Resultats de la cerca
Es mostren 143 resultats
Els estornells
La família dels estornells estúrnids, tot i que a les terres catalanes només compta amb 2 espècies de mida mitjana, mereix un esment particular per l’abundància, la dinàmica poblacional —en franca expansió— de l’estornell i la seva incidència ecològica Amb 110 espècies, situades sobretot a Euràsia i Àfrica, són moixons gregaris que formen grans estols molt adaptables i competitius, palesen una excessiva capacitat colonitzadora en detriment de les avifaunes autòctones, com s’esdevé a l’Amèrica del Nord Així mateix, en determinades circumstàncies, constitueixen un flagell per a l’…
Xurra
Àrea de nidificació de la xurra Pterocles orientalis als Països Catalans Maber, original dels autors És un ocell escàs, que actualment es troba restringit a la part occidental de la Depressió Central catalana, on arriba l’extrem nord-oriental de l’encara nombrosa població que habita la Depressió de l’Ebre Ocell molt sedentari, no hi ha dades fora de les seves àrees usuals de distribució així, doncs, no ha estat citat ni a la Catalunya Nord ni a Andorra ni a les Balears El poc coneixement que tenim sobre aquesta espècie a casa nostra, fa que no hi hagi dades sobre la seva fenologia de…
Santa Maria del Masdéu (Trullars)
Art romànic
Situació Lamentable estat en què es troba l’interior de l’església de l’antiga comanda del Masdéu ECSA - JL Valls L’església de Santa Maria es troba en una posició central dins el recinte de l’antiga comanda L’itinerari per arribar-hi és el mateix assenyalat en la monografia precedent Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 36’ 33,6” N - Long 2° 50’ 7,2” E Història Fou l’església de la comanda templera del Masdéu No hi ha notícies històriques d’aquesta església anteriors al 1300, per la qual cosa ens remetem a la història general de la comanda, que fou en bona part la història d’aquest temple Església…
Santa Maria de Tortellà
El testament del comte Sunifred de Besalú i Cerdanya, de l’any 966, proporciona la primera referència de l’indret de Tortellà en deixar al monestir de Santa Maria de Ripoll “ ipsum alodem de Torteliano, quem ego habui de Argemiro vel de alios homines ” De la mateixa manera, l’any 979, Miró Bonfill, comte de Besalú i bisbe de Girona, establí a les seves darreres voluntats la donació a la seu de Girona de “ ipsum meum alodem de Torteliano qui mihi advenit per escripturam legitimam de Abone levita ” Tanmateix, aquest segon document mereix una atenció especial, ja que testimonia per…
Castell de Copons
Art romànic
Les primeres referències documentals del castell de Copons són de l’any 1020, data en la qual Guifré de Balsareny ven a la seva esposa, Ingilberga, el seu castell de Copons El 1030 apareix de nou aquesta fortalesa en un document de compravenda d’unes terres situades en el terme del castell de Copons El 1035 Ramon, fill d’Ingilberga, en fer testament llegà aquest castell a la seva mare, la qual poc temps després, el 1038, el deixarà a Guillem de Balsareny, ardiaca i futur bisbe de Vic, també fill seu Un any més tard, Guillem i Bernat de Balsareny venen unes vinyes situades en el terme del…
Rat-penat de bosc
El rat-penat de bosc Barbastella barbastellus es caracteritza pel fet de presentar les orelles quadrangulars i unides entre elles per la base, com s’observa en el detall del dibuix El grup d’espècies del seu gènere és encara poc conegut i mereix una revisió taxonòmica profunda en el marc de la península Ibèrica Jordi Corbera, a partir de fonts diverses És un quiròpter fàcilment identificable perquè té les orelles molt curtes, de forma quadrangular i unides per la base sobre la part superior del cap En plegar-les cap endavant, quasi no arriben a l’extrem del musell La seva…
Sant Cristòfol de Bissaürri
Art romànic
Situació Detall del parament d’aquesta església, molt transformada, on s’aprecia l’aparell romànic inicial ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Cristòfol presideix el poble de Bissaürri, que s’assenta en una planura, plena de vegetació, a la falda del turó que porta el seu nom, damunt el marge esquerre del barranc de Bissaürri, a una altitud de 1 115 m Mapa 32-10 213 Situació 31TBH953081 El poble de Bissaürri es troba vora la carretera C-144, del Pont de Suert a Castillo de Sos, entre els quilòmetres 77 i 78 JBP El primer esment d’aquesta església, bé que indirecte, és de l’any 1068…
Crist Majestat de Sant Bartomeu d’Igualada
Art romànic
Talla de fusta policromada, actualment conservada al Museu Episcopal de Vic, segons una fotografia dels anys 20, anterior a la restauració de la peça Arxiu Mas Procedent de la capella de Sant Bartomeu d’Igualada, al Museu Episcopal de Vic MEV núm 789 es conserva una talla en fusta d’àlber policromada que representa la imatge de Crist en Majestat Crist, assegut sobre un tron de tipus cofre motllurat i amb respatller arquejat, beneeix amb la mà dreta i sosté amb l’esquerra un llibre obert que ostenta una inscripció gòtica Vesteix túnica i mantell obert per davant Aquesta imatge mai no ha estat…
Santa Maria del Pi (Barcelona)
Art romànic
L’actual temple gòtic de Santa Maria del Pi té uns orígens molt antics Hi ha notícies d’aquesta església des de la segona meitat del segle X L’any 992, Bonhom, levita, donà al monestir de Sant Pere de les Puelles un hort proper a les muralles, el lloc de la Palma, “ de Sancta Maria de ipso Pino convicinam ” En un principi Santa Maria del Pi no era res més que una capella erigida en el burg o vila nova que s’estava formant des del final del segle X entre els murs de la ciutat i l’indret de la Palma, prop de l’Areny la Rambla La situació d’aquest temple devia ser força desavinent i…
Santa Maria del Pla (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Dos arcs formers embeguts i l’arrencada d’un arc toral que es troben en el mur nord de l’actual santuari, elements d’un complex edifici alt-medieval avui desaparegut ECSA - JA Adell L’església de Santa Maria del Pla es troba isolada enmig dels camps, a uns 500 m de la carretera d’Artesa de Segre a Agramunt, des d’on surt la pista que hi porta, a 1 km d’Artesa JAA Mapa 33-13328 Situació 31TCG390388 Història És documentada per primera vegada en el testament, del 1169, d’Arnau d’Artesa, castlà del castell d’Artesa, el qual deixà deu sous a Sanctam Mariam de Plano de Artesa No se’n…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina