altres hàbitats de la resta de Catalunya, corresponents al període 2002-08, calculades amb el programa TRIM S’utilitzen les espècies i nombre d’exemplars d’ocells identificats en recorreguts lineals de 3 km, fets a velocitat constant, 11 a Barcelona i més de 150 a la resta de Catalunya, tots recorreguts dues vegades a la primavera i dues a l’hivern Les unitats dels gràfics són diferències respecte al nivell de referència de l’any 2002 =1 Es pot observar que el comportament de les poblacions de la…

Coexistent als mateixos hàbitats de la fotja comuna, i amb una alimentació principalment herbívora relativament similar, la fotja banyuda no ha estat mai una espècie freqüent als nostres marjals, la qual cosa s’explica probablement pel fet que es trobava en el límit nord de la seva distribució i, per tant, en unes condicions ja una mica extremes La fotja banyuda o fotja de cresta és reputada sedentària, però es coneixen també alguns moviments irruptors, generalment hivernals Es reproduïa a l’albufera de València i, probablement, també al delta de l’Ebre i als marjals del Fondo A ponent, a…

Àrea de nidificaciò de la baldriga pufí Puffinus puffinus als Països Catalans Maber, original dels autors L’estatus d’aquesta baldriga als Països Catalans no està encara aclarit del tot A les costes del Rosselló i el Vallespir se’n veuen durant tot l’any, amb un màxim d’exemplars el febrer i el març, i pertanyen a la subspècie P puffinus yelkouan de la Mediterrània oriental Per contra, a Catalunya, les observacions realitzades mar endins indiquen una predominança dels ocells de la subspècie P puffinus mauretanicus nidificant exclusiu a les illes Balears, que hom pot veure durant tot l’any,…

Caplletra “E” del foli 105, en el dibuix de la qual hom pot constatar una minva considerable de qualitat G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 5 es tracta d’un manuscrit de 136 folis de 31×24 cm, escrit en lletra Carolina * , la decoració de la qual consisteix en un grup de capitals fetes amb tinta i realçades amb tons vermell ataronjat, verd, groc i blau Aquest còdex, que ja surt citat a l’inventari de l’any 1368, ha estat inclòs per Gudiol * entre les primeres produccions de l’ scriptorium de Vic, criteri compartit al seu torn per Junyent * , que situa a la primeria del segle XI el…