Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Sant Genís de Girona
Art romànic
La capella de sant Genís estava situada al peu de les escales de la catedral, al bell començament del carrer de la Força, en direcció a migdia El document més antic que es coneix referent al seu funcionament data del 949, any en què el comte Borrell, en fer una donació d’un solar al fidel Oderic situat dintre els murs de la ciutat, diu que afronta a cerç amb l’església de Sant Genís Un beneficiat de la catedral feia el servei del culte i en alguna ocasió apareix l’altar d’aquest sant quan els marmessors juraven l’acompliment de la seva comesa testamentària La visita pastoral del…
Castell de Sallent de Castellbò (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Situació Els pocs vestigis d’aquest castell, o torre, de Sallent de Castellbò es troben al cim d’una penya, part damunt de la població ECSA – A Villaró Es troba al cap del poble de Sallent, a la vall de Castellbò Mapa 34–10215 Situació 31TGC671966 S’arriba a Sallent —un poble abandonat— per la pista que des d’Aravell s’enfila cap a la muntanya El castell es troba a la part alta del poble, damunt la casa més gran, cal Cadena Història El castell de Sallent apareix sovint a la documentació com un dels punts forts més importants que posseïa Arnau de Castellbò el 1206 s’hi reservà la propietat…
Sant Felix de Donesan (Queragut)
Les ruïnes d’aquesta església es troben al llogaret de Sant Felix, al nord-oest del poble de Queragut, passat el veïnat de Lo Mas Probablement, aquesta església va ser l’única parròquia i església del Donasà fins al segle XIV, data en què es documenta la parròquia de Sant Nazari de Ròsa Sant Felix és l’església més antiga del departament de l’Arieja que es coneix Se’n té notícia des de l’any 844, en què Argila, fill del comte Berà, va vendre al seu fill, també anomenat Berà, la villa de Donasà, amb l’església que allí hi havia en honor de sant Feliu Aquesta església té els seus orígens…
Guerres i paus privades
Llibre de Pau i Treva, JCallís, sd, BCAB RM Els inicis de l’època moderna a l’Europa occidental han estat conceptuats recentment com una autèntica edat d’or de la litigació pública o judicial Res de semblant, doncs, als segles medievals, quan pledejar era cosa, bàsicament, d’alguns nobles o mercaders, i d’uns quants capítols catedralicis o algunes ciutats de renom En el decurs del segle XVI, contràriament, els tribunals reials foren envaïts a Anglaterra, a Castella per una munió de simples camperols o menestrals, i fins de vídues i pobres de solemnitat, que s’adreçaven a la justícia del rei…
La revolta dels Forans
La revolta dels Forans a Mallorca 1450-1453 La revolta dels Forans fou un moviment protagonitzat pels camperols de Mallorca i un sector minoritari dels artesans entre el 1450 i el 1452 La revolta s’inscriu en la sèrie de conflictes socials que afectaren tot Europa durant el període denominat de la crisi de la baixa edat mitjana Els desequilibris, que afectaven de manera estructural l’agricultura illenca, i l’expansió dels impostos —vint-i-un tipus impositius municipals eren vigents a la primera meitat del segle XV—, constitueixen el teló de fons del conflicte Una mesura conjuntural, com va…
L’elecció del bisbe
“L’any milè dissetè de l’Encarnació del nostre Senyor Jesucrist, era milena cinquantena cinquena, indicció quinzena, primer concurrent, vintena epacta Creador i Senyor, amb el Pare i l’Esperit Sant, de totes les criatures, disposa lliurement per elles de tots els regnes i governs A la presència del senyor Guillem, molt illustre comte, el nom del qual s’ha de pronunciar amb la major reverència, i en companyia del conjunt del poble que habita al comtat i a la terra de Ribagorça, i amb el consentiment del senyor bisbe Ermengol, que viu en el si de la nostra mare Església de Santa Maria de la seu…
La poesia eròtica del Barroc
Una de les paradoxes del Barroc català és el caràcter diguem-ne antieròtic de la major part de la poesia eròtica que amb tanta força va sorgir al segle XVII El fet contrasta amb l’ús despreocupadament festiu que es va fer de l’erotisme durant el Renaixement, i també amb l’ús maliciosament pervers que se’n va fer després El tema eròtic, tractat amb gran llibertat a l’edat mitjana, va anar experimentant, des de mitjan segle XVI, un procés de clandestinització que va arribar segurament a l’apogeu a la darreria del segle XIX A l’època del Barroc, però, aquesta consciència ja era prou forta per a…
El conflicte de les bandes de música de Llíria
Banda de la Unió Musical de Llíria al principi dels anys cinquanta AUMLL / MG Durant els dos darrers segles, la proliferació de bandes de música ha configurat un dels fenòmens associatius i culturals més interessants del País Valencià La intensa vida interna de les societats musicals i, sobretot, la notòria projecció que abasten dintre les respectives localitats, les han convertides en autèntics eixos articuladors de la sociabilitat de nombrosos pobles valencians Quan una banda participa en un certamen, els músics representen el seu poble quan en un poble n’existeixen dues, la representació…
Manual del frau electoral
La Guàrdia Civil garantint el triomf del candidat oficial a la Seu d’Urgell, “La Campana de Gràcia”, Barcelona, 31-5-1885 BC La desnaturalització dels processos electorals, incloent-hi la intervenció governamental per garantir-se’n un resultat favorable, va ser un fenomen consubstancial als règims liberal-oligàrquics europeus A l’espanyol, l’ús d’eixes tècniques d’adulteració es remunta als inicis mateixos de l’Estat liberal El règim de la Restauració no feu més que sistematitzar eixes pràctiques i intentar dotar-les d’una coordinació més o menys centralitzada a fi d’assegurar l’alternança…
Religiositat popular: de l’ortodòxia a la persecució
Tot i les ambigüitats inherents al concepte, subratllades per alguns autors com ara Michel Lauwers, que des de perspectives interdisciplinàries prefereixen parlar de cultura folklòrica, el terme de religiositat popular ha fet nombrosos adeptes entre els especialistes —M Vovelle i R Manselli entre els pioners—, per als quals designaria tot un sistema coherent de pràctiques i creences religioses, part d’un sistema cultural més ampli, propi —tot i que no exclusivament— dels estrats subalterns de la població, que al llarg de l’edat mitjana coexistí i evolucionà dialècticament amb la cultura…