Resultats de la cerca

A diferència del cranc autòcton, el cranc roig americà Procambarus clarkii és una espècie capacitada per a dur a terme desplaçaments fora de l’aigua i això li permet colonitzar masses d’aigua aïllades, com basses, estanys o rieres Gregori Conill El cranc roig americà Procambarus clarkii és, des del punt de vista ecològic i biològic, una espècie invasora i la principal responsable juntament amb l’afanomicosi de la regressió del cranc de riu autòcton de les dues darreres dècades, de la degradació d’hàbitats fluvials i de danys en sectors agrícoles, com els arrossars No obstant això,…

L’església de Santa Maria del Mar és consignada en la documentació, per primera vegada, l’any 998 Inicialment anomenada Santa Maria de les Arenes, per estar situada al sector dels arenals vora el port, aquesta església es convertí, al segle XI, en la parròquia de la Vilanova de la Mar, un dels barris o suburbis format extramurs de la ciutat antiga Fou edificada sobre un cementiri paleocristià, que suposa l’existència d’un primitiu temple, en el qual, segons una vella tradició, el bisbe Frodoí, l’any 877, trobà les relíquies de santa Eulàlia de Barcelona A l’inici del segle XI, concretament l’…

El coipú Myocastor coipus és una espècie sud-americana que hom cria en granges i que eventualment es pot trobar en llibertat Xavier Ferrer El coipú és una espècie pròpia d’Amèrica del Sud, per bé que, a finals del segle passat, va ésser introduïda a Europa a França, concretament per tal de criar-la en granges a causa del valor econòmic de la seva pell i de les seves incisives Actualment, és àmpliament introduïda a Amèrica del Nord, Europa, Àsia i Àfrica En ésser una espècie allòctona, presenta pocs enemics naturals, per la qual cosa els exemplars que s’escapen de les granges…

Àrea de distribució a Catalunya de les sureres afectades per Lasius brunneus , superposada a la distribució de la surera i a les parcelles estudiades IDEM, a partir de dades de l’autor Lasius brunneus és una espècie força estesa a Catalunya, així com a l’Europa central És una formiga arborícola que es troba en arbres vells amb esquerdes o cavitats, on s’estableix la reina en iniciar la seva vida És de dos colors, amb el cap i el tòrax marró clar, en contrast amb el gàster negrós La seva alimentació, típica del gènere Lasius , es basa principalment en les excrecions de melassa dels pugons, com…

Situació Antic pont sobre el riu Tort, que conserva l’arcada central probablement d’època romànica ECSA - A Bonnery Aquest pont travessa el riu que ha donat el seu nom al poble de Riutort És situat uns 100 m més amunt de la confluència d’aquest riu amb el Galba Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 38′40″ N - Long 2° 6′40″ E Història Aquest pont formava part de la via Redensis o camí de França, l’antic camí que unia Carcassona i Llívia, el traçat de la qual es reconeix encara perfectament al Capcir des del coll de les Ares La via Redensis degué renovar-se entre el segle XI i el segle XIII,…

La vila de Graus és situada a la vall de l’Éssera, en la confluència de les aigües d’aquest riu amb les de l’Isàvena Tradicionalment ha estat el centre sòcio-econòmic de la Ribagorça occidental Històricament, la seva posició excepcional sobre l’Éssera convertí el nucli en un important punt estratègic de la línia fronterera entre les zones cristiana i musulmana L’indret, poblat pels musulmans, ja disposava d’un castell, situat a la penya del Morral, del qual parla la crònica d’al-Rāzī L’any 1063 fou objecte d’un intent de conquesta per part del rei Ramir I d’Aragó, el qual,…

Situació Centre actual del municipi de Fogars, amb una església romànica totalment transformada per ampliacions M Anglada El temple parroquial de Sant Martí de Mosqueroles és al poble i cap de municipi de Fogars de Montclús, a 400 m d’altitud sobre el nivell de la mar, al vessant meridional del turó de l’Home, entre les rieres de Rifer i de Ies Canals Mapa L37-14364 Situació 31TDG537199 El poble de Mosqueroles queda al peu, a mà dreta, de la carretera de Sant Celoni a la costa del Montseny, 2 km més enllà de la bifurcació de la carretera de Sant Celoni a Santa Fe del Montseny que passa per…

Situació Oficialment, avui aquest és el temple parroquial, que concentra totes les altres antigues parròquies de la Vall Es troba situada a la riba esquerra de l’aigua d’Ora Mapa 292M781 Situació 31TCG888572 Seguint el camí que ve de la carretera de Solsona a Berga, al punt quilomètric 21, hi ha un trencant a mà esquerra, el qual indica l’accés a Canaleta, la Vall, Casa Nova i Teixidor Seguint aquest camí, amb 900 m hom arriba a un petit pujador que acaba davant el temple-cementiri i altres edificacions que envolten l’església La clau es troba a la rectoria de Montmajor, o bé, si és en temps…

L’església parroquial de Santa Maria és situada dins el nucli urbà de la vila de Montblanc, davant la plaça que porta el mateix nom La seva existència es documenta ja l’any 1170, quan consta esmentada com a afrontació d’un solar que es venia a l’interior de la vila En aquesta època hom té notícia que era situada al costat d’una plaça i tenia cementiri propi tots aquests punts de referència són coneguts a través de nombrosos documents de l’època, com un de l’any 1179, on es fa menció en una venda efectuada dins la vila de la “ plateam ante ecclesiam Sancte Marie ” L’església de Monte Albo és…

Al llarg dels segles XI i XII, i fins a temps força recents segle XIX, la forja del ferro a casa nostra assolí nivells de qualitat considerable Les comarques del Vallespir i del Conflent i, en general, les conques dels rius Tet i Tec eren riques en meners, d’on s’extreia el mineral de ferro Foren importants les mines de Reiners, la Bastida, Riuferrer, Cortsaví, Espirà, Vernet, Fillols, Saorra i Taurinyà, entre d’altres Actualment són exhaurides Només resten en explotació les no gaire conegudes mines de Vetera al Canigó D’altra banda, per elaborar aquest mineral de ferro sorgiren tot un seguit…