Resultats de la cerca

L’actual santuari de Nostra Dóna de la Val és situat a la sortida de l’engorjada vall de Sant Jacme, al S de la vila de Caudièrs de Fenolhet Les primeres referències d’aquesta església es troben en dues butlles atorgades pel papa Sergi IV al novembre del 1011 En una es confirmaren els béns del monestir de Sant Miquel de Cuixà, entre ells un alou “ in vallis Sanctae Mariae ” En l’altra es procedí a confirmar la fundació del monestir de Sant Pèire de Fenolhet Segons consta en aquesta butlla el comte de Besalú Bernat I Tallaferro havia dotat el nou monestir, entre d’altres béns, amb…

Situació Edifici totalment arruïnat que conserva únicament, força sencer, un singular absis, incorporat a un cortal també en ruïnes ECSA - A Roura La capella de Sant Jacme, avui arruïnada, és situada a la riba dreta de la riera del mateix nom, a poca distància del santuari de Nostra Dòna de la Val PP Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 48′03″ N - Long 2° 23′09″ E Història La notícia més antiga d’aquesta església data de l’any 1011, en una butlla de confirmació de béns del papa Sergi IV atorgada en favor de l’església de Sant Pèire, situada al comtat de Fenollet, on el comte de Besalú…

El cronista D Monfar i Sors reporta una notícia segons la qual l’any 1080 els comtes d’Urgell, Ermengol IV i Adelaida de Provença, donaren la tercera part del castell d’Alteta l’església de Santa Maria de Solsona Val a dir que aquest castell ha estat identificat amb Altet vora Fullola, però probablement es tracta d’Alcet de Ribagorça De fet, el mateix comte Ermengol IV lliurà l’any 1083 a la canònica solsonina dos homes, Martí i Ambrós, que es trobaven en el castell de Gavasa, amb els delmes, les primícies, els censos, i una parellada d’alou en aquest terme, “ in loco que vocant…

El castell de Vielha, segons Francisco de Gracia, era situat a llevant del poble, al planell dret del Riu Nere, on és avui l’església parroquial Tenia un fossat de 40 pams d’amplada amb pont de fusta a la porta septentrional El mur 250 × 60 pams d’alt i 5 pams d’ample constava de tres torrasses emmerletades, amb troneres, lligades per quatre llenços El contramur a tramuntana i a ponent 16 pams d’alt × 5 pams d’ample, la portatorre i els llenços oriental i occidental tancaven el recinte configurat pel pati d’armes amb l’església i la torre mestra demés de 240 pams d’alt, que encara es poden…

El Fisiólogo Bestiario Medieval , Edició a càrrec de Nilda Guglielmi, Buenos Aires 1971 Histoire d’Occitanie , Institut d’Études Occitanes, Hachette, París 1979 Privilegis, franquesas y llibertats concedides per los sereníssims reys d’Aragó a la Vall d’Aran, del Principat de Catalunya, y a las universitats y singulars d’aquella, ab les concòrdies que fan en son favor traduydes del llatí al castellà , Sebastià y Jaime Mathevat, Barcelona 1664 F Abbad Ríos El románico en Cinco Villas , Saragossa 1954 Emmanuel Abizanda Broto El Indice de Privilegios del Valle d’A- rán , “Ilerda”, Revista de l’…

La primera, i fins ara única, observació comprovada del martinet fosc Egretta gularis als Països Catalans és la d’un exemplar que, juntament amb 5 martinets blancs, arribà a l’estany de Vilaüt Alt Empordà el 240584, on romangué durant 12 dies Altres dues possibles citacions de martinets foscos són un exemplar el 250576, als aiguamolls de l’Alt Empordà i un exemplar barrejat amb tres martinets blancs, al delta de l’Ebre el 140579 Val a dir que l’observació de martinets de color obscur no és un fet gaire rar al delta de l’Ebre, però atesa la presència d’individus melànics de…

Àrea de nidificació de la perdiu xerra Perdix perdix als Països Catalans Maber, original dels autors És una espècie sedentària i nidificadora als Països Catalans La seva àrea de distribució se centra únicament a les comarques pirinenques de Catalunya, a Andorra i a la Catalunya Nord Alta Cerdanya, Conflent, Capcir i Vallespir Encara que és sedentària, realitza petits desplaçaments estacionals relacionats amb necessitats tròfiques i de protecció davant dels seus depredadors Durant l’època de la cria sol ocupar altituds entre els 1000 i 2000 m, com a màxim Un cop finalitzat el període…

Es desconeix on era situat exactament el lloc de Nerca, tot i que segons la documentació, s’emplaçava entre Gavasa i Calassanç Una de les primeres referències de l’indret data del 1090, any en què el comte Ermengol IV d’Urgell i la seva esposa Adelaida concediren a Santa Maria de Solsona l’església de Calassanç juntament amb altres capelles i mesquites del castell, i un mas “ in villa quod dicitur Nercha ” Posteriorment, l’any 1103, el bisbe Ponç de Roda lliurà al monestir d’Alaó l’església de Nerca amb totes les seves pertinences, com a dot del futur priorat de Sant Bartomeu de Calassanç…

A l’acta de consagració de Sant Sadurní de Tavèrnoles, de l’any 1040, figura aquesta església de Lladurs entre els bénsdel monestir “ Sancti Michaelis qui est fundatus in villa Paliariensi ” Al principi del segle següent, el 31 de març de 1102, el comte d’Urgell Ermengol V confirmà a Santa Maria de Solsona la donació que havia rebut l’any anterior per part de Pere de Brocà de l’església de Santa Maria de Biosca ultra aquesta confirmació, donà a la mateixa canònica les esglésies de Sant Pere de Madrona —amb les seves sufragànies i annexes— i Sant Julià de Ceuró, i la parròquia de Lladurs, “…

De l’antigament anomenat gavià argentat, hom, actualment, diferencia el gavià argentat, pròpiament dit Larus cachinnans , a dalt, amb el bec groc i les potes grogues i molt comú tant a les costes com a l’interior, i el gavià argentat de potes roses Larus argentatus , a baix, espècie molt més rara al nostre país Jordi Garcia Petit, Xavier Ferrer i Oriol Alamany De l’antigament anomenat gavià argentat Larus argentatus hom diferencià posteriorment dues espècies la majoritàriament mediterrània L argentatus michaeles i la de potes roses L argentatus argentatus Actualment es considera que…