Resultats de la cerca

Arnau Bassa fa aparició com una personalitat definida a mitjan dècada del 1340 Fill de Ferrer Bassa, nascut probablement entre el 1315 i el 1325, la seva aportació fou fonamental dins l’escola barcelonina Amb la seva pintura va saber revisar el discurs figuratiu del seu pare sense desaprofitar-ne alguns aspectes essencials La fidelitat d’Arnau als esquemes italians del taller familiar trobà un complement necessari en la nova escena internacional que, ja des del 1336, havia acollit el taller i les troballes de Simone Martini a Avinyó A partir d’aleshores el mestre de…

Les referències documentals del castell Arnau són molt tardanes La primera menció d’aquesta fortalesa és del 1310, quan n’era el propietari Simó de Castell Arnau Aquest castell, que pertanyia a la jurisdicció de la vila i terme de Terrassa, era situat dins la parròquia de Sant Julià d’Altura El 1356 la possessió correspon a Borrell de Castell Arnau Al segle XV la propietat encara romania en poder dels seus descendents El 1662 la torre fou venuda a un genovès anomenat Francesc Berardo Sembla que les restes que encara se’n conserven pertanyen a una…

Aspecte que tenia abans de la seva mutilació al segle XIX la façana gòtica de la casa de la Ciutat de Barcelona, feta per l’arquitecte Arnau Bargués i el seu taller entre el 1399 i el 1402 Gravat aparegut en el llibre Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón 1860-63, de Víctor Balaguer Biblioteca de Catalunya Arnau Bargués, conegut a través de la documentació catalana des del 1374 fins al 1413, desenvolupà una importantíssima activitat com a arquitecte durant els regnats de Joan I i Martí l’Humà La seva trajectòria professional fou totalment coincident amb la de…

Miracle del Mont-Saint-Michel del retaule dels Sants Miquel i Hipòlit de Palau del Vidre, d’Arnau Gassies, contractat el 1454 CGPO/CDCROA – JBMathon Com succeeix sovint en el terreny de la investigació sobre la pintura medieval, la definició de la personalitat artística d’Arnau Gassies parteix de l’associació entre una troballa documental i una obra conservada En concret, fou la combinació dels treballs de diferents historiadors, això és, la recerca arxivística de Pau Masnou i els estudis estilístics de Ch R Post, unit a un profund coneixement del patrimoni artístic…

Parell de guants de teixit de gènere de punt de fils de seda procedent de la tomba del bisbe Arnau de Jardí 1272-1306 a la catedral de Tortosa Formaven part de la vestimenta del prelat Ara es conserven al Tresor de la catedral Enciclopèdia Catalana – JColomé El 1964 foren extrets del sepulcre del bisbe Arnau de Jardí, a la catedral de Tortosa, uns guants que formaven part de la vestimenta amb la qual va ser enterrat Arnau de Jardí va ser bisbe de Tortosa entre el 1272 i el 1306, any de la seva mort Ara es conserven al Tresor de la catedral Foren…

Retaule de Sant Vicenç d’Estamariu Alt Urgell, amb sis escenes del martiri del sant envoltant la figura del titular Dona nom al Mestre d’Estamariu, que es va formar en el context italianitzant dels Bassa però va ser deutor, encara, del gòtic lineal ©MNAC – JCalveras, MMérida i JSagristà Josep Gudiol i Ricart i Chandler R Post definiren netament la personalitat artística del Mestre d’Estamariu a partir de tres obres ben representatives de la seva manera de pintar el retaule de Santa Llúcia d’Arcavell, el de la Mare de Déu de Vilamur i el de Sant Vicenç d’Estamariu Aquest darrer MNAC/MAC, núm…

Orla i caplletra amb la imatge de la construcció d’una església del foli 113v del Pontifical de Pierre de la Jugie , datat el 1350 i encarregat per l’arquebisbe de Narbona del mateix nom TCN – JMColombier/Ville de Narbonne Una mirada a la illuminació italianitzant de la darrera part del regnat de Pere el Cerimoniós –abans de l’esclat del gòtic internacional, durant els mandats de Joan I i Martí l’Humà– confirma un trencament dels lligams directes amb la pintura d’Itàlia Les influències italianes es filtraren a partir d’aleshores a través de mestres catalans locals, i això conduí a una major…

Data 11 d’abril de 1116 "In Dei nomine Ego Arnaldus gratia Dei comes Russilionis et Petrus vicarius Perpiniani propter nostra bona el spontanea voluntate, ut Deus dimittat nobis omnia nostra delicia, sumusdonatores Deo omnipotenti et sanctae Mariae Dei genitrici et omnibus sanctis Dei terra et locum ad tacere mansiones ad honorem et laudem Dei et Domini nostri Iesu Christi et hospitalem ad procurare et recreare et consolare et visitare pauperes Christi Est autem praedictus locus et terra in comitatu Russilionis infra fines et terminos de villa quae vocant Perpiniano prope ecclesiam Sancti…

Ara com ara no es coneix el lloc exacte d’assentament d’aquesta torre, la qual ha donat nom a una partida del terme de Millà Cogul, anomenat també en la documentació vila de Pòrtol o de Nor, fou un petit llogaret força documentat des del segle XI que esdevingué patrimoni de Sant Pere d’Àger Per primer cop, ens apareix referenciat en la dotació de l’abadia d’Àger del 1057 que feren els seus fundadors Arnau Mir de Tost i Arsenda Dins el seu terme, el monestir d’Àger rebé terres i el delme El 1082 apareix documentada la torre de Cogul, quan Arnau Odegar llegà en…

Aquest castell és consignat per primera vegada l’any 1138, en què Arnau de Ponts, junt amb els seus germans Berenguer de Tarascó i Ramon, donen a Ramon Arnau, Guillem Miró i Bernat Olla un alou que tenien al camp de Mascançà, davant Linyola, per tal de bastir-hi un castell, anomenat Bellestar Havien rebut l’alou del comte Ermengol VI d’Urgell El 1143 Arnau Ponts, la seva muller Saurina i el seu germà Ramon manaren a Ramon Arnau que, de la meitat del castell de Bellestar que tenia per ells, en retingués dues parellades de terra i la resta la…