Resultats de la cerca
Es mostren 139 resultats
Sant Julià de Cerdanyola (Guardiola de Berguedà)
Art romànic
L’actual església de Sant Julià de Cerdanyola és obra del segle XVIII, un edifici de transició entre el barroc i el neoclàssic que anullà totalment l’obra romànica anterior El lloc de Cerdanyola és esmentat ja el segle X com una possessió del monestir de Sant Llorenç prop Bagà L’any 983 en la consagració de l’església monacal és referenciada la villa de Cerdanyola Et in villa Cerdaniola masos X cum terras et vineas et suis terminis L’església de Sant Julià no és citada, però, fins el segle XI, quan és mencionada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell Cerdaniola , amb la…
Vila de Sant Joan de les Abadesses
Art romànic
Inicialment el monestir de Sant Joan fou fundat en un lloc descampat on hi devia haver com a màxim algun camp de conreu i potser alguna família per aprofitar la fèrtil terrassa que hi havia al pla on s’havia d’aixecar la vila La fundació de la població de Sant Joan o, almenys, l’establiment d’algunes famílies amb habitació constant, sembla que començà ja avançat el segle X, o, més probablement, el segle següent El famós reconeixement de dependència del monestir que l’any 913 varen fer 475 caps de casa que vivien en 21 villes rurals o nuclis de masos escampats pel terme no testifica cap…
Marededeu de la Sagristia (Puigcerdà)
Art romànic
Marededeu Talla de la Mare de Déu cremada l’any 1936 segons una fotografia antiga Actualment és venerada una còpia a l’església de Sant Domènec Arxiu Mas A l’antiga parròquia de Santa Maria de Puigcerdà es venerava una imatge romànica de la Mare de Déu, que es perdé en l’incendi produït en l’església el 22 de juliol de l’any 1936 La talla actual, dita popularment Mare de Déu de la Sagristia, venerada a l’església de Sant Domènec, que esdevingué parroquial després de la destrucció de l’església de Santa Maria, és una còpia de la que va ser destruïda el 1936 El seu nom té l’origen…
Sant Pere de Serraïma (Sallent de Llobregat)
Art romànic
Situació L’església de Sant Pere, flanquejada pels masos del Sellarés i de Sant Pere, es dreça al bell mig d’un planell enlairat estès a la banda oriental del terme i molt proper al termenal d’Avinyó Long 1°55’18” - Lat 41°50’25” Vista de l’església amb la capçalera, a llevant, bellament ornamentada amb arcuacions i bandes llombardes La foto fou feta el setembre de l’any 1979 quan s’estaven acabant els treballs de restauració duts a terme per membres del FAES F Junyent-A Mazcuñan Panoràmica amb l’església des del cantó de llevant durant els treballs de restauració F Junyent-A Mazcuñan Per…
Casal de Mont-rodon (Tona)
Situació Façana de llevant del casal, molt malmesa, amb importants vestigis d’època romànica JA Adell El casal de Mont-rodon es dreça al peu d’un petit turó vora el riu Gurri, i constitueix un enclavament del terme de Tona dins el de Taradell, a tocar de l’església de Santa Maria, que era la seva capella El casal figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 39,2 —y 35,1 31 tdg 392351 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Tona a Taradell Al km 3,400 hi ha, a mà esquerra, un trencall, just abans del pont del riu Gurri…
Castell de Taradell
Art romànic
Situació Planta, a escala 1200, del castell, tal com és actualment planta Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya El castell de Taradell, també conegut com el Castell de Can Boix, és situat en un cim de grans balmes, que hi ha al costat de llevant de la població, en un lloc que domina el Coll de Taradell, prop de les ruïnes de la masia de Can Boix, en un paratge cremat en un gran incendi forestal l’estiu de l’any 1984 Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 42,6 —y 35…
Sant Martí de Peralada
Art romànic
Situació L’església de Sant Martí és la parroquial de Peralada, població emplaçada sobre un petit turó, a 38 m d’altitud, vora la riba esquerra del Llobregat d’Empordà i de l’Orlina, que l’encerclen pel sud-oest i per ponent en llur confluència La vila, segurament d’origen preromà, presenta un nucli, que a la part alta del turó on és situat conserva els trets urbanístics d’època medieval amb carreus estrets i petites places de planta irregular L’església és situada a la part superior del nucli urbà, prop les restes del que fou el castell de Peralada, documentat des del segle IX també amb el…
Santa Maria del Castelló Sobirà (Gavet de la Conca)
Art romànic
Situació Aspecte de les escasses ruïnes d’aquesta església, situades al recinte inferior del conjunt arqueològic Arxiu A Bastardes A l’extrem oposat del castell, en el recinte inferior i ran de muralla de migdia i de l’antic accés al poblat, hi ha les restes excavades d’aquesta església MRR Mapa 33-12290 Situació 31TCG323598 Història La història d’aquesta església va lligada a l’evolució del Castelló Sobirà, del qual n’era l’església parroquial La primera notícia del Castelló Sobirà apareix en el document de la suposada donació del comte Isarn de diversos béns a favor de l’abat i del monestir…
Castell i vila de Llívia
Art romànic
Situació Vista aèria del turó del castell, on s’endevina el seu antic recinte, amb la vila actual als seus peus ECSA - F Tellosa El castell de Llívia ocupa el cim de la muntanya del Castell, accident orogràfic excepcional Isolat pels quatre costats, domina a 1 353 m d’altitud sobre el nivell de la mar la plana cerdana que l’envolta i, molt especialment, la vila de Llívia, que es troba als seus peus per ponent, on s’han realitzat importants excavacions arqueològiques Mapa 36-10 217 Situació 31TDH166024 Des de Puigcerdà, s’arriba a Llívia en 5 km seguint una carretera neutral internacional Per…
Vila de Granollers
Art romànic
Nucli urbà Vista aèria del nucli antic, format sobre una cruïlla de primitives vies romanes TAVISA-J Todó La localització del poblament medieval de Granollers confirma la continuïtat d’un nucli d’hàbitat des de l’època romana El turó de Sant Esteve, on es construeix la primera església romànica, era una zona d’habitatge romà des dels segles V-IV aC L’establiment del nucli granollerí pot estar molt relacionat amb la coincidència en aquest punt d’un encreuament de vies de comunicació romanes La via Heraclea, després Via Augusta, o via dels Vasos Apollinars, de Roma a Cadis, situa Semproniana ,…